STOP CREUERS! – STOP CRUISES! MUNICIPALITZACIÓ DEL PORT VELL JA!

Diumenge 8 de maig a 12 h, al Portal de la Pau – Les Golondrines (metro Drassanes)

CARTELL CREUERS_lleuger

Convocan:

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) Ciutat Vella No Està En Venda
Ecologistes en Acció Catalunya
Plataforma per la qualitat de l’Aire
Plataforma Defensem el Port Vell

Seguir leyendo……

https://assembleabarris.wordpress.com/2016/04/24/stop-creuers%E2%80%AD-%E2%80%ACmunicipalitzacio-del-port%E2%80%AD-%E2%80%ACvell-ja%E2%80%AD-stop-cruises%E2%80%AD/

Notícies Avv L’Òstia març 2016

MUSEO DEL HERMITAGE

Como explicamos ampliamente el mes pasado, el Puerto no nos ha sorprendido con el nuevo proyecto que tenía preparado para la Barceloneta, la construcción de una “franquicia” de este museo ruso, al lado del Hotel Vela. De todas las intervenciones que el Puerto ha hecho desde las Olimpiadas, en que nos cansamos de oír el slogan “abrir Barcelona al mar”, ninguna ha sido para favorecer un “puerto ciudadano” abierto a toda la ciudadanía, al contrario, lo ha ido privatizando, “cerrando Barcelona al mar” de nuevo, con proyectos especulativos que le reportan en poco tiempo grandes beneficios y ninguna ventaja para el barrio ni para la ciudad de Barcelona. Lo que no es una buena del museo es su ubicación en el barrio, cuando ya “disfrutamos” de sobra de “ventajosos” proyectos (la marina de lujo, que nos ha cerrado el Port Vell a los ciudadanos, el Hotel Vela que nos ha tapado el horizonte, y ahora el Hermitage, que aumentará el número de viandantes y de tráfico rodado, que ya padecemos tanto en verano). Pero ¿por qué tanto interés en construirlo aquí cuando hay muchos edificios que están en desuso en la ciudad, como la Aduana, el Gobierno Civil, la Facultad de Náutica… donde se podría ubicar? Y estos sólo son algunos, los que están cerca del barrio. No es difícil de adivinar: la Nueva Bocana detrás del Hotel Vela, con su puerto deportivo, el Desigual, la marina de lujo, el futuro moll del Rellotge reformado,  y la visita al museo formarán un pack turístico, un complejo perfecto y rentable, transformando así la Barceloneta en una zona de ocio. ¿Y los vecinos? ¿Y el barrio? ¿No tenemos nada que decir? También quisiéramos saber lo que piensa el  Ayuntamiento sobre el tema y que manifieste su opinión y criterio en los medios de comunicación sobre la ubicación del Hermitage en el barrio.

ACLARIMENT

Volem manifestar i reiterar, tal i com la Casa de la Barceloneta ja va publicar en el darrer número del periòdic La Barceloneta, que l’Associació de Veïnes i Veïns L’Òstia no té res a veure ni cap tipus de connexió amb la productora Òstia Films, que ha produït un vídeo sobre la Barceloneta subvencionat per la Casa de la Barceloneta. I preguem als veïns que no ens vinculin en temes que no són nostres malgrat la similitud del noms. Restem a la disposició dels veïns per a qualsevol tipus d’explicació o podeu adreçar-vos a la Casa de la Barceloneta, que és qui ha subvencionat aquest projecte,

ASSEMBLEES

Nou horari d’assemblees de l’Avv L’Òstia: a partir d’ara són cada primer dissabte de mes a les 12:00h. Si no fa fred o plou, les farem a la plaça del mercat. Tots els veïns i veïnes hi sou benvinguts! I ara també us esperem al local els dimarts i dijous de 19 a 20h!

Propostes per al PAD-PAM 2016-2019

Propostes de l’Associació de Veïns i Veïnes de L’Òstia per al Pla d’Actuació del Districte i el Pla d’Actuació Municipal 2016-2019el barri els fem els veins

DRET A L’HABITATGE

Les propostes aquí recollides tenen com a objectiu fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible per a tots els veïns i veïnes i que ningú es vegi expulsat de casa seva i del seu barri per la pressió del mercat immobiliari i turístic.

Subscrivim el Manifest de la Barceloneta pel dret a un habitatge digne, impulsat des de la Comissió d’Habitatge de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta, on hem participat activament juntament amb altres entitats del barri. El manifest, presentat el maig del 2014, compta amb més de trenta associacions adherides. El reproduïm a continuació, i després n’actualitzem les propostes i n’afegim de noves.

  • «Manifest de la Barceloneta pel dret a un habitatge digne

La situació actual de l’habitatge a la Barceloneta és molt greu. Des de fa anys, estem patint la pressió de l’especulació, afavorida per l’atractiu turístic de la zona. L’altíssima rendibilitat dels nostres quarts de casa, llogats a turistes o a persones d’alt nivell adquisitiu, està fent que els preus del lloguer es disparin i que els veïns es vegin obligats a marxar a altres barris més econòmics, amb la conseqüent debilitació de la nostra comunitat, d’allò que som. És freqüent trobar persones grans que sobreviuen al seu barri de tota la vida -gràcies a la protecció que els ofereixen els contractes de renda antiga- en petits habitatges deteriorats, sense les condicions bàsiques d’accessibilitat i sovint patint pressions i assetjament per part de propietaris i empreses que volen lucrar-se amb el negoci dels pisos turístics. Tot això, sumat a una conjuntura de crisi i a l’augment de l’atur, està provocant un increment del nombre de veïns que no poden fer front al lloguer i que es troben en perill de desnonament, així com dels casos de veïns que pateixen mòbbing.

Davant aquesta situació, les respostes que fins ara ha ofert l’Administració han resultat ser totalment insuficients. Per una banda, ha quedat palès que el parc d’habitatge social actual no és suficient per fer front a les necessitats reals del barri; hi ha pocs habitatges socials, només una part molt petita és en règim de lloguer, i actualment molts dels inquilins dels pisos socials són de fora de la Barceloneta. Per altra banda, els organismes públics tampoc no estan oferint solucions concretes a les problemàtiques dels veïns i veïnes ni estan col·laborant estretament amb les iniciatives comunitàries presents al territori. Des de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta ens comprometem amb la defensa del dret a l’habitatge digne, així com a col·laborar amb l’Administració en l’articulació de respostes que ajudin a garantir que cap veí ni cap família es trobi en una situació de vulnerabilitat respecte a l’habitatge. Però això només serà possible si hi ha un compromís ferm i decidit per part de l’Administració.

Per tot això, DEMANEM:

1. Que es garanteixi que cap veí o veïna quedarà al carrer.

2. Que augmenti el nombre d’habitatge social per a la gent del barri. Això s’hauria de concretar en:

L’ampliació del parc d’habitatges socials mitjançant la construcció de nous edificis i/o la remodelació d’edificis ja existents que es troben en desús, com l’edifici del passeig Joan de Borbó 44-45, el solar del passeig Joan de Borbó 11, on l’Ajuntament ja es va comprometre a construir habitatges socials, quan va fer enderrocar l’edifici que hi havia.*

El compromís que el 25% dels pisos socials seran sempre per als veïns i veïnes de la Barceloneta i que aquest percentatge es mantindrà després de la primera assignació. Entenem que als altres barris de la ciutat també hi ha persones que necessiten accedir a un habitatge social, però volem que es garanteixin les necessitats dels veïns, sempre que compleixin els requisits i barems establerts. La permanència al barri, en el cas de la gent gran, és vital. Per tant, aquest percentatge es respectarà també en el cas dels habitatges amb serveis per a gent gran o els pisos tutelats.

