La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

La plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra la respuesta del comisario europeo de Medio Ambiente, aunque no condene el proyecto

Barcelona | 20/08/2012 – 13:51h

La oposición a la marina de lujo en el Port Vell llega a la Comisión Europea

El Port Vell se transformará en una marina para yates de mediana y gran eslora, mientras que el puerto pesquero se abrirá a la ciudad con nuevas instalaciones y restaruantes LVE

Barcelona. (EUROPA PRESS y redacción).- La Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona celebra que la Comisión Europea haya respondido a una pregunta sobre el proyecto de marina de lujo para grandes yates que impulsan la Autoritat Portuària (APB) y el Ayuntamiento de Barcelona. En un comunicado difundido este lunes ha afirmado que en las próximas semanas seguirá dando pasos para que se retire por completo la propuesta de reforma. Exige también que sean los vecinos y el Ayuntamiento los que ejerzan el control sobre el puerto ciudadano, y no la APB.

Continua llegint

Dimecres 6 presentació – roda de premsa de la plataforma Defensem el Port Vell

La recentment constituïda Plataforma Defensem el Port Vell convoca roda de premsa dimecres 6 de juny a les 11.30 a la seu de la FAVB, c/ Obradors 6.

Hi participaran:
– Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials de la UB,
– Javier Moreno Rico, membre de la Plataforma Salvem el Port Vell de 1987/92
– Horacio Espeche, membre de AUS Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat
– Lluis Ravell, vicepresident de la FAVB
– Gala Pin, membre de l‘avv l’Òstia
La recent constitució de la plataforma respon a la voluntad de l’APB i l’Ajuntament de Barcelona de modificar l’actual Port Vell per privatitzar el Moll d’Espanya i allotjar-hi a megaiots, el que tindrà com a resultat convertir l’actual Port Vell en una marina de luxe.
L’APB i l’Ajuntament justifiquen el projecte amb la futura generació de fins a 410 llocs de feina, no obstant hi ha motius per mostrar-se escèptics, ja que sembla la mateixa promesa incomplida que es va fer amb l’Hotel Vela. Però hi han raons més concretes per dubtar d’aquesta afirmació. Hi han dos jaciments de suposats llocs de treball: Marina92, dedicada a la reparació i manteniment i la marina Port Vell. Tot i les suposades millores que Marina92 està portant a terme en les seves instal·lacions, no es coneix pla de treball que permeti saber si augmentarà el volum d’encàrrecs i la seva tipologia per deduir la càrrega de treball.
Respecte als llocs de treball que es generaran en les tripulacions, la plataforma no creu que això pugui arribar a ser una realitat. Si s’analitza el tipus de tripulacions dels mega-iots veiem dos sistemes: tripulacions fixes i tripulacions contractades per temporada. Les fixes són les menys, el més normal és un quadre mínim fix i el gruixut contractació temporal. La part fixa de les tripulacions habitualment és estrangera, ja que s’exigeix un alt nivell tècnic i domini de l’anglès i els temporals amb freqüència pertanyen al tercer món per l’anglès (la llengua franca en aquest sector) i pels baixos nivells salarials que obtenen.
Per un altra banda, la plataforma denuncia que el projecte al qual els ciutadans han tingut accés no incorporava cap informe d’impacte social, ambiental o avaluació econòmica.
La plataforma Defensem el Port Vell s’oposa al projecte, i mostra un rebuig total a la privatització del Moll d’Espanya per tal d’allotjar iots de grans eslora, es tracta d’un privatització que està orientada a donar cabuda a un tipus de iots dels quals només hi han 13 en tot el món.
Dimecres la plataforma farà la seva presentació pública, els motius d’oposició i els perills del projecte, així com el calendari d’accions i activitats, i les línies de treball a llarg i curt termini que s’estan portant a terme.
Més informació:

defensemportvell.wordpress.com

J. Moreno: 696 034 542
G. Pin: 669 670 430

La paret torna a brollar

MÉS ENLLÀ DE GRÀCIA | CIUTAT VELLA

La Font de la Barceloneta, construïda el 1830, obre l’aixeta després de més de 30 anys d’inactivitat

L’Associació de Veïns de l’Òstia impulsa la recuperació del doble sortidor

LAIA MESTRE
BARCELONA«¡Ja surt aigua!, ¡ja surt aigua!», exclamen alguns veïns de la Barceloneta. I és que, després de més de 30 anys d’inactivitat, la Font de la Barceloneta (Baluard, 32), torna a rajar. Les seves dues aixetes (detall curiós en una font centenària, que justifica el gran i necessari ús d’abans) tornen a banyar les pedres de la discreta font encastada en una paret amb vistes al mercat del barri marítim.

 

zoomReestrena 8 La font del carrer de Baluard, acabada de recuperar.

Reestrena 8 La font del carrer de Baluard, acabada de recuperar. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en lapágina 48 de la secció deDistritos de l’edició impresa del dia 23 de maig de 2012VEURE ARXIU (.PDF)

Diumenge passat es va celebrar la inauguració d’aquest element característic de la història de la Barceloneta, que va ser construït el 1830 amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc. Mig centenar de veïns van seguir l’acte amb emoció, especialment els que encara recorden la font en ple funcionament. Entre els més emocionats hi ha Francesca Raya, que va néixer al mateix carrer de Baluard. «Quan jo tenia 12 anys -explica-,comprava enciam al mercat, el rentava en aquesta font i me’l menjava a la plaça de Sant Miquel, que ara és la de la BarcelonetaEm vaig posar contenta quan vaig saber que es restauraria, perquè és una cosa típica, de tota la vida».

