Propostes de l’Associació de Veïns i Veïnes de L’Òstia per al Pla d’Actuació del Districte i el Pla d’Actuació Municipal 2016-2019
DRET A L’HABITATGE
Les propostes aquí recollides tenen com a objectiu fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible per a tots els veïns i veïnes i que ningú es vegi expulsat de casa seva i del seu barri per la pressió del mercat immobiliari i turístic.
Subscrivim el Manifest de la Barceloneta pel dret a un habitatge digne, impulsat des de la Comissió d’Habitatge de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta, on hem participat activament juntament amb altres entitats del barri. El manifest, presentat el maig del 2014, compta amb més de trenta associacions adherides. El reproduïm a continuació, i després n’actualitzem les propostes i n’afegim de noves.
La situació actual de l’habitatge a la Barceloneta és molt greu. Des de fa anys, estem patint la pressió de l’especulació, afavorida per l’atractiu turístic de la zona. L’altíssima rendibilitat dels nostres quarts de casa, llogats a turistes o a persones d’alt nivell adquisitiu, està fent que els preus del lloguer es disparin i que els veïns es vegin obligats a marxar a altres barris més econòmics, amb la conseqüent debilitació de la nostra comunitat, d’allò que som. És freqüent trobar persones grans que sobreviuen al seu barri de tota la vida -gràcies a la protecció que els ofereixen els contractes de renda antiga- en petits habitatges deteriorats, sense les condicions bàsiques d’accessibilitat i sovint patint pressions i assetjament per part de propietaris i empreses que volen lucrar-se amb el negoci dels pisos turístics. Tot això, sumat a una conjuntura de crisi i a l’augment de l’atur, està provocant un increment del nombre de veïns que no poden fer front al lloguer i que es troben en perill de desnonament, així com dels casos de veïns que pateixen mòbbing.
Davant aquesta situació, les respostes que fins ara ha ofert l’Administració han resultat ser totalment insuficients. Per una banda, ha quedat palès que el parc d’habitatge social actual no és suficient per fer front a les necessitats reals del barri; hi ha pocs habitatges socials, només una part molt petita és en règim de lloguer, i actualment molts dels inquilins dels pisos socials són de fora de la Barceloneta. Per altra banda, els organismes públics tampoc no estan oferint solucions concretes a les problemàtiques dels veïns i veïnes ni estan col·laborant estretament amb les iniciatives comunitàries presents al territori. Des de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta ens comprometem amb la defensa del dret a l’habitatge digne, així com a col·laborar amb l’Administració en l’articulació de respostes que ajudin a garantir que cap veí ni cap família es trobi en una situació de vulnerabilitat respecte a l’habitatge. Però això només serà possible si hi ha un compromís ferm i decidit per part de l’Administració.
Per tot això, DEMANEM:
1. Que es garanteixi que cap veí o veïna quedarà al carrer.
2. Que augmenti el nombre d’habitatge social per a la gent del barri. Això s’hauria de concretar en:
• L’ampliació del parc d’habitatges socials mitjançant la construcció de nous edificis i/o la remodelació d’edificis ja existents que es troben en desús, com l’edifici del passeig Joan de Borbó 44-45, el solar del passeig Joan de Borbó 11, on l’Ajuntament ja es va comprometre a construir habitatges socials, quan va fer enderrocar l’edifici que hi havia.*
• El compromís que el 25% dels pisos socials seran sempre per als veïns i veïnes de la Barceloneta i que aquest percentatge es mantindrà després de la primera assignació. Entenem que als altres barris de la ciutat també hi ha persones que necessiten accedir a un habitatge social, però volem que es garanteixin les necessitats dels veïns, sempre que compleixin els requisits i barems establerts. La permanència al barri, en el cas de la gent gran, és vital. Per tant, aquest percentatge es respectarà també en el cas dels habitatges amb serveis per a gent gran o els pisos tutelats.
• La garantia que tots els nous habitatges socials seran en règim de lloguer social, fixant els preus d’acord amb els ingressos de la família.**
• L’agilització dels tràmits per tal d’ocupar els pisos buits de titularitat pública de l’entorn.