La garantia que tots els nous habitatges socials seran en règim de lloguer social, fixant els preus d’acord amb els ingressos de la família.**

L’agilització dels tràmits per tal d’ocupar els pisos buits de titularitat pública de l’entorn.

La garantia que cap família ni veí es quedarà sense els subministraments bàsics (aigua, llum, gas) per no poder assumir el preu de la factura.

3. Que l’Administració es comprometi a lluitar contra els pisos turístics. Això s’hauria de concretar en:

Una campanya promoguda pel consistori per detectar, habitatge per habitatge, els pisos d’ús turístic sense llicència i els pisos buits que hi ha al barri.

El traspàs d’informació dels resultats d’aquesta campanya i de les altres actuacions o iniciatives relacionades amb la situació de l’habitatge a la Barceloneta.

El tancament dels pisos turístics sense llicència.***

4. Que l’Administració es comprometi a sancionar els immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.****

5. Que l’Administració es comprometi a treballar en xarxa i en col·laboració amb les iniciatives comunitàries del territori i que doti els serveis públics dels recursos i els mecanismes necessaris perquè també ho puguin fer.»

* El gran immoble amb ascensor del passeig Joan de Borbó 44-45, llargament reivindicat per a gent gran i persones amb dificultats de mobilitat, ja ha estat adquirit per l’Ajuntament per a transformar-lo en un bloc d’habitatge social. Seguim reclamant la construcció d’habitatge social al solar del passeig Joan de Borbó 11, tal com va prometre el consistori arran de l’escandalós enderroc de l’edifici el 2007, i també al solar del carrer Atlàntida amb Ginebra. Cal posar terminis en totes aquestes intervencions i dedicar el màxim possible a quota de barri, és a dir, donar prioritat a persones que duguin almenys cinc anys censades a la Barceloneta. També cal establir una quota prioritària d’habitatges amb serveis per a gent gran i per a persones amb dificultats de mobilitat.

** Entenem que l’habitatge de lloguer social ha de tenir un preu fixat d’acord amb els ingressos familiars. No hauria de ser més d’un 20% de la renda quan no s’arriba als ingressos mínims, no més d’un 30% de la renda en la resta de casos, i un 0% quan no hi ha ingressos. De fet, el setembre passat es va anunciar que les famílies sense ingressos també podran optar a les ajudes al pagament del lloguer (abans n’estaven excloses!). Cal que la partida d’ajuts per al pagament del lloguer, que ja s’ha augmentat, sigui suficient per tal d’evitar ni un sol desnonament més.

*** Més avall dediquem un capítol específic al problema dels apartaments turístics.

**** El setembre passat es van fer públiques les primeres 12 multes a bancs per tenir pisos buits sense llogar. Demanem que s’ampliï aquesta política de sancions, que no es quedi en un gest aïllat i que serveixi per multiplicar decididament el parc d’habitatge de lloguer social.

  • Promoure la creació de cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, com a model alternatiu d’accés a l’habitatge, de manera que resulti molt més assequible que la compra o el lloguer en el mercat immobiliari. També és una opció més segura: el pis és teu mentre s’hi visqui, i el pots deixar en herència; el que no es pot fer és rellogar-lo o vendre’l, ni per tant especular-hi. Així, es restitueix el sentit fonamental de l’habitatge com a valor d’ús i no com a valor de canvi. Entenem que les cooperatives d’habitatge en finques ja existents resultarien més econòmiques que construir-ne de nova planta.

  • Fer un cens sistemàtic, integral i actualitzat de la situació de l’habitatge a la Barceloneta.

  • Continuar amb el programa de permutes per a la recol·locació en plantes baixes de persones grans o amb dificultats de mobilitat que visquin en finques sense ascensor.

  • Ajuts per a la instal·lació d’ascensors en aquelles finques ON HI CÀPIGUEN i sempre i quan no suposi cap recol·locació ni temporal ni definitiva de veïns.

  • Programa de formació dirigit per una banda als veïns i per l’altra als treballadors municipals sobre els drets relacionats amb l’habitatge i per a la prevenció, detecció i passos a seguir davant l’assetjament immobiliari, els desnonaments o els apartaments turístics. Dinamització i millora de la coordinació entre l’oficina del Patronat de l’Habitatge del carrer Doctor Aiguader i el Centre de Serveis Socials del carrer Balboa perquè puguin donar atenció integral i solucions àgils a les problemàtiques i emergències habitacionals del barri, amb la col·laboració de veïns, entitats i el Pla Comunitari.

  • Implicació de l’Ajuntament perquè la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) sigui derogada o reformada en profunditat (no augment del lloguer per sobre de l’IPC, contractes de més anys de durada, regulació pública dels preus…)

APARTAMENTS TURÍSTICS i SOBREEXPLOTACIÓ TURÍSTICA

  • Sempre hem dit que els apartaments turístics, és a dir, els pisos que es lloguen per dies a turistes, tant si tenen llicència com si no en tenen, són habitatges que han perdut la seva funció social per passar a ser un negoci lucratiu (majoritàriament en mans de grans propietaris), que provoca l’expulsió dels habitants per diferents vies: no renovació de contractes, desnonaments, mòbbing, molèsties contínues i deterioració de la convivència… No podem consentir que el barri, sotmès a una intensa sobreexplotació turística, es vagi buidant de veïns, dia a dia, pis a pis. Per això defensem l’eradicació de l’ús turístic dels habitatges, començant per la detecció i tancament dels que no tenen llicència.

  • Defensem una moratòria prorrogable indefinidament de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic. Creiem que hi ha una gran saturació d’hotels i d’apartaments a la ciutat i deplorem que desenes de projectes hagin quedat fora de la moratòria, com l’indesitjat hotel del Rec Comtal.

  • Formem part de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que defensa el decreixement turístic, la redistribució dels beneficis generats per la indústria turística, el foment d’economies alternatives al monocultiu turístic i el dret de decidir col·lectivament un model de ciutat sostenible, socialment i ambientalment. Es tracta de necessitats urgents.

  • Denunciem, com ja ho ha fet l’ABTS, la falsa participació del Pla Especial d’Allotjaments Turístics tal com s’està plantejant darrerament, perquè no té en compte l’asimetria de poder i de legitimitat entre el veïnat i el lobby hoteler, com si es tractés d’un conflicte d’interessos entre iguals.

  • Donem suport a les mesures concretes que ja s’estan aplicant a Ciutat Vella o que estan en vies de fer-ho, en bona part gràcies a la feina sostinguda i específica de la plataforma La Barceloneta Diu Prou:

    condonació del 80% de la multa a pisos turístics sense llicència a canvi de destinar- los a lloguer social

    – campanya informativa i de sensibilització dirigida als turistes i als touroperadors

    – expedients sancionadors a plataformes digitals que publiciten pisos turístics sense llicència

    programa de detecció, inspecció, sanció i tancament de pisos turístics sense llicència

    detecció i seguiment de finques senceres destinades a pisos turístics

    instal·lació de plaques identificatives d’apartaments amb llicència dins i fora dels edificis

    – coordinació amb Hisenda per detectar el frau fiscal vinculat als apartaments turístics

    – elaboració d’un mapa històric de la propietat urbana

    – oficina d’atenció als afectats pels pisos turístics, ubicada al centre cívic (caldria dinamitzar-la)

URBANISME, ESPAI PÚBLIC i MOBILITAT

Els carrers, places i passejos perimetrals de la Barceloneta estan sotmesos a un intens trànsit de persones i de vehicles, pel fet que és el barri amb platja més cèntric de la ciutat, i per la sobrepromoció turística que s’ha fet de Barcelona i del seu centre històric. Aquest trànsit, sumat a l’extensió de l’ús privatiu de l’espai públic (terrasses d’establiments comercials), interfereix seriosament amb l’ús dels carrers, places i parcs com a espais de socialització quotidiana de veïns de totes les edats, i especialment dels més grans i dels més petits. Reivindiquem el dret a fer vida en places i carrers, en la línia de la iniciativa Fem Plaça, on participem. En aquest sentit, cal:

  • Humanitzar les places públiques instal·lant-hi bancs que permetin la trobada de la gent, i no el seu aïllament en bancs individuals isolats.