La de la Barceloneta era la segona font pública d’aigua potable del barri. Una entitat bancària la va tapar amb un vidre, i així es va mantenir oculta i inservible durant anys. María del Pino, de l’Associació de Veïns de l’Òstia (com també s’anomena el barri de la Barceloneta), explica que fa dos anys els veïns van escriure una carta a l’ajuntament perquè traguessin l’antiestètic vidre del davant de la font. Després, els veïns van contactar amb l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, que la va restaurar a través del programa Petits Paisatges.

Tot i així, la restauració no ha estat completa. Els dos capçals que decoraven les aixetes no es construiran fins que no es tingui constància oficial de com eren originàriament. Per aconseguir-ho, s’ha fet una crida perquè els veïns busquin i portin fotos antigues que documentin l’aspecte original de les dues aixetes. «He buscat fotos per tota la ciutat, però no hi ha hagut sort. Sembla que una senyora té una fotografia de la seva mare al costat de la font en què es veuen bé els capçals, però encara no l’hem aconseguit», assegura María del Pino.

Escassa aigua potable

El valor de la font no és només històric. «Va ser important perquè abans no hi havia aigua potable, sinó pous. A vegades es podia beure i a vegades no, perquè sortia salada o contaminada. La font era molt utilitzada pels veïns», afirma Paco Moya, de l’associació de veïns.

El director tècnic de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà explica que la restauració ha estat finançada amb els diners recaptats amb la publicitat exterior autoritzada en lones d’edificis en restauració.

Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella, que va presidir l’acte d’inauguració de la Font de la Barceloneta, va afirmar diumenge passat: «És un orgull poder recuperar petites porcions de la història». També va destacar que «l’associació de veïns ha ajudat molt a conservar la identitat d’aquest barri».

Plataforma Defensem el Port Vell a la premsa

Notícia a El Periodico

REIVINDICACIÓ VEÏNAL

Neix una plataforma en defensa del Port Vell de Barcelona

L’associació vol paralitzar el projecte per construir-hi un moll de iots de luxe

EFE / Barcelona

Mig centenar de veïns de la Barceloneta i alguns membres del moviment 15-M han constituït la Plataforma Defensem el Port Vell de Barcelona per intentar paralitzar el projecte de l’Autoritat Portuària de Barcelona i de l’ajuntament de construir un port privat per a iots de luxe.

“Veiem la necessitat de fer veure que som moltes persones a qui ens preocupa la privatització de l’espai públic que suposa aquest projecte i la pèrdua del port ciutadà per servir als interessos dels propietaris dels 13 megaiots que hi ha al món”, han comunicat els impulsors de la plataforma, que han convocat una reunió per demà divendres a la tarda al Centre Cívic de la Barceloneta.

En la seva primera reunió constituent, la nova plataforma va aprovar un document en què denuncia que “la cultura marítima de Barcelona torna a estar en perill”. La plataforma s’oposa al projecte de l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Salamanca Group, amb la col·laboració de Marina 92 i el suport de l’ajuntament, de reformar el Port Vell “per convertir-lo en una marina de primera categoria mundial, privatitzant un espai públic que, com a tal, és de tothom”. La plataforma opina que el projecte és “antisocial” i demana que la reforma del Port Vell “beneficiï tots els veïns, no només uns quants”.

Notícia a TV Ciutat Vella

Notícia a InfoBarris

 

 

 

 

 

 

La protesta contra la reforma del Port Vell arriba a The Guardian

Billionaire superyachts cast a shadow over Barcelona’s traditional barrios

Residents of a district near the port battle to block British plan to create a marina for the mega-rich

 guardian.co.uk, Saturday 21 April 2012 12.59 BST

The Port Vell in Barcelona’s traditional fishermen’s neighbourhood is at the centre of plans by the Mayfair-based Salamanca Group, a private investment fund, to bring the mega-rich to the heart of the city. Photograph: Hemis/Alamy

The world’s largest private yacht looms over the old port of Barcelona – its six-deck, 163m profile offering proof of the love of Russian billionaireRoman Abramovich for a city he will visit again this week as his football team, Chelsea, tries to secure a place in the Champions League final.

But the superyacht, equipped with its own mini-submarine and anti-paparazzi shield, is a symbol of what neighbours in the traditional fishermen’s neighbourhood of La Barceloneta fear will bring about the demise of one of the few city centre barrios to have maintained its traditional working-class character. Old Barcelona is under threat. A British private investment fund has taken control of much of the port area and has asked for an extended licence so that it can turn the Marina Port Vell into the Mediterranean’s prime home for superyachts. Sources close to the group said it wanted the licence to run until 2036.

The Mayfair-based Salamanca Group intends to make the marina home to yachts up to 180 metres long, bringing the planet’s growing club of mega-rich to a marina that it says “dominates the heart of Barcelona”. But Barceloneta residents say the boats will dwarf the neighbourhood’s famously narrow, four- or five-storey blocks of flats, where working-class families live in tiny homes and colourful outdoor washing lines leave the neighbourhood’s laundry on public display.

I’ve lived here all my life and the barrio has a special identity, precisely because so many working-class people have always lived here,” said 68-year-old pensioner Antonio García, of the L’Ostia neighbourhood group. “But this will price us out, turning the port into a place only for the very rich and changing things for ever.”