• La garantia que cap família ni veí es quedarà sense els subministraments bàsics (aigua, llum, gas) per no poder assumir el preu de la factura.
3. Que l’Administració es comprometi a lluitar contra els pisos turístics. Això s’hauria de concretar en:
• Una campanya promoguda pel consistori per detectar, habitatge per habitatge, els pisos d’ús turístic sense llicència i els pisos buits que hi ha al barri.
• El traspàs d’informació dels resultats d’aquesta campanya i de les altres actuacions o iniciatives relacionades amb la situació de l’habitatge a la Barceloneta.
• El tancament dels pisos turístics sense llicència.***
4. Que l’Administració es comprometi a sancionar els immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.****
5. Que l’Administració es comprometi a treballar en xarxa i en col·laboració amb les iniciatives comunitàries del territori i que doti els serveis públics dels recursos i els mecanismes necessaris perquè també ho puguin fer.»
* El gran immoble amb ascensor del passeig Joan de Borbó 44-45, llargament reivindicat per a gent gran i persones amb dificultats de mobilitat, ja ha estat adquirit per l’Ajuntament per a transformar-lo en un bloc d’habitatge social. Seguim reclamant la construcció d’habitatge social al solar del passeig Joan de Borbó 11, tal com va prometre el consistori arran de l’escandalós enderroc de l’edifici el 2007, i també al solar del carrer Atlàntida amb Ginebra. Cal posar terminis en totes aquestes intervencions i dedicar el màxim possible a quota de barri, és a dir, donar prioritat a persones que duguin almenys cinc anys censades a la Barceloneta. També cal establir una quota prioritària d’habitatges amb serveis per a gent gran i per a persones amb dificultats de mobilitat.
** Entenem que l’habitatge de lloguer social ha de tenir un preu fixat d’acord amb els ingressos familiars. No hauria de ser més d’un 20% de la renda quan no s’arriba als ingressos mínims, no més d’un 30% de la renda en la resta de casos, i un 0% quan no hi ha ingressos. De fet, el setembre passat es va anunciar que les famílies sense ingressos també podran optar a les ajudes al pagament del lloguer (abans n’estaven excloses!). Cal que la partida d’ajuts per al pagament del lloguer, que ja s’ha augmentat, sigui suficient per tal d’evitar ni un sol desnonament més.
*** Més avall dediquem un capítol específic al problema dels apartaments turístics.
**** El setembre passat es van fer públiques les primeres 12 multes a bancs per tenir pisos buits sense llogar. Demanem que s’ampliï aquesta política de sancions, que no es quedi en un gest aïllat i que serveixi per multiplicar decididament el parc d’habitatge de lloguer social.
-
Promoure la creació de cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, com a model alternatiu d’accés a l’habitatge, de manera que resulti molt més assequible que la compra o el lloguer en el mercat immobiliari. També és una opció més segura: el pis és teu mentre s’hi visqui, i el pots deixar en herència; el que no es pot fer és rellogar-lo o vendre’l, ni per tant especular-hi. Així, es restitueix el sentit fonamental de l’habitatge com a valor d’ús i no com a valor de canvi. Entenem que les cooperatives d’habitatge en finques ja existents resultarien més econòmiques que construir-ne de nova planta.
-
Fer un cens sistemàtic, integral i actualitzat de la situació de l’habitatge a la Barceloneta.
-
Continuar amb el programa de permutes per a la recol·locació en plantes baixes de persones grans o amb dificultats de mobilitat que visquin en finques sense ascensor.
-
Ajuts per a la instal·lació d’ascensors en aquelles finques ON HI CÀPIGUEN i sempre i quan no suposi cap recol·locació ni temporal ni definitiva de veïns.
-
Programa de formació dirigit per una banda als veïns i per l’altra als treballadors municipals sobre els drets relacionats amb l’habitatge i per a la prevenció, detecció i passos a seguir davant l’assetjament immobiliari, els desnonaments o els apartaments turístics. Dinamització i millora de la coordinació entre l’oficina del Patronat de l’Habitatge del carrer Doctor Aiguader i el Centre de Serveis Socials del carrer Balboa perquè puguin donar atenció integral i solucions àgils a les problemàtiques i emergències habitacionals del barri, amb la col·laboració de veïns, entitats i el Pla Comunitari.