  • Pacificar el trànsit, prioritzar els vianants, i restringir el pas dels petits vehicles d’ús turístic de tota mena que envaeixen l’espai públic, de manera que no puguin circular pels estrets carrers del barri i es limitin als passejos perimetrals amples.

  • Promoure el transport públic i implantar el Bus del barri, gratuït almenys per a la gent gran, per facilitar els petits desplaçaments, especialment cap al CAP i l’Hospital del Mar, els clubs esportius, les pistes esportives…

  • Permetre el pas de vehicles dels veïns residents i dels transportistes en el tram del carrer Maquinista entre el carrer Atlàntida i el carrer Baluard.

  • Instal·lació de lavabos públics.

  • Revisió de l’ordenança de terrasses amb participació veïnal vinculant. L’ús públic ha de tenir prioritat respecte l’ús privatiu que suposen les terrasses, però també cal tenir en compte la mida de la terrassa en proporció del carrer o plaça on es troba situada (per exemple, no és el mateix dues tauletes en un carrer peatonal que més de la meitat de la plaça de l’església ocupada per terrasses), la distància respecte altres terrasses, si dificulten el pas o no…

  • Revisió del Pla d’Usos amb participació veïnal vinculant.

  • Cal recuperar l’espai portuari com a espai públic, començant per treure les tanques de la marina de luxe i facilitar el passeig arran de l’aigua. Investigar i cancel·lar cautelarment la concessió de la Marina Port Vell a Salamanca Group per la seva vinculació al blanqueig de capitals. Abandonar l’especialització de la marina per a iots de luxe i retornar al model de petites i mitjanes embarcacions. Democratitzar i fer transparent l’Autoritat Portuària.

  • Potenciar el moll dels pescadors, però sense convertir-lo en un parc temàtic. Revisar l’actual projecte, valorar amb el col·lectiu de pescadors si respon a les seves necessitats (tenint en compte l’asimetria entre patrons i treballadors, entre petites i grans embarcacions), i obrir-lo a la participació ciutadana.

  • Revisar la pertinència de la instal·lació d’una franquícia del museu de l’Hermitage.

  • Seguiment de l’aplicació del nou PERI de la Barceloneta. Cal fer un seguiment de la conservació de les cases originals de planta baixa i un o dos pisos i detectar possibles remuntes irregulars. També cal respectar l’acord de mantenir l’ús d’habitatge a les plantes baixes, excepte als carrers perpendiculars al passeig Joan de Borbó (Ginebra, Maquinista, Sant Carles…). També cal tornar a explicar i actualitzar la informació referent als «queixals» de la façana marítima. Ja són de l’Ajuntament? Apostem pel manteniment de l’espai públic en aquesta franja, no per la construcció de més edificis a primera línia de mar (o en tot cas hauria de ser habitatge social i edificis de poca alçada).

  • Elaborar un projecte d’usos per al Parc de la Catalana, amb participació veïnal vinculant, per tal de donar vida a aquest gran espai perifèric del barri infrautilitzat i poc aprofitat.

  • Definir un ús per al solar on hi havia la «caseta de fusta» del Pla de Barris.

  • No haver de sol·licitar permís per poder realitzar actes a l’espai públic per part dels veïns i entitats, més enllà de la notificació en un calendari per evitar que se solapin activitats.

  • Derogació de l’Ordenança del Civisme del 2006.

EQUIPAMENTS I ESPAIS DE GESTIÓ COMUNITÀRIA

  • Que es mantingui la qualificació urbanística de la Clínica Barceloneta com a equipament sociosanitari i que recuperi el servei sociosanitari que oferia a la gent gran del barri.

  • Culminar el procés d’expropiació de l’edifici de l’antiga Cooperativa Obrera i Popular El Segle XX i donar suport al procés col·lectiu per a la rehabilitació, la concreció dels usos i de la forma de gestió comunitària d’aquest futur espai recuperat pel barri i per al barri.

  • Destinar els baixos de l’immoble del passeig Joan de Borbó 44-45 com a equipament veïnal, tal com ja s’ha previst.

  • Avançar cap a la gratuïtat dels equipaments del barri, tal com ho és la biblioteca.

  • Donar suport i fomentar la gestió comunitària d’espais. Revisar el model de gestió externalitzada.

  • Que es mantingui el suport a la Casa de la Barceloneta 1761 i en general a les iniciatives veïnals dedicades a la recuperació de la memòria històrica i a l’estudi i divulgació de la història i la cultura de la Barceloneta.

  • Donar suport a la comissió per a la recuperació de la figura històrica del barcelonetí Hilari Salvadó.

  • Fer un cens dels espais desocupats i abandonats del barri que puguin ser objecte de conflicte i donar-los un ús.

  • Cessió temporal per a ús públic i adequació com a parc del solar del carrer Ginebra amb Atlàntida mentre no s’hi construeixi habitatge social.

  • Cessió d’un local insonoritzat perquè els cantaires i les bandes de música i batucades del barri puguin assajar.

  • Garantir que els espais esportius de les escoles s’obrin en els horaris no escolars per a ús veïnal sense haver de pagar lloguer.

OCUPACIÓ DIGNA, COMERÇ DE PROXIMITAT I ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Subscrivim el Pacte per a l’ocupació i el desenvolupament local a la Barceloneta, presentat el maig del 2015 en el marc del projecte Barceloneta Proa a la Mar, i que compta amb l’adhesió de més de trenta entitats del barri, a més d’una vintena de comerços.

  • «Pacte per a l’ocupació i el desenvolupament local a la Barceloneta

1. ACORDS PER A LA MILLORA DE L’OCUPACIÓ

1.1 Promoure l’ocupació local i de proximitat, mitjançant el compromís de les empreses, administracions o entitats que puguin generar ocupació amb l’entorn, la prioritat de contractar veïns i veïnes del barri, i l’augment del vincle amb els centres educatius i formatius, a través de convenis de pràctiques i de col·laboració.

1.2 Garantir una ocupació estable, inclusiva, de qualitat i amb unes condicions laborals dignes.

1.3 Treballar per millorar les oportunitats de les persones que es troben a l’atur, mitjançant el suport a la tasca desenvolupada pel Punt d’Informació i Orientació Laboral (PIOL) de la Barceloneta i el treball en xarxa de la resta de recursos del territori.

2. ACORDS PER A LA MILLORA DE LA FORMACIÓ I LA RECUPERACIÓ DEL VINCLE AMB EL MAR

2.1 Fomentar la formació dels veïns i veïnes de la Barceloneta, amb la implicació dels centres educatius i altres recursos del territori per garantir una formació de qualitat, entent-la com un procés clau al llarg de tota la vida de la persona, per augmentar l’ocupabilitat de la gent del barri.

2.2 Prioritzar la promoció de la cultura del mar a les escoles i entitats d’educació no formal del barri, tenint en compte que tota vivència incorporada de petit, arrela i forma part de l’essència de la persona. En aquest sentit, el mar hauria d’esdevenir un eix transversal en els projectes educatius dels centres educatius i de les entitats d’educació no formal.

2.3 Promoure els oficis del mar, des de la pesca fins al món nàutic i marítim, oferint una formació reglada i vivencial arrelada a la realitat de les empreses i institucions del barri. És necessària doncs, la vinculació de les empreses del sector en la formació dual ofertada pels diversos instituts del barri.

2.4 Generar, a través del mar, noves oportunitats per a aquelles persones que estan desocupades o que necessiten millorar la seva situació professional. Per tant, cal promoure accions formatives vinculades a les necessitats i oportunitats del territori amb la participació de les empreses o altres agents que puguin generar ocupació del barri.