Neighbours fear that a huge wall may go up around part of the port to ensure the privacy of a handful of wealthy people, creating a fortress-like billionaires’ ghetto on their doorstep. Protesters have already taken to Barceloneta’s narrow streets, demanding that speculators be kept away from an area renowned for its cheap seafood restaurants and proximity to Barcelona’s colourful urban beach.

“This will make it even more touristy and will see us expelled from our own barrio. We want it as it has always been, a real community of working-class people with roots right here,” said García.

Most of Barcelona’s fishing fleet disappeared years ago, but the area also had factories and most people worked in manufacturing. Barceloneta was also a centre of popular culture, with the city’s own version of the rumba dance emerging here. The rundown area was partially redeveloped, along with the old port, for the 1992 Olympics, but it survived the gentrification of other parts of the old town. “The flats here are too small for the wealthier people from around Europe who have moved into other parts of the city,” explained García. “That has saved us so far, but now people are buying them up to rent out as holiday apartments.”

Salamanca took over the marina in 2010. The company is run by founder Martin Bellamy, a former army officer. Last year it claimed that work on the marina would be completed this autumn. But a city hall spokeswoman said that only after Salamanca had received an extended licence from the Spanish government would Barcelona’s authorities be able to review the project and decide whether to hand out its own permits. “This will have a landscape impact on Barcelona and so will have to be studied closely,” said Rosa Díaz. “The city hall approves in principle of a large investment that might generate jobs and bring wealth, but it is not going to allow them to do whatever they like. And, of course, it will consult the neighbours.”

Salamanca’s Barcelona outpost declined to give figures for the amount of money it wants to invest. Nor would it respond publicly to the concerns of people in La Barceloneta.

Locals say some smaller boat owners, including those who live on their boats, are already being told they must leave the marina. A source close to Salamanca said this was because repair work had already started. Boat owners were being offered berths at cut-rate prices in nearby marinas, as well as a place on the waiting list to get back once work was finished.

Among possible solutions for multi-millionaires seeking privacy were temporary screens covering a glass or metal fence around part of the marina.

The huge project comes as Barcelona seeks to shed its reputation for cheap, drunken, stag-party tourism, with a recent law cracking down on street prostitutes in places such as the Las Ramblas boulevard.

Abramovich is rumoured to be a shareholder in a Barcelona refit and repair yard, MB92, that lies beside the marina and also plans to expand its facilities for superyachts.

The Marina Port Vell is not the only modernisation project in town. Barcelona is also competing with Madrid for the Eurovegas complex, a vast collection of hotels, casinos and conference centres that the Las Vegas-based gambling billionaire Sheldon Adelson wants to build inSpain.

Notícia extreta de The Guardian

Premsa de la manifestació contra la Reforma del Port Vell i per l’edifici del Segle XX

A l’Avv l’òstia vam comptar entre 500 i 600 assistents

Veïns de la Barceloneta es mobilitzen contra la reforma del Port Vell

Barcelona (ACN).- Uns dos-cents veïns de la Barceloneta s’han manifestat aquest dissabte a la tarda contra la reforma del Port Vell amb una mobilització pel barri. Denuncien que el pla de l’Autoritat Portuària de Barcelona, juntament amb Salamanca Group, vol convertir-lo en un port de iots de luxe.

L’associació de veïns l’Òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta critiquen que l’operació es faci d’esquenes a l’opinió dels veïns i també reclamen que l’edifici de l’antiga cooperativa SegleXX sigui un equipament autogestionat per al barri. Segons diuen, la reforma suposarà l’eliminació de la part Nord del Moll dels Pescadors, i la privatització definitiva i el tancament del Port Vell.

Notícia extreta del 324

Unos 200 vecinos protestan contra la marina de lujo del Port Vell

Los contrarios al proyecto denuncian “intereses especulatorios”

Los vecinos de la Barceloneta no quieren yates de lujo al lado de sus casas ni un puerto específico para estas embarcaciones que viva de espaldas al barrio. Con estas demanas, 200 personas se han manifestado este sábado por la calles del barrio hasta llegar a las oficinas de la Autoridad Portuaria de Barcelona en la Rambla del Mar.

“El barrio es un caramelo demasiado dulce”, afirma David, vecino del barrio desde hace dos años. Como él, la Asociación de Vecinos L’Òstia denuncia los “intereses especulatorios” detrás de la reconversión del Port Vell y sitúan detrás del proyecto los intereses particulares de empresas navales ajenas a los intereses del barrio.

Uno de los puntos más polémicos de la reforma incluye una valla de seguridad de cristal que separaría la Barceloneta del nuevo puerto, algo que según Gala Pin, miembro de la asociación vecinal L’Òstia es “una apuesta por el turismo sin garantizar los derechos fundamentales de los vecinos”. Isabel Corenta, que lleva en la Barceloneta “toda la vida” denuncia la progresiva degradación del barrio desde las obras olímpicas, cuando “nos aseguraron que querían abrir la ciudad al mar y ahora quieren meter megayates más altos que nuestro edificios”. “Un aparcamiento para ricos”, concluye.

Los vecinos reclaman al Ayuntamiento un papel “más vinculante” en la toma de decisiones sobre la marina mientras que Pin asegura que continuarán luchando “emprendiendo acciones legales y si hace falta denunciar alguna ilegalidad, lo haremos”.