-
Implicació de l’Ajuntament perquè la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) sigui derogada o reformada en profunditat (no augment del lloguer per sobre de l’IPC, contractes de més anys de durada, regulació pública dels preus…)
APARTAMENTS TURÍSTICS i SOBREEXPLOTACIÓ TURÍSTICA
-
Sempre hem dit que els apartaments turístics, és a dir, els pisos que es lloguen per dies a turistes, tant si tenen llicència com si no en tenen, són habitatges que han perdut la seva funció social per passar a ser un negoci lucratiu (majoritàriament en mans de grans propietaris), que provoca l’expulsió dels habitants per diferents vies: no renovació de contractes, desnonaments, mòbbing, molèsties contínues i deterioració de la convivència… No podem consentir que el barri, sotmès a una intensa sobreexplotació turística, es vagi buidant de veïns, dia a dia, pis a pis. Per això defensem l’eradicació de l’ús turístic dels habitatges, començant per la detecció i tancament dels que no tenen llicència.
-
Defensem una moratòria prorrogable indefinidament de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic. Creiem que hi ha una gran saturació d’hotels i d’apartaments a la ciutat i deplorem que desenes de projectes hagin quedat fora de la moratòria, com l’indesitjat hotel del Rec Comtal.
-
Formem part de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que defensa el decreixement turístic, la redistribució dels beneficis generats per la indústria turística, el foment d’economies alternatives al monocultiu turístic i el dret de decidir col·lectivament un model de ciutat sostenible, socialment i ambientalment. Es tracta de necessitats urgents.
-
Denunciem, com ja ho ha fet l’ABTS, la falsa participació del Pla Especial d’Allotjaments Turístics tal com s’està plantejant darrerament, perquè no té en compte l’asimetria de poder i de legitimitat entre el veïnat i el lobby hoteler, com si es tractés d’un conflicte d’interessos entre iguals.
-
Donem suport a les mesures concretes que ja s’estan aplicant a Ciutat Vella o que estan en vies de fer-ho, en bona part gràcies a la feina sostinguda i específica de la plataforma La Barceloneta Diu Prou:
– condonació del 80% de la multa a pisos turístics sense llicència a canvi de destinar- los a lloguer social
– campanya informativa i de sensibilització dirigida als turistes i als touroperadors
– expedients sancionadors a plataformes digitals que publiciten pisos turístics sense llicència
– programa de detecció, inspecció, sanció i tancament de pisos turístics sense llicència
– detecció i seguiment de finques senceres destinades a pisos turístics
– instal·lació de plaques identificatives d’apartaments amb llicència dins i fora dels edificis
– coordinació amb Hisenda per detectar el frau fiscal vinculat als apartaments turístics
– elaboració d’un mapa històric de la propietat urbana
– oficina d’atenció als afectats pels pisos turístics, ubicada al centre cívic (caldria dinamitzar-la)
URBANISME, ESPAI PÚBLIC i MOBILITAT
Els carrers, places i passejos perimetrals de la Barceloneta estan sotmesos a un intens trànsit de persones i de vehicles, pel fet que és el barri amb platja més cèntric de la ciutat, i per la sobrepromoció turística que s’ha fet de Barcelona i del seu centre històric. Aquest trànsit, sumat a l’extensió de l’ús privatiu de l’espai públic (terrasses d’establiments comercials), interfereix seriosament amb l’ús dels carrers, places i parcs com a espais de socialització quotidiana de veïns de totes les edats, i especialment dels més grans i dels més petits. Reivindiquem el dret a fer vida en places i carrers, en la línia de la iniciativa Fem Plaça, on participem. En aquest sentit, cal:
-
Pacificar el trànsit, prioritzar els vianants, i restringir el pas dels petits vehicles d’ús turístic de tota mena que envaeixen l’espai públic, de manera que no puguin circular pels estrets carrers del barri i es limitin als passejos perimetrals amples.