3. ACORDS PER A LA DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL

3.1 Garantir que qualsevol iniciativa de desenvolupament socioeconòmic impulsada per l’administració, que incideixi en el territori, compti amb la participació directa de la comunitat.

3.2 Recuperar la tradició cooperativa de la Barceloneta, promoure l’economia solidària al barri i als centres educatius, i crear mercat social.

3.3 Promoure iniciatives econòmiques orientades a la millora directa del benestar dels veïns i veïnes del barri.

3.4 Apostar pels recursos locals, mitjançant l’aplicació de les clàusules socials (i territorials) per part de l’Administració i les empreses privades, i la compra responsable.

3.5 Fomentar que l’espai públic tingui un ús comú i facilitar l’ús d’espais en desús a iniciatives socials i locals.

En l’àmbit del comerç:

3.6 Protegir i dinamitzar el comerç local i de proximitat, mitjançant la visibilització i la promoció dels comerços existents, la diversificació de l’oferta comercial, la recuperació dels oficis, i la facilitació de l’obertura de nous comerços a veïns i veïnes del barri.

3.7 Prioritzar la formació i la contractació de veïns i veïnes per part de comerços i restaurants del barri, facilitant que les necessitats del barri siguin ateses per les mateixes persones del barri promovent, així, la sostenibilitat del territori.

3.8 Fomentar la cohesió del teixit comercial i la relació entre comerciants i veïnat, fent que el comerç sigui un agent més de la comunitat.

En l’àmbit del turisme:

3.9 Garantir la participació ciutadana vinculant en la presa de decisions sobre la planificació i la gestió del turisme al barri.

3.10 Compromís que la taxa turística reverteixi directament cap a les necessitats socials del barri.

3.11 Promoure iniciatives que apropin la memòria històrica i social del barri a un turisme més crític i responsable.

Una comissió específica farà el seguiment dels acords del Pacte, per tal de mesurar el seu grau de compliment, execució i impacte.»

  • Potenciar i aportar els recursos necessaris per al funcionament del projecte Barceloneta Proa a la Mar i els suprojectes que en formen part: el PIOL, la comissió d’economia social i solidària

  • Mesures d’inspecció de les condicions laborals en els comerços del barri, i facilitar que situacions d’explotació laboral surtin a la llum. Cal garantir unes condicions de treball dignes per a tots i totes.

  • Revisió del Pla d’Usos. Suport al comerç de proximitat respecte les franquícies, assegurar la diversitat de comerços i evitar l’especialització monogràfica en comerços orientats al turisme

SALUT i BENESTAR

  • Hospital del Mar: seguiment del procés d’ampliació; estudi independent de l’impacte de les retallades i EROs en els usuaris i els treballadors de l’hospital; no al tancament de llits i plantes mentre hi hagi llistes d’espera; no a la derivació a centres privats; foment de la campanya ciutadana de no anar-se’n sense hora (des que et diuen que et trucaran fins que et truquen per donar-te hora és un temps que no consta a la llista d’espera). Reclamem un paper actiu del consistori en la defensa de la sanitat pública i de qualitat.

  • Obrir un dispensari de receptes dins el barri, o en tot cas implantar el Bus del Barri per facilitar l’accés al CAP i a l’Hospital del Mar.

  • Continuar amb el programa Entre Nosaltres de prevenció, reflexió i orientació sobre les addiccions.

  • Continuar amb l’Escola de Salut.

  • Continuar amb el projecte Bon Veí Bon Profit del Pla Comunitari i en general prendre mesures perquè ningú pateixi malnutrició.

  • Continuar i fomentar el projecte del Pla Comunitari Bon Veïnatge amb la gent gran.

  • Que l’accés als centres esportius de la Barceloneta sigui gratuït o almenys més assequible per als veïns i veïnes del barri.

EDUCACIÓ

  • Les escoles bressol haurien de ser gratuïtes (o millor dit, sense repagament), com ho són l’educació primària i la secundària. Demanem un esforç municipal de major subvenció de l’educació 0-3 i de creació de noves places. Al barri cal una escola bressol més.

  • Els llibres i el material escolar es paguen a un preu de luxe que no és admissible. Cal augmentar la subvenció i les beques per aquesta finalitat i promoure el reciclatge de llibres usats.

  • Augmentar la partida per a beques menjador.

  • El joc als carrers i places, als parcs i als parcs infantils forma part indispensable de l’educació dels nens i nenes. Per això cal: adequar l’espai públic de manera que prioritzi l’ús a peu respecte dels vehicles, repensar les inhòspites places dures i grises, eliminar la prohibició de jugar a pilota que veiem en molts carrers i places, i disposar parcs infantils específics per a les diferents franges d’edat (com reclamen el grup de pares i mares Petits Maians). També falta una pista poliesportiva gratuïta.

  • Continuar amb l’Escola d’Adults i el Grup de Lectoescriptura.

  • Ampliar l’oferta de patis escolars oberts al barri en horaris extraescolars.

  • Donar suport a iniciatives d’espais de criança compartida per part de grups de pares i mares.

  • Aula d’estudi per a joves (la biblioteca sovint es queda curta de taules)

SEGURETAT

  • Cal entendre la seguretat de manera integral, com totes aquelles condicions que asseguren una vida digna per a tots i cadascun. Cal superar la idea de la seguretat com a mera gestió de l’ordre públic, que no contempla la protecció davant de violències estructuals com la delinqüència transnacional (màfies, tràfic de drogues i persones, corrupció financera…), formes diverses de pressió contra la ciutadania (mòbbing i violència immobiliària, economia submergida i formes de treball esclau…), o les diferents formes de discriminació i exclusió social (racisme, homofòbia, violència masclista, reclusió de la pobresa…), per citar-ne només algunes (sense oblidar les violències institucionals).

  • Els índexs de criminalitat de Barcelona concentren en més d’un 80% delictes vinculats als furts i al món de les drogodependències. Totes dues realitats han der ser afrontades des de la perspectiva de la lluita contra les desigualtats i per l’eradicació de la pobresa i des de la salut comunitària. Calen equips multidisciplinars i treball comunitari.

  • Per altra banda, la pressió turística atrau més robatoris, no només furts al carrer, sinó també en els habitatges. La protecció és més necessària quan els balcons i finestres estan oberts per la calor, perquè es produeixen robatoris en plantes baixes i primers pisos.

  • Es percep un augment de la venda i el consum de drogues. No es tracta de criminalitzar el consum, però no volem camells. Cal sensibilitzar i prevenir.

MEDI AMBIENT I ECOLOGIA

  • Estudiar i impulsar la implantació d’un sistema integral de retorn d’envasos, amb l’incentiu i l’efectivitat del retorn econòmic, tal com ja es fa en altres indrets, com Alemanya. Amb un funcionament així, tothom separa i recicla, es minimitza la brossa al carrer, i els envasos oblidats suposen un recurs per a les persones més necessitades.

  • No concedir cap més llicència d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil, revisar les existents i estudiar el seu impacte sobre la salut i el seu ajust a la normativa europea.

  • Revisar la col·locació dels contenidors i el sistema de recollida per tal de minimitzar les olors i els sorolls en els estrets carrers del barri.

  • Concedir ajuts per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis (reparacions o substitucions dels tancaments i de l’aïllament, etc.).

  • Promoure la instal·lació de plaques solars als edificis.

  • Fer estudis per a l’aprofitament de l’aigua de pluja en zones urbanes i per a un millor aprofitament domèstic de l’aigua corrent. Desincentivar l’ús de productes de neteja o bricolatge massa contaminants i incentivar els ecològics.

  • Desincentivar l’economia del petroli, promoure les energies renovables i netes i la sobirania energètica.