Notícia extreta de El Pais

Veïns de la Barceloneta es manifesten en contra de la nova marina del Port VellActualitzat el 14.04.2012 a les 17:58

http://www.btv.cat/btvnoticies/wp-content/themes/btvnoticies/swf/player.swf
www.btvnoticies.catUns 300 veïns de la Barceloneta s’han manifestat al barri en contra de la transformació del Port Vell en una marina de luxe. Denuncien que els pescadors i les petites embarcacions hauran de marxar del barri per deixar pas a embarcacions de grans dimensions, ja que el projecte preveu un port d’alt nivell per a iots.Els veïns es resisteixen a haver de marxar d’un barri popular que, denuncien, s’ha encarit en els darrers anys i que ara, pot donar pas a embarcacions de fins a 130 metres d’eslora. Per això, l’associació de veïns de l’Òstia recull adhesions per aturar el projecte i evitar, diuen, que s’expulsin els habitants del port i que s’acabi amb la tradició pescadora del barri.La marina inclou serveis a l’altura d’aquests nous clients d’alt nivell. Alguns d’aquests, s’ubicarien en uns edificis de dues plantes, que és el que més preocupa ara bona part dels grups polítics de l’Ajuntament.Amagar la transcripció

GALA PIM [sic.], membre de l’Assosiació de Veïns de l’Òstia
“Això el que farà és agreujar encara més les diferències entre pobres i rics i generar encara més desigualtat. És una reforma que no podem permetre en un moment de crisi on tenim uns índex de pobressa que van creixent cada dia més.”

Notícia extreta de BTV Notícies

 

Mobilització a la Barceloneta contra la reforma del Port Vell

Uns 200 veïns es manifesten aquest dissabte per denunciar la privatització de la zona i l’eliminació de la part nord del Moll dels Pescadors

Reclamen que l’edifici de l’antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri

14/04/12 22:19 – BARCELONA – AGÈNCIES
Un moment de la protesta contra la reforma del Port Vell, aquest dissabte a la Barceloneta Foto: JUANMA RAMOS.

Uns dos-cents veïns de la Barceloneta s’han mobilitzat aquest dissabte a la tarda contra la reforma del Port Vell amb una marxa pel barri. Els concentrats han denunciat que el pla de l’Autoritat Portuària de Barcelona, juntament amb Salamanca Group, vol convertir-lo en un port de iots de luxe.

L’associació de veïns l’Òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta han criticat que l’operació es faci d’“esquenes a l’opinió dels veïns” i han considerat que es tracta d’una privatització de la zona “al millor postor”.

Segons han explicat, la reforma suposarà l’eliminació de la part nord del Moll dels Pescadors, i la privatització definitiva i tancament del Port Vell.

A més, han assegurat que suposarà “una erosió del teixit social i comercial del barri”. En aquest sentit, els veïns s’han remès a l’experiència de la construcció d’un altre equipament, l’Hotel W, que “es va vendre al barri com una promesa per a generar ocupació”, tot i que no ha tingut massa impacte a la zona.

Per tot això, han demanat una reforma del Port Vell basada en un diagnòstic de les necessitats socials de la Barceloneta a partir d’un procés veïnal vinculant.

Els veïns també han reclamat que l’edifici de l’antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri.

Així mateix, han exigit la dimissió del president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el seu vicepresident, Antoni Vives, per “haver ocultat informació d’interès públic” als ciutadans.

 Notícia extreta del diari El Punt/Avui

Vecinos de la Barceloneta se concentran contra la marina de lujo del Port Vell

Unos 200 vecinos de la Barceloneta, según la Guardia Urbana, se ha concentrado este sábado a las 17.30 horas para protestar contra la construcción de una marina de lujo en el Port Vell, que consideran una privatización de la zona “al mejor postor”.

14 de abril de 2012

BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS) Unos 200 vecinos de la Barceloneta, según la Guardia Urbana, se ha concentrado este sábado a las 17.30 horas para protestar contra la construcción de una marina de lujo en el Port Vell, que consideran una privatización de la zona “al mejor postor”.

Se oponen a una reforma que se ha hecho “a espaldas de los vecinos, lejos del interés público y que supondrá una erosión del tejido social y comercial” del barrio, aseguran en un comunicado.

Además, reclaman que el edificio de la antigua cooperativa Siglo XX sea un equipamiento autogestionado por el barrio.

Los vecinos se remiten a la experiencia de la construcción de otro equipamiento de lujo en el barrio, el Hotel W, que “se vendió al barrio como una promesa para generar empleos”, aunque no ha tenido gran impacto en la zona.

Por ello, piden una reforma del Port Vell basada en un diagnóstico de las necesidades sociales del barrio a partir de una proceso vecinal vinculantes.

También quieren que el presidente del Port de Barcelona, Sixte Cambra, y su vicepresidente, Antoni Vives, dimitan por “haber ocultado información de interés público” a los ciudadanos.

La concentración ha sido convocada por la Asociación de Vecinos Òstia y la Plataforma en defensa de la Barceloneta, con el apoyo de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb).

Notícia extreta del diari Qué

Nota de l’Avv l’Òstia: Antoni Vives és tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà a l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

Manifestació a la Barceloneta contra la reforma del Port Vell

Canal d’streaming per seguir la manifestació en directe http://bambuser.com/channel/peoplewitness.cat

Avui a les 17.30 a la plaça de la Barceloneta, els veïns i veïnes de la Barceloneta es manifestaran per protestar contra la reforma del Port Vell i per reclamar que l’edifici de l’antiga cooperativa SegleXX sigui un equipament autogestionat pel barri. L’avv l’Òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta convoquen la manifestació amb el recolzament de la Favb.