-
Promoure el transport públic i implantar el Bus del barri, gratuït almenys per a la gent gran, per facilitar els petits desplaçaments, especialment cap al CAP i l’Hospital del Mar, els clubs esportius, les pistes esportives…
-
Permetre el pas de vehicles dels veïns residents i dels transportistes en el tram del carrer Maquinista entre el carrer Atlàntida i el carrer Baluard.
-
Instal·lació de lavabos públics.
-
Revisió de l’ordenança de terrasses amb participació veïnal vinculant. L’ús públic ha de tenir prioritat respecte l’ús privatiu que suposen les terrasses, però també cal tenir en compte la mida de la terrassa en proporció del carrer o plaça on es troba situada (per exemple, no és el mateix dues tauletes en un carrer peatonal que més de la meitat de la plaça de l’església ocupada per terrasses), la distància respecte altres terrasses, si dificulten el pas o no…
-
Revisió del Pla d’Usos amb participació veïnal vinculant.
-
Cal recuperar l’espai portuari com a espai públic, començant per treure les tanques de la marina de luxe i facilitar el passeig arran de l’aigua. Investigar i cancel·lar cautelarment la concessió de la Marina Port Vell a Salamanca Group per la seva vinculació al blanqueig de capitals. Abandonar l’especialització de la marina per a iots de luxe i retornar al model de petites i mitjanes embarcacions. Democratitzar i fer transparent l’Autoritat Portuària.
-
Potenciar el moll dels pescadors, però sense convertir-lo en un parc temàtic. Revisar l’actual projecte, valorar amb el col·lectiu de pescadors si respon a les seves necessitats (tenint en compte l’asimetria entre patrons i treballadors, entre petites i grans embarcacions), i obrir-lo a la participació ciutadana.
-
Revisar la pertinència de la instal·lació d’una franquícia del museu de l’Hermitage.
-
Seguiment de l’aplicació del nou PERI de la Barceloneta. Cal fer un seguiment de la conservació de les cases originals de planta baixa i un o dos pisos i detectar possibles remuntes irregulars. També cal respectar l’acord de mantenir l’ús d’habitatge a les plantes baixes, excepte als carrers perpendiculars al passeig Joan de Borbó (Ginebra, Maquinista, Sant Carles…). També cal tornar a explicar i actualitzar la informació referent als «queixals» de la façana marítima. Ja són de l’Ajuntament? Apostem pel manteniment de l’espai públic en aquesta franja, no per la construcció de més edificis a primera línia de mar (o en tot cas hauria de ser habitatge social i edificis de poca alçada).
-
Definir un ús per al solar on hi havia la «caseta de fusta» del Pla de Barris.
-
No haver de sol·licitar permís per poder realitzar actes a l’espai públic per part dels veïns i entitats, més enllà de la notificació en un calendari per evitar que se solapin activitats.
-
Derogació de l’Ordenança del Civisme del 2006.
EQUIPAMENTS I ESPAIS DE GESTIÓ COMUNITÀRIA
-
Que es mantingui la qualificació urbanística de la Clínica Barceloneta com a equipament sociosanitari i que recuperi el servei sociosanitari que oferia a la gent gran del barri.
-
Culminar el procés d’expropiació de l’edifici de l’antiga Cooperativa Obrera i Popular El Segle XX i donar suport al procés col·lectiu per a la rehabilitació, la concreció dels usos i de la forma de gestió comunitària d’aquest futur espai recuperat pel barri i per al barri.
-
Destinar els baixos de l’immoble del passeig Joan de Borbó 44-45 com a equipament veïnal, tal com ja s’ha previst.
-
Avançar cap a la gratuïtat dels equipaments del barri, tal com ho és la biblioteca.
-
Donar suport i fomentar la gestió comunitària d’espais. Revisar el model de gestió externalitzada.
-
Que es mantingui el suport a la Casa de la Barceloneta 1761 i en general a les iniciatives veïnals dedicades a la recuperació de la memòria històrica i a l’estudi i divulgació de la història i la cultura de la Barceloneta.
-
Donar suport a la comissió per a la recuperació de la figura històrica del barcelonetí Hilari Salvadó.
-
Fer un cens dels espais desocupats i abandonats del barri que puguin ser objecte de conflicte i donar-los un ús.