  • Promoure la sobirania alimentària. Al moll dels pescadors i al barri, fomentar la pesca sostenible i les arts respectuoses amb el medi marí i el consum conscient i responsable de peix. Sensibilitzar el veïnat sobre el comerç clandestí de xanguet (peixet que és pescat amb xarxes de forats molt petits).

Associació de veïnes i veïns de L’Òstia

Barceloneta, desembre del 2015

Notícies de l’AVV L’Òstia

Assemblea ordinària de socis/es de l’Òstia

El divendres 10 d’abril a les 18.30h al nostre local del carrer Cermeño 7, us convoquem als socis i sòcies de  l’Òstia o els/les que us voleu associar i ajudar-nos a mantenir l’activitat de l’associació de veïns/es, a l’assemblea ordinària per elegir la nova Junta i fer balanç de l’activitat feta. Animeu-vos a ser part de l’Òstia i a defensar plegades el nostre barri!

Assemblea afectats/des pels desnonaments

Aquest dimarts 31 de març com cada últim dimarts de mes ens tornem a trobar per fer front a aquesta greu problemàtica social. Tornem a enfrontar el risc de desnonament d’una veïna i la seva família, l’especulació turística a la que ens oposem, produeix d’expulsió de veïns i veïnes del barri. Per això, suma’t i donem-nos suport entre tots/es, per aturar tots els desnonaments de veïns i veïnes que per motius econòmics veuen vulnerat el seu dret a un habitatge digne! Tots els darrers dimarts de mes a les 18h al Carrer Cermeño 7 baixos!

El PERI, el Port i la Clínica Barceloneta

El novembre passat vam presentar al·legacions al PERI de la Barceloneta. A hores d’ara, encara no hem rebut resposta. Hem preguntat al Districte què passa amb el nou pla urbanístic. En relació a aquest ens preocupen sobretot dues coses:

1. De l’estudi del PERI vam deduir que milers de metres quadrats de la façana marítima del barri passen a mans del Port, que llavors podria fer i desfer el que volgués en aquesta zona tan llaminera, a primera línia de mar: hotels, habitatges de luxe… (I ja tenim el precedent del que va passar amb l’Hotel Vela). La Clínica Barceloneta quedaria precisament dins d’aquesta àrea que passa a jurisdicció portuària. Mentrestant, la Clínica està pràcticament abandonada i en procés de reubicació fora del barri. Ens quedem sense un equipament molt important d’atenció a la nostra gent gran.

2. El PERI prohibeix les remuntes de les cases originàries de PB+1 i PB+2, protegint les poques que queden. Però, mentre el PERI no s’aprova, es van fent remuntes horroroses de cases originals PB+1, és molt dolorós. ¿Es continuen donant llicències de remuntes de PB+1 i PB+2 mentre el PERI no s’aprova? Teníem entès que les llicències quedaven suspeses preventivament abans de l’aprovació definitiva del pla, perquè mentrestant s’afanyen a remuntar uns mamotretos que no respecten en absolut l’arquitectura preexistent. A aquest pas ens quedarem sense les poques cases que queden del model original del barri…

Patrimonio Histórico de la Barceloneta

Esperemos que con la aprobación del PERI (Plan Especial de Reforma Interior) se proteja seriamente el escaso patrimonio histórico y cultural que queda en la Barceloneta. De las primeras casas que se construyeron en el barrio, de estilo barroco, sólo quedan actualmente unas 11 por rehabilitar y a este paso si se tarda mucho en aplicar una ley que las proteja, será demasiado tarde visto el resultado de las que han rehabilitado y que es imposible entender como la administración ha podido dar licencia para que se haga tal atrocidad con las rehabilitaciones y reformas de los remontes que se les han añadido. Uno de los últimos ejemplos de lo que no debe permitir la administración que se haga, y que es un nuevo atentado contra el patrimonio del barrio es la rehabilitación de la casa del carrer Comte de Santa Clara.

casa

 

Fuente del carrer Comte de Santa Clara

Ante el rumor que corre sobre el destino de la fuente del carrer Comte de Santa Clara, desapareciendo o siendo desplazada del lugar donde está porque el restaurante El Somorrostro está haciendo reformas y ha abierto una puerta que durante muchos años ha estado tapiada precisamente por la situación de la fuente que desde hace 60 años está ahí, le preguntamos a la regidora, en el Consell de barri que se celebró el jueves 26 en el centro cívico, si eran ciertos esos rumores. Ella no parecía estar al tanto y según dijo, no tenía noticias de qué la fuente fuera desplazada ¡a ver si es verdad!

Para evitar que desaparezcan las seis que quedan en el barrio: Judici con Joan de Borbó, Almirante Cervera con Meer, Comte de Santa Clara con Sant Carles, Carbonell con Ginebra, Balboa con Pinzón y otra en el parque del gas, se le pidió a la regidora la protección de las mismas ya que prestan un servicio importante al barrio y más ahora en esta época de crisis que padecemos y porque evidentemente forman parte de nuestro barrio desde hace tiempo. Pero como somos muy mal pensados (piensa mal y acertarás) no tiene sentido abrir una puerta por la que no va a ser cómodo pasar porque tiene la fuente delante, a no ser que al cabo de unos meses ya no veamos la fuente allí y nos encontremos con una nueva terraza. Ante la duda, le preguntamos  a la regidora si se podía abrir una terraza en una calle peatonal. Su respuesta fue que dependiendo de lo que la calle mida, sí. Por tanto seguimos sin ver muy claro lo que pasará tanto con la fuente como con la terraza, lo veremos dentro de unos meses ¡como si no tuviéramos ya bastantes en el barrio! Sería un espacio más que perderíamos los vecinos, donde pasear tranquilamente y sobre todo donde poder jugar los niños a la pelota puesto que cada vez tienen menos espacio para ello. En la plaza de la Barceloneta donde siempre se había jugado, se prohibió desde que los dos restaurantes abrieron la terraza o como dentro de poco si no se frenan las licencias nos lo encontraremos en la Repla, de hecho, ya hay  a los dos lados de la plaza. No necesitamos ni queremos más terrazas en nuestro barrio ni un motivo más para no poder descansar.

fuente

 

Notícies de l’AVV L’Òstia

La fi de la Clínica Barceloneta

En una visita recent a la Clínica Barceloneta, hem confirmat que només queda obert a la tercera planta de l’edifici el centre de dia per a unes 7 persones grans. Es pot apreciar també l’estat d’abandonament de l’edifici i hem sabut que el propietari ha llogat a l’Autoritat Portuària la part que correspondria al Port, segons l’estudi que hem realitzat del PERI de la Barceloneta. Sembla ser que la regidora de Ciutat Vella es reunirà amb el Consorci de l’Hospital del Mar, que ha gestionat aquest espai fins ara, per aclarir-ne la situació. La proposta veïnal és destinar aquest edifici a centre de dia per a gent grans i a pisos tutelats de lloguer social per a persones grans de la Barceloneta.

Nova alarma amb la venda d’edificis sencers per a pisos turístics

Tenim coneixement de com a mínim dos edificis sencers que han estat comprats al carrer Atlàntida 49 i 65, sabem que molt probablement després de finalitzar-ne les reformes vulguin destinar-los a pisos turístics. Una nova onada de mòbbing ja comença a assetjar el barri amb aquesta oportunitat que la voracitat dels coneguts actors especulatius inmobiliaris sap aprofitar. Aquesta era una de les preocupacions que teníem des del moviment veïnal de Ciutat Vella, i que vam denunciar quan el Pla d’Usos de Ciutat Vella va proposar la col.locació dels pisos turístics en edificis sencers.