L’Autoritat Portuària de Barcelona juntament amb Salamanca Group impulsa una reforma per convertir el Port Vell en un “parking” per a megaiots al costat d’un dels barris amb major taxa de pobresa de Barcelona. La reforma s’acompanya d’una ampliació de Marina 92, un dàrsena per a iots de luxe vinculat a Roman Abramovich i Jorge Ventosa (antic soci de De La Rosa).
La reforma suposarà l’eliminació de la part Nord del Moll dels Pescadors, i la privatització definitiva i tancament del Port Vell.

Els veïns de la Barceloneta ens oposem a una reforma que s’ha fet a esquenes dels veïns, lluny de l’interès públic i que suposarà l’erosió del teixit social i comercial del barri. La experiència prèvia de l’Hotel Vela, aixecat contra les crítiques veïnals amb la excusa de generar llocs de feina, fa que es desconfiï encara més d’aquest projecte (que l’Ajuntament ha dit al consell de barri de la Barceloneta del 11 d’abril conèixer des d’octubre de 2011). La construcció de l’Hotel Vela es va vendre al barri amb la promesa de generar llocs de feina, cosa que s’ha demostrar absolutament falsa. En el cas de Marina 92, que ja a la seva web anuncia que sempre fa subcontractes i a empreses estrangeres, l’acceptació per part de l’Ajuntament de tirar endavant aquest projecte suposaria la demostració definitiva de que la ciutat es ven al “millor postor”, malgrat les conseqüències socials que això pugui tenir.

La reforma suposaria l’elitització d’un barri amb greus mancances socials, com ara d’equipaments. Per això amb la manifestació es vol exigir també que l’edifici de l’antiga cooperativa del Segle XX es converteixi en un equipament de barri autogestionat. Reivindicació que compta amb més de 5 anys d’història.

La manifestació s’insereix dins d’un cicle de mobilitzacions contra la reforma que es va començar el passat mes de març i que s’aturarà amb l’aturada de la reforma del Port Vell.

Els veïns de la Barceloneta exigim:

– Una reforma del Port Vell basada en una diagnosi de les necessitats socials de la Barceloneta amb un procés de participació veïnal vinculant
– La dimissió de Sixte Cambra i Antoni Vives per haver amagat informació d’interès públic als ciutadans de Barcelona
– L’edifici del Segle XX com a ateneu autogestionat per a generar comunitat en un moment de crisi.

Més informació:
669 670 430
655 861 245

http://www.labarcelonetarebel.org/category/documentacio-port/
Les al·legacions presentades
La reforma per a consulta pública (només accessible a la web de l’avv l’òstia)
http://www.labarcelonetarebel.org
#maniPortVell
El manifest (amb més de 1000 adhesions)

Els turistes amb vaixell propi busquen ports més barats

Des del Port Vell de Barcelona s’atribueix el descens del 20% del trànsit de vaixells a l’augment d’impostos del darrer any

Els viatgers prefereixen ara Croàcia, Grècia i Turquia com a destí per amarrar uns dies

25/07/11 02:00 – BARCELONA – ADELA GENÍS
Marina Port Vell no registra aquest estiu els bons resultats d’altres temporades.
Els estrangers prefereixen destins més econòmics
Gabriel Sandoval
gerent de marina port vell

El trànsit d’embarcacions particulars al port de Barcelona ha caigut un 20% pel que fa a les mateixes dades de tot just fa un any. El director de Marina Port Vell, Gabriel Sandoval, atribueix aquesta davallada a la pujada d’impostos amb què durant els últims temps s’ha gravat aquest sector. “A nivell estatal s’han apujat els impostos i els estrangers prefereixen anar a destins més econòmics, com ara Croàcia, Turquia o Grècia”, assegura Sandoval. El gerent explica que s’han incrementat els cànons que els ports esportius han de pagar a les administracions que gestionen la concessió. “És complicat donar xifres exactes però els preus s’han encarit un 20% de mitjana”, hi afegeix.

Vaixells estrangers

La majoria de turistes que venien Barcelona són vaixells estrangers, que fan rutes pel Mediterrani. En els darrers anys la capital catalana s’havia convertit en una parada obligatòria pels seus atractius turístics i per la qualitat de les seves instal·lacions portuàries. Les dades de què fins ara disposa Marina Port Vell, però, apunten un canvi de tendència. “Des de que va començar la crisi el 2008, en aquest sector no l’havíem patida amb tanta incidència com ara”, remarca Sandoval. En els darrers anys el port de Barcelona ha acollit de maig a octubre entre 1.200 i 1.300 embarcacions però ara es dubta que es pugui arribar a aquestes xifres de temporades anteriors. L’any 2010, Marina Port Vell ja va registrar una lleugera caiguda dels viatgers. La davallada es va poder compensar perquè els viatgers van fer estades més llargues. Al Port Olímpic també es va notar un descens: menys consum i també menys venda de combustible. A més, també es va notar una altra tendència: els usuaris del port que utilitzen els seus vaixells per anar a les illes Balears cada vegada hi van més tard i menys dies.