-
Cessió temporal per a ús públic i adequació com a parc del solar del carrer Ginebra amb Atlàntida mentre no s’hi construeixi habitatge social.
-
Cessió d’un local insonoritzat perquè els cantaires i les bandes de música i batucades del barri puguin assajar.
-
Garantir que els espais esportius de les escoles s’obrin en els horaris no escolars per a ús veïnal sense haver de pagar lloguer.
OCUPACIÓ DIGNA, COMERÇ DE PROXIMITAT I ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Subscrivim el Pacte per a l’ocupació i el desenvolupament local a la Barceloneta, presentat el maig del 2015 en el marc del projecte Barceloneta Proa a la Mar, i que compta amb l’adhesió de més de trenta entitats del barri, a més d’una vintena de comerços.
1. ACORDS PER A LA MILLORA DE L’OCUPACIÓ
1.1 Promoure l’ocupació local i de proximitat, mitjançant el compromís de les empreses, administracions o entitats que puguin generar ocupació amb l’entorn, la prioritat de contractar veïns i veïnes del barri, i l’augment del vincle amb els centres educatius i formatius, a través de convenis de pràctiques i de col·laboració.
1.2 Garantir una ocupació estable, inclusiva, de qualitat i amb unes condicions laborals dignes.
1.3 Treballar per millorar les oportunitats de les persones que es troben a l’atur, mitjançant el suport a la tasca desenvolupada pel Punt d’Informació i Orientació Laboral (PIOL) de la Barceloneta i el treball en xarxa de la resta de recursos del territori.
2. ACORDS PER A LA MILLORA DE LA FORMACIÓ I LA RECUPERACIÓ DEL VINCLE AMB EL MAR
2.1 Fomentar la formació dels veïns i veïnes de la Barceloneta, amb la implicació dels centres educatius i altres recursos del territori per garantir una formació de qualitat, entent-la com un procés clau al llarg de tota la vida de la persona, per augmentar l’ocupabilitat de la gent del barri.
2.2 Prioritzar la promoció de la cultura del mar a les escoles i entitats d’educació no formal del barri, tenint en compte que tota vivència incorporada de petit, arrela i forma part de l’essència de la persona. En aquest sentit, el mar hauria d’esdevenir un eix transversal en els projectes educatius dels centres educatius i de les entitats d’educació no formal.
2.3 Promoure els oficis del mar, des de la pesca fins al món nàutic i marítim, oferint una formació reglada i vivencial arrelada a la realitat de les empreses i institucions del barri. És necessària doncs, la vinculació de les empreses del sector en la formació dual ofertada pels diversos instituts del barri.
2.4 Generar, a través del mar, noves oportunitats per a aquelles persones que estan desocupades o que necessiten millorar la seva situació professional. Per tant, cal promoure accions formatives vinculades a les necessitats i oportunitats del territori amb la participació de les empreses o altres agents que puguin generar ocupació del barri.
3. ACORDS PER A LA DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL
3.1 Garantir que qualsevol iniciativa de desenvolupament socioeconòmic impulsada per l’administració, que incideixi en el territori, compti amb la participació directa de la comunitat.
3.2 Recuperar la tradició cooperativa de la Barceloneta, promoure l’economia solidària al barri i als centres educatius, i crear mercat social.
3.3 Promoure iniciatives econòmiques orientades a la millora directa del benestar dels veïns i veïnes del barri.
3.4 Apostar pels recursos locals, mitjançant l’aplicació de les clàusules socials (i territorials) per part de l’Administració i les empreses privades, i la compra responsable.
3.5 Fomentar que l’espai públic tingui un ús comú i facilitar l’ús d’espais en desús a iniciatives socials i locals.
En l’àmbit del comerç:
3.6 Protegir i dinamitzar el comerç local i de proximitat, mitjançant la visibilització i la promoció dels comerços existents, la diversificació de l’oferta comercial, la recuperació dels oficis, i la facilitació de l’obertura de nous comerços a veïns i veïnes del barri.
3.7 Prioritzar la formació i la contractació de veïns i veïnes per part de comerços i restaurants del barri, facilitant que les necessitats del barri siguin ateses per les mateixes persones del barri promovent, així, la sostenibilitat del territori.