Assemblea d’afectats pels desnonaments

La falta de garantia del dret a un habitatge digne per a tothom fa que sigui necessari organitzar-nos quan es produeix una vulneració greu com la dels desnonaments per motius econòmics sense reallotjament adequat. No es tracta d’un problema de la persona o família que ho pateix només, sinó un problema que tenim com a societat i al que donem respostes de forma col.lectiva, organitzant-nos. L’últim dimarts de febrer, el dia 24 de febrer a les 18.30h ens tornarem a reunir per fer front als desnonaments al barri, al C/Cermeño 7, baixos, al local de l’Òstia.

La Barceloneta contra la repressió, l’Òstia amb els encausats de Can Vies

El dissabte 14 de febrer a les 12h a La Repla farem una foto solidària de germanor per visibilitzar el nostre suport als encausats del judici de Can Vies. Defensem la gent que lluita i rebutgem la criminalització dels moviments socials. A més, un dels afectats és fill del nostre barri! Si toquen a una ens toquen a totes. La solidaritat és la tendresa dels barris! Us esperem!

Les engrunes nadalenques de la Marina del Port Vell a la Barceloneta

Quan la màfia són els reis

Aquest any, els regals de reis de les famílies més necessitades de la Barceloneta els comprarà Marina Port Vell. També finançarà els regals que es porten a les residències d’avis del barri. La màfia sempre ha estat una experta en la compra de voluntats.

La recollida de joguines i aliments

Des de fa més de 10 anys, es fa una recollida de joguines a la Barceloneta, diverses entitats (la Comissió de Festes del Carrer Pescadors, ara extinguida ha estat el motor durant molts anys) en coordinació amb Serveis Socials que proveeix de la llista de famílies necessitades, recullen durant tot el Nadal les joguines per les famílies amb menys recursos del barri. I també, juntament amb els nens de les escoles, es porten regals als avis i àvies de les residències. Les joguines i els regals pels avis sempre han estat fruit de la solidaritat veïnal i dels donatius d’alguns comerços, així com de les aportacions de la comissió de festes del carrer Pescadors, que sempre ha coordinat la recollida “posant” el que mancava.

Aquest any, la comissió de festes del carrer Pescadors ha plegat. La crisi ha continuat avançant, el nombre de famílies amb necessitats ha crescut. Els recursos no han crescut proporcionalment. Tampoc no han crescut (ni disminuit) els inexistents 400 llocs de feina de Marina Port Vell.

La “caritat” de Marina Port Vell o com donar les engrunes als pobres

Marina Port Vell no ha estat immune a les crítiques veïnals al projecte i a la seva vinculació amb blanqueig de capitals provenient d’empreses de mafiosos russos, i ha cercat diverses formes de rentar-se la cara. Al Nada ha trobat la manera de fer-lo. Aquest mes de desembre representants de la Marina Port Vell (la seva comercial i la directora de recursos humans) es va reunir amb entitats de la Barceloneta perquè volien col·laborar “socialment amb el barri”. Neixen certes propostes des del barri que entenem per la situació d’emergència social i necessitats apremiants. Així també la proposta de Marina Port Vell d’assumir certes despeses pel que fa a compra de menjar per a paquets d’ajuda alimentària, regals de reis per a residències i nens/es, etc per conèixer les necessitats del barri. Marina Port Vell va fer-se amb la llista de famílies que té Serveis Socials i aquest any a la Barceloneta els reis ja no són els pares, ni els veïns, els reis són la màfia.

Algunes dades a tenir presents

Les rendes molt altes – del 7,9% al 2012 al 10,7% al 2013- i molt baixes – del 14,9% al 17,8%- s’han incrementat a la ciutat en el darrer any, un fet que “accentua” les desigualtats socials a Barcelona, segons les últimes dades de l’informe de renda familiar disponible corresponent a 2013, presentats el 22 de desembre. La població tradicional de la Barceloneta és una de les més castigades per la crisi, en un barri en què ni els preus, ni els desnonaments han deixat de pujar des de que començà la crisi. Tampoc l’atur, contra el qual han sorgit iniciatives com Proa a la Mar per promoure, entre d’altres, la inserció laboral en el barri marítim. També ha crescut el doble en els últims 3 anys el nombre d’usuaris del banc d’aliments gestionat per Santa Lluïsa de Marillach al barri.

Sonen totes les alarmes

Seria absurd criticar que hi hagi entitats que hagin acceptat la proposta de Marina Port Vell de comprar pollastres, regals de reis etc, així com també compartim la diagnosi feta per arribar a aquesta decisió. La situació és més complexa i més perillosa: la situació d’emergència social és insostenible i ingestionable només des de la “caritat” i solidaritat dels veïns i veïnes. Cal un canvi de model que permeti que les famílies surtin de la situació de necessitat i no que es cronifiquin en ella. El que sí és obligació de l’Ajuntament i de Marina Port Vell és el compliment dels compromisos adquirits: la creació de llocs de treball. Llocs de treball per la gent del barri en condicions dignes.

La situació actual

Davant l’incompliment dels compromisos la situació actual és esperpèntica i pròpia d’una república bananera: Marina Port Vell, vinculada amb blanqueig de capitals de la màfia russa, promet, juntament amb l’Ajuntament, llocs de feina que vindran de la mà de la reforma del Port Vell. Els llocs de feina són a dia d’avui irrisoris i molt lluny dels 900 als que s’havia compromés inicialment i que han anat reduint-se.

Marina Port Vell, al més pur estil de compra de voluntats de la màfia, ve a rentar-se la cara amb les engrunes d’un pastís que es cou als paradissos fiscals, intentant així comprar el favor dels veïns i veïnes del barri, que en una situació de necessitat no veuen que sigui l’administració pública la que satisfa les necessitats, sino un actor privat que treu els diners de paradissos fiscals.

Breu història de la reforma del Port Vell

Al febrer de 2013 s’aprovà el Pla Especial del Port Vell amb els vots de CiU i PP, i amb una forta oposició veïnal pel que es considerava una privatització de l’espai públic i una reforma que beneficia a grans capitals de dubtosa procedència sense cap connexió amb les necessitats del barri i la ciutat.

La lluita veïnal contra la reforma del Port Vell durava des de novembre de 2011, amb denúncies per opacitat, manca de participació, i implicació de grans capitals que transformarien la fisionomia dels barris conlindants.
Durant més d’un any que durà la protesta, l’Ajuntament de CiU passà de negar-la, a veure’s obligat a anunciar la creació d’un cluster naútic (del qual a dia d’avui encara es desconeix la utilitat), i a prometre, juntament amb Port 2000, la creació primer de 900 llocs de feina (en reunió mantiguda amb entitats veïnals) i posteriorment de 400. Cosa que encara a dia d’avui continua afirmant l’alcalde Xavier Trias. L’APB i Marina Port Vell SA, impulsors del projecte passaren de la indiferència a la preocupació.

A l’octubre de 2013 es va conèixer que l’oficina d’Antifrau (a través d’una denúncia anònima) considerava que hi havia indicis de blanqueig de capitals darrere de la reforma del Port Vell. Blanqueig de capitals vinculats a V. Alekperov (Lukoil), L. Fedum, A. Djhaparidze; el primer d’ells considerat un dels oligarques rusos de la anomenada “màfia rusa” (de fet, amb relacions amb algunes de les principals empreses a l’Estat Espanyol de l’operació Mármol Rojo). Totes les grans operacions contra la màfia rusa perpretrades en l’Estat Espanyol (Avispa, Avispa II, Mármol rojo, Troika…) revelen que aquestes organitzacions fan servir Espanya com a país per blanquejar capitals a través de grans entramats d’empreses, moltes d’elles situades en paradisos fiscals. Aquestes operacions també demostren que un dels modus operandi del funcionament d’aquest tipus de màfies és la compra de voluntats. De petita a gran escala.

A l’informe d’Antifrau també es qüestiona que l’actuació del Tinent Alcalde Antoni Vives hagi estat la de vetllar per l’interés públic, o si ha estat més aviat la de vetllar pels interessos de Marina Port Vell.