Impacte econòmic

Sandoval alerta que el descens de l’arribada d’embarcacions turístiques a la ciutat té un efecte immediat en l’economia, tant de forma directa com indirecta. Es calcula que un dels grans vaixells que té el multimilionari rus Roman Abramóvitx, propietari del Chelsea, genera entre quaranta i cinquanta llocs de treball al port només per al manteniment de l’embarcació. A més cal sumar-hi el que aquest tipus de turisme pot consumir. “És important mantenir aquests vaixells però no s’està aconseguint”, lamenta Sandoval.

El port de Tarragona, amb bons resultats

El port de Mataró va rebre durant l’estiu del 2010 menys visites que l’any anterior. El mes de juliol va ser molt bo i es va notar en l’aparcament i la restauració. El mal temps de l’agost va impedir tancar l’estiu amb bons resultats. Port Ginesta es va mantenir i va comptabilitzar el mateix nombre de viatgers que els anys anteriors. La venda de carburant es va multiplicar durant la temporada d’estiu, fet que ja és habitual en aquest port. La majoria d’usuaris d’aquestes instal·lacions són autòctons.

Notícia extreta de El Punt Avui

I nosaltres ens preguntem: de quin impacte econòmic parlen? De quina manera ha vist el barri aquest impacte econòmic en els últims anys?

L’únic impacte econòmic que podem esperar és el que suposarà l’expulsió de veïns si al Port Vell es fa una reforma de luxe!

 

 

 

 

 

 

 

 

Un bocí de la història de la Barceloneta

El barri de la Barceloneta de Barcelona ha celebrat un fet important. La recuperació per a l’ús públic d’un edifici fonamental per comprendre els 260 anys d’història d’un barri que és un exemple destacat de l’urbanisme de l’època barroca.

Enllaç al video

La Barceloneta converteix la casa del porró en la Casa de la Barceloneta 1761 per recordar 260 anys d’història

Alonso Carnicer/Sara Grimal Actualitzat a les 08:10 h   06/02/2012La Barceloneta ha celebrat la seva primera festa barroca per recordar els orígens d’aquest barri mariner amb múltiples activitats culturals i amb visites guiades per descobrir els elements més destacats del seu patrimoni arquitectònic. A partir d’ara, l’estrella serà la Casa de la Barceloneta 1761, que s’ha de convertir en un equipament cultural per interpretar la història i l’evolució del barri.

Història d’un naixement

La Barceloneta és un barri densament poblat, amb una marcada personalitat i una singular traça urbana rectilínia que s’aboca al mar. Va néixer el segle XVIII, uns anys després de la destrucció d’una part del barri de la Ribera durant la Guerra de Successió.

Després de diversos projectes, el 1753 els enginyers militars dirigits per Juan Martín Cermeño van iniciar la construcció d’un eixample regular de carrers amb illes idèntiques de 100 metres per 10 metres. Les cases arribaven fins a la riba i tenien planta baixa i un pis seguint un model establert. Aviat, l’aleshores barri més nou de Barcelona, habitat per gent d’oficis del mar, va començar a transformar-se. Primer s’hi van afegir noves illes i a partir del segle XIX va començar un procés que va permetre aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals fins a una alçada de sis pisos. El barri es va fer cada cop més dens i se’n va multiplicar la població.

Viatge a través del temps a la Casa de la Barceloneta 1761

Els pocs edificis que han conservat l’estructura original han quedat arraconats pel progressiu creixement en alçada. En molts casos, les remuntes en van canviar la fesomia. Uns altres havien caigut en l’abandó. L’única casa supervivent amb façana a tres carrers, coneguda per la casa del porró, estava degradada i en perill. Historiadors i entitats del barri van protagonitzar una llarga lluita per salvar un valuós patrimoni no protegit. El programa d’equipament comunitari del Pla de Barris de la Barceloneta va permetre que l’Ajuntament de Barcelona adquirís l’edifici i en fes una acurada rehabilitació que li ha restituït la fesomia originària. Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, es convertirà en un equipament cultural que servirà per descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l’urbanisme barroc.

Mercè Tatjer, catedràtica Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, explica que la casa de la Barceloneta “és important perquè es l’única casa original del moment de construcció de la Barceloneta del segle XVIII que resta en peu al barri. Era un barri que tenia una fesomia molt particular respecte a la ciutat emmurallada. Tenia un traçat ortogonal, un únic model de casa, i, per tant, això li donava una uniformitat que el fa equiparable a molts dels barris d’aquest període barroc neoclàssic que es van construir a Europa.”

La rehabilitació de l’edifici posa en valor els elements arquitectònics de l’època barroca com el frontó triangular que corona l’edifici, les volutes que hi ha a les claus de portes i finestres, les marques d’illa a les cantonades i la coberta de teula. Per dins, la casa de la Barceloneta 1761 serà un equipament cultural modern que permetrà interpretar la història i l’evolució del barri. Durant la jornada de portes obertes, els visitants van poder veure-hi una reproducció de la primera pedra del barri, col·locada el 3 de febrer de 1753, i un conjunt de dibuixos obra de Jordi Ballonga, que permeten visualitzar com era el barri al segle XVIII, l’estructura interna de les cases i l’evolució de les alçades dels edificis al llarg del temps.

Ara les entitats culturals de la Barceloneta, aplegades en un grup de treball, estan elaborantpropostes sobre els objectius, usos i gestió del futur equipament cultural del barri que adreçaran a l’Ajuntament per dotar de contingut l’edifici recuperat.