3.8 Fomentar la cohesió del teixit comercial i la relació entre comerciants i veïnat, fent que el comerç sigui un agent més de la comunitat.
En l’àmbit del turisme:
3.9 Garantir la participació ciutadana vinculant en la presa de decisions sobre la planificació i la gestió del turisme al barri.
3.10 Compromís que la taxa turística reverteixi directament cap a les necessitats socials del barri.
3.11 Promoure iniciatives que apropin la memòria històrica i social del barri a un turisme més crític i responsable.
Una comissió específica farà el seguiment dels acords del Pacte, per tal de mesurar el seu grau de compliment, execució i impacte.»
SALUT i BENESTAR
-
Hospital del Mar: seguiment del procés d’ampliació; estudi independent de l’impacte de les retallades i EROs en els usuaris i els treballadors de l’hospital; no al tancament de llits i plantes mentre hi hagi llistes d’espera; no a la derivació a centres privats; foment de la campanya ciutadana de no anar-se’n sense hora (des que et diuen que et trucaran fins que et truquen per donar-te hora és un temps que no consta a la llista d’espera). Reclamem un paper actiu del consistori en la defensa de la sanitat pública i de qualitat.
-
Obrir un dispensari de receptes dins el barri, o en tot cas implantar el Bus del Barri per facilitar l’accés al CAP i a l’Hospital del Mar.
-
Continuar amb el programa Entre Nosaltres de prevenció, reflexió i orientació sobre les addiccions.
-
Continuar amb l’Escola de Salut.
-
Continuar amb el projecte Bon Veí Bon Profit del Pla Comunitari i en general prendre mesures perquè ningú pateixi malnutrició.
-
Continuar i fomentar el projecte del Pla Comunitari Bon Veïnatge amb la gent gran.
-
Que l’accés als centres esportius de la Barceloneta sigui gratuït o almenys més assequible per als veïns i veïnes del barri.
EDUCACIÓ
-
Les escoles bressol haurien de ser gratuïtes (o millor dit, sense repagament), com ho són l’educació primària i la secundària. Demanem un esforç municipal de major subvenció de l’educació 0-3 i de creació de noves places. Al barri cal una escola bressol més.
-
Els llibres i el material escolar es paguen a un preu de luxe que no és admissible. Cal augmentar la subvenció i les beques per aquesta finalitat i promoure el reciclatge de llibres usats.
-
Augmentar la partida per a beques menjador.
-
El joc als carrers i places, als parcs i als parcs infantils forma part indispensable de l’educació dels nens i nenes. Per això cal: adequar l’espai públic de manera que prioritzi l’ús a peu respecte dels vehicles, repensar les inhòspites places dures i grises, eliminar la prohibició de jugar a pilota que veiem en molts carrers i places, i disposar parcs infantils específics per a les diferents franges d’edat (com reclamen el grup de pares i mares Petits Maians). També falta una pista poliesportiva gratuïta.
-
Continuar amb l’Escola d’Adults i el Grup de Lectoescriptura.
-
Ampliar l’oferta de patis escolars oberts al barri en horaris extraescolars.
-
Donar suport a iniciatives d’espais de criança compartida per part de grups de pares i mares.
-
Aula d’estudi per a joves (la biblioteca sovint es queda curta de taules)
SEGURETAT
-
Cal entendre la seguretat de manera integral, com totes aquelles condicions que asseguren una vida digna per a tots i cadascun. Cal superar la idea de la seguretat com a mera gestió de l’ordre públic, que no contempla la protecció davant de violències estructuals com la delinqüència transnacional (màfies, tràfic de drogues i persones, corrupció financera…), formes diverses de pressió contra la ciutadania (mòbbing i violència immobiliària, economia submergida i formes de treball esclau…), o les diferents formes de discriminació i exclusió social (racisme, homofòbia, violència masclista, reclusió de la pobresa…), per citar-ne només algunes (sense oblidar les violències institucionals).