La responsabilitat de l’Ajuntament és evident, què va aprovar el Pla Especial del Port Vell tot i l’oposició veïnal. Com a mínim, han de garantir que les converses de la dirigència de Marina Port Vell es facin amb transparència i fer seguiment amb la participació de les entitats del barri en la comissió de seguiment del nombre de llocs de treball creats.

No volem caritat, volem redistribució i justícia social. Volem que es deixin de vendre el territori, el que és patrimoni comú i que ens vulguin comprar amb les engrunes del pastís.

homs-vives

 

9 anys de lluita i… El Segle XX és pel barri!

expropiació segle xx

Ja és oficial. La primera notícia ha estat a través dels mitjans i hem sabut que s’ha iniciat el tràmit per a l’expropiació de l’edifici de l’antiga cooperativa obrera i popular El Segle XX. Celebrem aquesta nova victòria veïnal! Després de quasi una década de lluita, – des de l’any 2005 quan l’AVV de l’Òstia posà en marxa la campanya “El segle XX és pel barri-“, finalment podem albirar que l’edifici serà un equipament de titularitat pública gestionat de forma comunitària.

Aquest edifici, emblemàtic i oblidat, aixecat amb l’esforç d’obrers i obreres del barri és testimoni del passat, el present i volem també que del futur de la nostra història cooperativa i veïnal. És per això que reivindiquem que sigui retornat als i les barcelonetines, tan i tan mancades d’espais de sociabilitat, oci i cultura popular.

El procés per definir-ne els usos ha d’articular-se  a través de dinàmiques de participació ciutadana vinculants i efectives, com ve reclamant el moviment veïnal de la Barceloneta des de fa més de 8 anys. Reprendrem amb forces renovades el diagnòstic, ja en part realitzat, de les demandes, plantejaments i propostes del veïnat, per tal de poder gestionar aquest espai en base a les necessitats reals d’aquells i aquelles que li donaran vida.

A partir d’ara els seus il·legítims propietaris tenen dos mesos per presentar al·legacions. Tot i que per aquest motiu l’expropiació no és encara efectiva, aquesta notícia és un nou i importantíssim pas per que d’una vegada per totes l’edifici del El Segle XX surti del circuit especulatiu associat a la imparable tursitització que pateix el nostre barri i torni als seus legítims propietaris: els veïns i veïnes de la Barceloneta.

Celebrem que el que ha estat un autèntic frau social, estigui cada cop més a prop de formar part d’un passat fosc, marcat per pràctiques més aviat caciquils. I també celebrem que finalment s’obri un horitzó nou, que peremti pensar conjuntament a nivell veïnal el futur ús de l’edifici. No serà facil i queda encara molta feina a fer.  Però les victòries, per petites que siguin, s’han de celebrar.

Premsa:

http://www.324.cat/video/5361376//LAjuntament-de-Barcelona-anuncia-lexpropiacio-de-la-cooperativa-Segle-XX
http://www.ara.cat/societat/Barcelona-expropiar-Cooperativa-Segle-XX_0_1253274986.html
http://www.lavanguardia.com/politica/20141122/54420131125/barcelona-inicia-los-tramites-para-expropiar-la-antigua-cooperativa-segle-xx.html
 
 

Conclusions després de l’estudi de l’aprovació inicial del nou planejament urbanístic del barri

Aquest passat diumenge 19 d’octubre, l’AVV de l’Òstia vam fer la sessió d’estudi dels documents de l’aprovació inicial del nou pla urbanístic.

Els planejaments urbanístics segueixen utilitzant un llenguatge hipertecnificat que fan del seu desxiframent una proesa de la voluntat i la intel·ligència col·lectiva. Només amb això ja demostren el poc que els importa la participació real i efectiva.

Les conclusions que volem compartir amb vosaltres:

1) Sobre el procés de participació:

L’aprovació inicial del pla ens ha agafat gairebé per sorpresa.  Creiem que no es pot donar per acabat el procés de participació en el moment que el pla passa a aprovació inicial, la participació ha de donar-se al llarg de totes les fases: diagnòstic, redacció, aprovació inicial i definitiva, i seguiment de l’aplicació del pla. Han aprovat el pla inicialment, ignorant tots els dubtes i punts de desacord evidenciats en l’última reunió del juny i en les esmenes presentades, únicament responent per escrit a les esmenes (però els dubtes segueixen sobre la taula), i sense informar prèviament de quines són les decisions finalment preses, ni de com queden reflectides les propostes veïnals. Als documents que vam llegir diumenge, hi ha un apartat de memòria del procés participatiu, que no inclou les crítiques de fons que fem: és un pla purament de patrimoni arquitectònic, i no té en compte que als edificis hi viu gent, ni les problemàtiques i necessitats dels veïns, etc. Hem de reclamar que en la memòria s’inclogui el conjunt de les nostres esmenes, no només les que resulten menys incòmodes per a l’Ajuntament.
A més, la sessió de participació del juny, convocada com a assemblea oberta per parlar de necessitats veïnals, no es va arribar a celebrar, perquè va irrompre el tema dels veïns afectats dels ponts d’Almirall Cervera. Ara, en la fase d’al·legacions, que sabem per experiència que ja serveix de poc, ens ofereixen “un acompanyament”.

2) Sobre els continguts del pla:

– Bona part del document es dedica a actualitzar en termes de claus urbanístiques coses que ja estan fetes, a refondre en un sol document el planejament urbanístic vigent.
– Es proposa clarament la derogació del pla dels ascensors, una victòria fruit de la lluita veïnal
– S’ha creat la clau urbanística 15bta, per protegir les cases originals de PB+1 i PB+2: no es podran remuntar ni enderrocar.
– S’ha creat la denominació “Conjunt Arquitectònic Especial de la Barceloneta”, o alguna cosa semblant; no sabem en què afecta.
– No s’obrirà el carrer Vicaria fins a la plaça del mercat.
– El solar de la Caseta de Fusta quedaria com a zona verda.
– No diu res de l’edifici de la Marina, ni del solar de Miles, ni del Segle XX.
– No es posa amb l’edificació al front marítim, però tampoc tanca les portes a una futura intervenció a través d’un pla específic

Tot va començar amb una festa privada

Article publicat a  La Veu del Carrer

Tot va començar amb una festa privada

Tot va començar una nit, quan no es podia dormir. Tot va començar quan ens havien arrabasat la son, i només quedava el malson de la festa eterna, aliena, imposada, que es colava per entre les finestres amb rialles que semblaven una mofa d’aquell que vol dormir i no pot. D’aquell que vol descansar i no pot. D’aquell que ha vist com en els darrers mesos desenes de veïns han hagut de marxar del barri perquè els han desnonat o no els han renovat el contracte. D’aquell que volia marxar de vacances i no s’ho ha pogut permetre; d’aquell que aquest estiu s’ha quedat a casa, i en traspassar la porta ja no reconeix el barri en què viu. Perquè els barris, no ho oblidem, són els seus veïns, i això, a un barri com la Barceloneta, de carrers estrets i cases minúscules, travessa la vivència quotidiana de l’espai públic que és, més aviat, comunitari.