El representant de l’Associació La Fraternitat-Barceloneta i membre de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Emili Garcia, es planteja “si la manera de gestionar i de proposar-li a l’Ajuntament és una gestió ciutadana a partir de les pròpies entitats. Per primera vegada, les entitats del barri es reunirien en una mateixa plataforma per col·laborar i treballar unitàriament.” L’objectiu és obrir la casa per a activitats culturals que se sumin a les exposicions permanents i temporals, ubicar l’arxiu popular de la Barceloneta, amb nombrosos documents i fotografies, i fomentar la recerca, documentació i interpretació de la història del barri.

Viatge a la Barceloneta

Historiadors i veïns mostren el barri que Lluís Llach converteix en l’Ítaca del seu debut literari

MARC ANDREU 26/01/2012

Icària, Icària, Xavier Benguerel demostra que va néixer i viure al Poblenou obrer i de somnis utòpics que li va merèixer el premi Planeta de 1974. A Memòria d’uns ulls pintats —que el 2 de febrer Empúries posa a la venda—, Lluís Llach (Girona, 1948) converteix la Barceloneta on admet “pràcticament no haver-hi estat mai” en l’Ítaca del seu debut com a novel.lista. El cantautor de Verges narra una bella història d’amistat juvenil i apassionat amor homosexual com un exercici de memòria històrica emmarcat en la Barceloneta llibertària dels anys 30.

 Els ‘quarts de casa’ que evoca Llach ara es lloguen a 560 euros i es venen per 130.000 “La lluita dels de l’església de Sant Miquel del Port no ha canviat”, diu Coscubiela Tatjer: “Els veïns es colaven als banys privats per les dutxes que no tenien a casa”. De la Barceloneta marinera queden sols 35 barques de pesca, un 33% de les de 1971.

Poc més documentat que pels records de la seva difunta tata Presentació Sendra, nascuda al barri, i les vivències de guerra civil de la nonagenària Maria Grau, Llach és sincer: “No sé si l’he encertat; i segurament quan em llegeixi la gent que ha viscut aquí en aquell temps, amb molta raó dirà: ‘Això no té res a veure’. Però a mi m’anava molt bé per la meva història”. L’autor deViatge a Ítaca ho confessa en un reportatge gravat a la mateixa plaça on el Quadern reuneix la historiadora de la Barceloneta Mercè Tatjer (Barcelona, 1942); el “xaval de barri”, exlíder de CCOO i diputat d’ICV-EUiA al Congrés Joan Coscubiela (Barcelona, 1954), i l’activista veïnal Gala Pin (València, 1981). Són ells qui fan memòria en aquest viatge.

E Els ‘quarts de casa’. Al segon i “esquifit” pis del número 6 del carrer del Mar situa Llach la casa de Germinal Massagué, el seu protagonista, que dorm i es masturba al menjador perquè l’única habitació és dels pares i no hi ha lavabo, sinó “excusat comunitari”.

L’edifici, successivament modificat, és el típic de la reticular trama del primer barri projectat extramurs de Barcelona, a mitjan del segle XVIII, per enginyers militars en terrenys guanyats al mar. Com explica Tatjer, catedràtica de la Universitat de Barcelona amb tesi i llibres sobre el barri, “els anomenats quarts de casa són habitatges de 28 metres quadrats” que ni tan sols gaudeixen del celobert que Llach inventa com a espais de relació veïnal.

“En aquests metres quadrats vivíem sis persones, i fins a vuit i nou abans de néixer jo”, recorda Coscubiela, que avui viu entre Madrid i la Sagrada Família però freqüenta la Barceloneta per visitar la seva mare. Retrobats al barri després de molts anys, Tatjer i Coscubiela recorden que era “una de les tres àrees urbanes més denses del món, equiparable a Bombai i Nova York”. S’hi amuntegaven unes 30.000 persones, tant als anys 30 que novel·la Llach com als 70 que va cartografiar la mateixa Tatjer.

E Miles de Viviendas. Avui, amb una població reduïda a la meitat, “l’amuntegament no és el que era”. Ho diu Pin, tan activa a les xarxes socials del 15-M com a l’Associació de Veïns de L’Òstia i que el 2004 va arribar al barri com a okupa de l’edifici Miles de Viviendas. Desallotjat i enderrocat el 2007, Pin es mira amb nostàlgia el que ara és un solar “en espera d’equipaments” al passeig de Joan de Borbó. Coscubiela recorda que allí, quan el passeig es deia Nacional, hi havia la caserna de la Guàrdia Civil. No falten agències immobiliàries com Skyflats, que lloga un quart de casa per 560 euros al mes i en ven un altre per 130.000 euros. Pin explica que al barri “hi ha legalitzats uns 65 pisos turístics” però aclareix que en tenen comptabilitzats “més de 160”. Aquest turisme “fast-food” és el que denuncia en anglès “la pancarta del fill de l’Emília”, com li indica Pin a Tatjer. Diu així: “Welcome tourist, the rent of holiday apartments in this neighbourhood destroys the local socio-cultural fabric and promotes speculation”.

E L’escola i el mar. Com ja va passar als anys 60 amb el Pla de la Ribera, l’especulació ha esperonat l’esperit reivindicatiu d’un barri de llarga tradició associativa. Ho exemplifica Carme Piera, una mare que parla amb Pin d’organitzar una festa perquè l’Ajuntament i la Generalitat aviat posaran la primera pedra de l’escola Mediterrània, en barracots des de fa cinc anys. “És això que ha aconseguit l’alcalde Trias gràcies al PP?”, provoca Coscubiela. “No, ho hem aconseguit molta gent lluitant”, li repliquen.