-
Per altra banda, la pressió turística atrau més robatoris, no només furts al carrer, sinó també en els habitatges. La protecció és més necessària quan els balcons i finestres estan oberts per la calor, perquè es produeixen robatoris en plantes baixes i primers pisos.
MEDI AMBIENT I ECOLOGIA
-
Estudiar i impulsar la implantació d’un sistema integral de retorn d’envasos, amb l’incentiu i l’efectivitat del retorn econòmic, tal com ja es fa en altres indrets, com Alemanya. Amb un funcionament així, tothom separa i recicla, es minimitza la brossa al carrer, i els envasos oblidats suposen un recurs per a les persones més necessitades.
-
No concedir cap més llicència d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil, revisar les existents i estudiar el seu impacte sobre la salut i el seu ajust a la normativa europea.
-
Revisar la col·locació dels contenidors i el sistema de recollida per tal de minimitzar les olors i els sorolls en els estrets carrers del barri.
-
Concedir ajuts per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis (reparacions o substitucions dels tancaments i de l’aïllament, etc.).
-
Promoure la instal·lació de plaques solars als edificis.
-
Fer estudis per a l’aprofitament de l’aigua de pluja en zones urbanes i per a un millor aprofitament domèstic de l’aigua corrent. Desincentivar l’ús de productes de neteja o bricolatge massa contaminants i incentivar els ecològics.
-
Desincentivar l’economia del petroli, promoure les energies renovables i netes i la sobirania energètica.
-
Promoure la sobirania alimentària. Al moll dels pescadors i al barri, fomentar la pesca sostenible i les arts respectuoses amb el medi marí i el consum conscient i responsable de peix. Sensibilitzar el veïnat sobre el comerç clandestí de xanguet (peixet que és pescat amb xarxes de forats molt petits).
Associació de veïnes i veïns de L’Òstia
Barceloneta, desembre del 2015
L’Avv L’Òstia, com a entitat sòcia de la Casa de la Barceloneta, recorda que avui dilluns 15 de maig de 2017 a les 19h hi ha assemblea per triar nova junta. També volem fer-nos ressò del comunicat de la junta de la Casa de la Barceloneta i agrair la feina de les companyes per una gestió participativa i transparent, sense precedents en aquest equipament de gestió comunitària al nostre barri.
s va un imprescindible. Antonio Cano. Vecino, sindicalista, luchador incansable. No sabemos cómo expresar la tristeza de su marcha, y, sobre todo, no sabemos cómo agradecerle todo lo que nos ha dado. A los 56 años se lo ha llevado una enfermedad que afrontó con la serenidad y la entereza que lo caracterizaban. Él y su compañera Sara representan para nosotros la Barceloneta más rebelde, íntegra y libertaria. Antonio era un «oráculo» en nuestras asambleas: tenía criterio claro, nítido, generoso, firme. Tenía una capacidad innata de disipar cualquier sensación de derrota, de ver siempre aquello que nos hacía seguir luchando. Seguir luchando además, con buen humor. Porque Antonio era un bromista, el sentido del humor era inherente a su persona; algo que en tiempos duros como los que hemos vivido y vivimos, es impagable. Antonio era un incansable luchador por los derechos de todos y todas. Sindicalista de Parcs i Jardins, desde el sindicato supo ponernos en contacto con los autobuseros de CGT para que uniéramos fuerzas y consiguiéramos la marquesina de Almirall Cervera. Pero no solo sabía tejer red. También era, sobre todo, solidario. Desde un amor crítico por La Barceloneta (lo último que pidió fue poder ver el mar) se solidarizó con todas las luchas que confrontaban un modelo de ciudad que nos expulsa y vulnera derechos. Y eso lo hacía imprescindible. Era también un verso libre y un pilar en la asociación de vecinos de la òstia. Conocedor del barrio, veía lo que no se ve y es necesario. A Antonio le gustaba estar en segundo plano. Tejiendo red a través de la Barceloneta amb l’aigua al coll, desde @malesherbescgt, siempre con coherencia, con sensatez. Era para nosotras un referente. Con el dolor de su pérdida, però con el orgullo de su legado, continuaremos luchando por esos derechos, por este barrio por el que Antonio se dejó la piel.
La Barceloneta Rebel 