Tot va començar al Facebook, per alguna cosa és la xarxa social per excel·lència en què generar comunitat, la prolongació de la vorera de casa. El grup: «por la abolición de los pisos turísticos» metallenguatge privat que es va convertir en meanstream en un barri popular, perquè tothom empatitzava i entenia a què es referia eixe nom que després molts periodistes han trigat en desxifrar. I mentre la festa continuava als pisos en què abans vivien famílies, s’estenia al carrer, a la platja, a les converses de sobre-taula… augmentaven les queixes dels veïns, al districte, a la guàrdia urbana, a tothom que podia tenir capacitat d’intervenció sense que ningú fes res. O pitjor encara, deixant fer, que és la manera més perversa de promoure una activitat sense responsabilitzar-se d’ella. Quan l’administració no actua, la gent s’autoorganitza per donar respostes als problemes, i la festa es va convertir en indignació en una primera reunió al camp de futbol convocada a través de Facebook per mirar de donar resposta al problema. Espontaneïtat en la protesta per afrontar un problema estructural: es començà a sortir cada nit al carrer per tancar les agències d’apartaments turístics que romanaven obertes després de les 22:00. Cada cop més gent, i les agències tancaven. Llavors vingué el boom mediàtic. Si la Barceloneta era coneguda internacionalment fins ara, ho era només com un barri pescador d’atractiu turístic en la cosmopolita Barcelona. I de cop, els veïns revertiren el missatge: la Barceloneta el que tenia era un problema amb el turisme i les seves conseqüències.

Tot va començar a adoptar un altra dimensió: l’alcalde Trias tenia un problema polític a sobra la taula que va intentar desviar amb mesures d’impacte i poca eficàcia a llarg termini; els veïns d’altres barris es solidaritzaven amb la Barceloneta, bé perquè patien el problema, bé perquè preveien el que lis anava a caure a sobra. La Barceloneta com el mirall esperpèntic del futur de molts barris. I és aquí quan tot va començar a anar més enllà, perquè venia de molt més lluny: els veïns empoderats van filar més prim i deixaren de cridar contra el turisme de borratxera per començar a cridar «Barcelona no está en venta!». Del «jo vull dormir» al «variarà el model turístic l’Ajuntament de Barcelona?» que li preguntaven a Mercè Homs en el plenari extraordinari. Tot va començar en un pas del «jo» al «nosaltres», individualment i com a barri, les protestes de la Barceloneta han incorporat la dimensió de ciutat amb una rapidesa sorprenent, mentre els veïns de la resta del districte convocaven a les manifestacions sota el lema «tots som La Barceloneta».

I si «tots som La Barceloneta» el problema de l’alcalde Trias i Mercè Homs és un problema a tota Barcelona, que, per tant, no es solucionarà només amb mesures específiques per la Barceloneta, les quals, a més mantenen el mateix algoritme de distribució de beneficis i despeses de la indústria del turisme: beneficis econòmics privats, despeses econòmiques i perjudicis socials públics i comunitaris. Els veïns ho saben, els polítics també.

A la Barceloneta i a Barcelona tot va començar fa molt de temps, quan uns pocs, van començar a somniar amb una ciutat al servei dels seus interessos particulars. I muntaren les seves festes privades a les que acudien els representants de l’Autoritat portuària de Barcelona, Jordi Clos, els amics d’Apartur, els representants del tripartit i el bipartit que ara han estat substituïts per una CiU que ha volgut pujar encara més el volum de la música.
La seva festa privada començà fa molt de temps, però sembla que no trigarà gaire en acabar-se, perquè en eixa pas del «jo» al «nosaltres» les seves festes privades ja no tenen cabuda.

Medidas para actuar por la abolición de los apartamentos turísticos y el descanso del vecino

La situación ha llegado a un punto insostenible. No podemos permitir que vaya a más, y, sobre todo, necesitamos que vaya a menos. El Ayuntamiento lleva años ignorando las denuncias vecinales sobre los apartamentos turísticos y sus consecuencias. Hemos tenido que salir a la calle para y salir en los medios para que se dignen a escucharnos. Ahora no vamos a permitir que se salgan por la tangente con dos medidas parche para mantenernos contentos, queremos medidas que resuelvan el problema de raíz, no queremos estar el año que viene por estas fechas en la misma situación, pero siendo menos vecinos porque haya aun más familias que se hayan tenido que ir del barrio. Proponemos medidas urgentes, y medidas a largo plazo, así que no hay excusas para actuar ya.

Medidas:

1. Abolición de los pisos turísticos

De manera urgente se cerrarán todos los apartamentos turísticos hasta, como mínimo que acabe la temporada estival. Durante ese periodo se implementarán medidas para evitar que haya apartamentos turísticos en la Barceloneta, visto las consecuencias que generan de falta de acceso a la vivienda y problemas de convivencia y descanso. Para eso:

Cómo:

  • Revisión del pla d’usos. No queremos que se aglutinen en un mismo edificio. Hay que revisar el Pla d’Usos, sobre todo, la parte que afecta a los apartamentos turísticos para eliminar la medida que permite la existencia de apartamentos turísticos. Sea en un mismo edificio o sea en escaleras de vecinos. . Y se tiene que hacer con los vecinos de la Barceloneta, y del resto de barrios afectados.
  • Censo real de apartamentos turísticos en el barrio. El censo se elaborará con los vecinos y con un equipo de personas que busquen toda la oferta de apartamentos que hay en internet. Tendrá en cuenta el censo que se ha empezado a elaborar por las asociaciones de vecinos.
  • Multas y retirada de licencias: muchas agencias de apartamentos turísticos comercializan apartamentos con licencia, pero usan la agencia para comercializar apartamentos turísticos ilegales, como es el caso de Come2bcn, o muchas otras. Para actuar contra esto hay que:
      1. monitorizar todas las páginas webs que ofrecen apartamentos turísticos de manera urgente.
      1. Multar de manera contundente los apartamentos turísticos ilegales y obligar a destinarlos a alquiler social para familias con problemas económicos.
      1.  – Si se detecta una agencia que tienen apartamentos turísticos legales y que se usa para comercializar apartamentos turísticos ilegales, se le retirará la licencia de los apartamentos turísticos legales que tiene y se le multará.
  • Retirada paulatina de las licencias, con una propuesta de calendario para conseguirlo.
  • Limitar la promoción turística del barrio, y consensuar con los vecinos cómo se tiene que que explicar la Barceloneta a los visitantes.
  • El debate sobre estas medidas se trasladará también al resto de barrios de Barcelona, para evitar pasarles el problema que ahora estamos sufriendo en la Barceloneta.

2. Respeto al descanso del vecino

 Cómo:

  • revisión de la normativa de terrazas aprobada recientemente. Se tiene que hacer con los vecinos de la Barceloneta, y del resto de barrios afectados.
  • aplicación de la normativa de horarios comerciales para establecimientos que ocupan el espacio público y para agencias de pisos turísticos que abren más allá del horario comercial.
  • Limitación de los horarios comerciales nocturnos y de las agencias de apartamentos turísticos.
  •  Campaña informativa en varios idiomas para informar al turista de que está en un barrio trabajador y hay que respetar el descanso del vecino.

3. Conversión de los apartamentos turísticos en pisos de alquiler social

La Barceloneta tiene un problema de vivienda. Estas propuestas son para convertir el problema de los apartamentos turísticos en solución:

  • Se obligará a que todos los apartamentos turísticos ilegales que se detecten vía internet o con inspecciones sean destinados al alquiler social. Medida urgente.
  • Una vez hecho el censo real de apartamentos, el Ayuntamiento obligará a los propietarios de los pisos turísiticos a destinarlos al alquiler. Si es necesario, para esto se hará un plan especial que elabore una normativa para esta medida
      1.  – En el caso de los grandes propietarios, empresas, agencias, inmobiliarias, se destinarán a un alquiler social.
      2. -En el caso de los pequeños propietarios, particulares, se podrán destinar a alquiler de mercado
  • Se destinará la tasa turística recaudada en el barrio a cubrir necesidades sociales de los vecinos del barrio de la Barceloneta
  • No habrá ningún desahucio más mientras haya apartamentos turísticos en el barrio.

Se propone también que, si para aplicar estas medidas, es necesaria la contratación de personal por parte del Ayuntamiento, la contratación se centre en personas de la Barceloneta (tanto para trabajos especializados como para los que no) que se encuentren en el paro.

aboliciopisos