Entre els lluitadors, els cristians de base que, com la Montse Cabayol a qui saluda Pin, fan de l’església de Sant Miquel del Port “un espai social clau”. Ho deixa clar la jove activista: “La gent de la parròquia són els nostres aliats”. “Això és de les poques coses que no han canviat”, respon el diputat ecosocialista. Ho diu a la plaça de l’església on de petit sortia al pati i formava “en fila, els nens a una banda i les nenes a l’altra”. Res a veure amb la pedagogia on Llach educa els seus personatges: els ateneus llibertaris i la innovadora Escola del Mar, aixecada el 1921 i destruïda per un bombardeig el 7 de gener de 1938.

E La plaça de Sant Miquel. Tothom coneix la plaça de la Barceloneta pel nom de l’arcàngel a qui el 1755 es va dedicar l’església, en honor del capità general Juan Miguel Dávalos y Spinola, marquès de la Mina, que s’hi va erigir un mausoleu on va ser enterrat. La tomba la van profanar, el juliol de 1936, militants revolucionaris sortits de l’Ateneu Llibertari que tenia seu a la plaça i on la CNT va amagar armes robades d’un vaixell que, com recorda Llach, van ser claus per aturar l’aixecament feixista.

A la plaça hi ha una placa en honor de Ferdinand de Lesseps, impulsor dels canals de Suez i Panamà, que va viure aquí mentre va ser cònsol de França a Barcelona. Una altra placa homenatja els Cors de Clavé, que encara canten al barri. Però el futur són els grups de hiphop de l’Institut Salvat-Papasseit (el poeta del barri) que fan rap en català i, com s’enorgulleix Pin, “han pintat” (sense grafitis) la font de la plaça. Tatjer elogia la conservació de les valuoses aixetes metàl·liques “de la casa Baixeras” mentre Coscubiela idealitza el “bon gust de l’aigua de la Barceloneta”. Un barri on encara avui la mare del diputat i veïnes com Pin tenen aigua de dipòsit.

E Restaurants, banys i platja. Crítica amb l’Hotel Vela i, ara, amb la reforma del Port Vell en marina de luxe, Pin denuncia “la privatització de l’espai públic”, terrasses incloses. “Amb restaurants com Can Ganassa no t’hi fiquis”, protesta Coscubiela. Tatjer apunta que locals com Can Solé “ja reunien gent il·lustre i eren motiu de crònica per Sagarra als anys 30”. I tant Coscubiela com Tatjer remarquen que, entre els xiringuitos i els banys on acudia tota la ciutat (Orientals, Astillero, Sant Sebastià…), l’espai públic havia estat encara més privatitzat. “Els nois saltàvem les tanques fins i tot pel mar”, evoca Coscubiela. Voyeurisme a banda, Tatjer precisa: “Els veïns s’hi colaven perquè als banys privats hi havia les dutxes que faltaven als quarts de casa”.

Coscubiela guarda un record més entranyable dels banys en colla als safareigs propers al mercat. A la platja que avui omplen barcelonins i turistes, Llach imagina barques varades on els seus personatges s’inicien al sexe. “Mai vaig veure barques; eren totes al moll de pescadors”, diu Coscubiela. Tatjer ho corrobora també pels anys 30. Però precisa que “alguna barca hi havia al Somorrostro”, la platja de barraques rescatada fa poc de l’oblit amb una placa arran de sorra.

E Pescadors i obrers, en crisi. “Quasi tota la gent de la Barceloneta depenia del mar”, diu Llach. Avui només queden 35 barques de pesca (amb desenes de pescadors) i 1.100 estibadors al port de les 98 barques (amb 793 pescadors) i els 2.096 “obrers portuaris” que Tatjer va censar el 1971. Més que mariner, la Barceloneta ha estat un barri obrer. “El primer de Catalunya i Espanya”, defensa Coscubiela, que va debutar de sindicalista “a la secció de Duanes i Pesca de CCOO”. “No ens barallarem per això”, intervé Pin quan Tatjer objecta que “el primer barri obrer va ser el Raval”. En tot cas, d’allí va arribar a la Barceloneta, el 1855, La Maquinista Terrestre y Marítima. La gran metal·lúrgia de Catalunya es va estar al barri fins al 1963, ocupant 28.000 metres quadrats i amb una plantilla de 1.200 treballadors.

D’aquella fàbrica només en queda la porta d’entrada als habitatges socials dissenyats el 1979 per Bohigas, Martorell i Mackay. Allí es pateix avui la crisi econòmica, “que ja va ser molt dura als anys 80”, diu Coscubiela. Com llavors, apunta Pin, “hi ha atur i tràfic de drogues per sobreviure”. I una dada més dramàtica que el “racisme latent”: el 90% del que distribueix el Banc d’Aliments al barri “és la base, no el complement, de la dieta de molta gent”. Coscubiela sosté que la crisi “és un polvorí”. Qui sap si també és El Ocaso del Capitalismo: així bateja Llach la llibreria on van els seus personatges. Els veïns reals anaven i van a La Fraternitat, la cooperativa que avui és biblioteca pública. Un bon final de qualsevol viatge. A Icària, a Ítaca o a la Barceloneta.

 

Notícia extreta de ElPaís