Xerrada 4D: “Moviment Veïnal / Barris obrers: lluites d’ahir i d’avui”

Després de l’interès despertat per les xerrades a La Casa de la Barceloneta sobre el barraquisme al barri i sobre l’origen de les festes dels Cors, aquest dimarts 4 de desembre, en la tercera sessió del cicle de xerrades-debat: “La Barceloneta: quatre relats d’un barri amenaçat”, us proposem un repàs de la història del moviment veïnal a Barcelona i a la Barceloneta, des dels seus orígens als anys seixanta fins als nostres dies, amb la voluntat d’aprendre de les experiències passades per afrontar millor les lluites del present.

Comptarem amb la presència de l’Ivan Bordetas, coautor del llibre Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, i de la Muna Makhlouf, autora de la tesina (en vies de tesi doctoral) La construcción del movimiento de resistencia vecinal contra los planes de reforma urbana en la Barceloneta. Les ponències donaran pas al debat conjunt, perquè si el barri el fem els veïns, la seva història també la construïm entre tots i totes.

Us esperem aquest proper dimarts 4 de desembre a les 19:00 h a la Casa de la Barceloneta 1761 (C/Sant Carles, 6). No hi falteu!

Aquí l’esdeveniment al Facebook: LINK

Continua llegint

La Barceloneta: quatre relats d’un barri amenaçat

Cicle de xerrades-debat que convoquen a la Casa de la Barceloneta 1761 veïns i veïnes, activistes i científics socials amb la voluntat de conèixer, pensar i discutir conjuntament, i des d’enfocaments diversos el passat, el present i el futur del nostre barri.

En la primera sessió d’aquest cicle de xerrades, comptarem amb la presència de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer i l’historiador Óscar Casasayas que ens parlaran sobre el que va ser el barraquisme al barri.

Programa:

Dijous 15 de novembre, 19h: “Habitatge / El barraquisme a la Barceloneta” Mercè Tatjer i Óscar Casasayas

Dijous 29 de novembre, 19h: “Festes / L’origen de les festes dels Cors “ Josep Maria Solé Soldevila

Dimarts 4 de desembre, 19h: “Moviment veïnal / Barris obrers: lluites d’ahir i d’avui” Ivan Bordetas i Muna Makhlouf

Dijous 20 de desembre, 19h: “Cooperació / Memòria cooperativa de la Barceloneta”  Grup de Recerca de la Memòria Cooperativa de la Barceloneta

 

Memòria Cooperativa de la Barceloneta. Arrenquem de l’oblit el cooperativisme obrer del barri

El dissabte 29 de setembre a les cinc de la tarda, en el marc de les Festes del carrer Pescadors, estem tots convidats a una presentació sobre la història de les cooperatives obreres de la Barceloneta, una història que volem rescatar de l’oblit.

Tot i la importància que les cooperatives de consum van arribar a tenir en la vida social del barri, avui ben pocs saben que l’emblemàtic edifici de la biblioteca La Fraternitat o l’immoble abandonat del SegleXX foren aixecats gràcies a l’esforç mancomunat de molts veïns i veïnes. Menys se sap encara que les cooperatives van suposar una experiència d’autogestió col·lectiva de les necessitats comunes. A més de resoldre el consum domèstic, gràcies a les compres a l’engròs, que estalviava els intermediaris, aquestes societats proletàries van arribar a crear fons de previsió per malaltia, accident, vellesa o mort. També foren espais de trobada i de lleure, i motors culturals entusiastes, que promogueren la música, el teatre, la literatura, l’ensenyament i l’excursionisme, sense oblidar-nos de la seva estreta vinculació amb els Coros. En no pocs casos, el cooperativisme fou una aposta que aspirava a deixar enrere el capitalisme. Aquesta dimensió emancipatòria, així com el seu funcionament democràtic i autònom, foren del tot suprimits sota la dictadura franquista.

El carrer Pescadors va veure néixer una nit de novembre de 1879 la que seria una de les més antigues i destacades societats del moviment cooperatista de Catalunya, La Fraternitat de la Barceloneta. 133 anys després, acollits per un carrer que celebra la seva festa autogestionada i per una associació de veïnes basada en la solidaritat i l’ajut mutu, retornem al barri la seva memòria cooperativa.

La memòria cooperativa de la Barceloneta s’està recuperant gràcies a l’abundantíssima documentació conservada a l’Arxiu Popular de la Barceloneta, recopil·lat durant anys per Paco López Tey, i que avui és consultable a l’Arxiu de Ciutat Vella, i també gràcies als testimonis que poden relatar vincles i vivències de les cooperatives del barri. El dissabte 29 us animem a seguir compartint aquesta memòria viva.

Més enllà de fer un exercici de memòria històrica, se’ns presenta una memòria del futur: la pràctica de la cooperació ens brinda una eina poderosa per afrontar un present de vides retallades i per construir un futur compartit. De fet, avui ja ens trobem davant d’un esclat incipient de cooperatives de consum, de producció i de treball associat, i fins i tot s’estan tirant endavant projectes de barris cooperatius, com a Sants, el Poble Sec o Gràcia. A la Barceloneta tenim el grup de consum de la Sardineta i alguna petita cooperativa de treball. I tenim, també, l’edifici de la Cooperativa Obrera Popular El SigloXX, que espera a ser recuperat com a patrimoni col·lectiu del barri. I això només acaba de començar

 

Recuperació de la Font del c/Baluard

Després de que fa més de sis mesos l”avv l’Òstia informés de que la font estava tapada i calia restaurar-la, tornem a tenir font pública

notícia a la web del Districte

Ciutat Vella recupera i restaura la Font de la Barceloneta, una de les primeres fonts públiques del barri, que data de l’any 1830.

Publicat el 16/05/2012

L’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, que ha restaurat aquesta font a través del programa Petits Paisatges, fa una crida a la col·laboració ciutadana per aconseguir recuperar la memòria de les carasses de pedra que decoraven les aixetes

La font de la Barceloneta, la segona font pública i d’aigua potable que es va instal·lar en aquest barri, l’any 1830, torna a brollar. L’Ajuntament de Barcelonaa través de l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, i concretament a través del programa Petits Paisatges, ha recuperat i restaurat aquest element característic de la història local de la Barceloneta, que està situat al carrer del Baluard número 32. Una restauració que s’ha fet a petició i amb l’estreta col·laboració de l’Associació de veïns de l’Òstia, que ha ajudat en la recerca de documentació històrica de la font. Això no obstant, la restauració no ha estat del tot completada. Se sap que les aixetes de la font estaven decorades amb unes carasses de pedra que amb les fotografies trobades fins ara no s’ha pogut determinar com eren. Per aquest motiu l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, fa ara una crida perquè tothom que tingui alguna fotografia antiga en la qual aparegui aquesta font, la porti al Centre Cívic de la Barceloneta (carrer de la Conreria, 1-9). A través de les imatges que es puguin recopilar potser serà possible recuperar la forma que tenia aquesta singular decoració.

La font es posarà en funcionament diumenge 20 de maig, en un acte que presidirà la regidora de Ciutat VellaMercè Homs. La restauració es realitzarà a través del programa Petits Paisatges, a través del qual els ingressos que genera la publicitat exterior autoritzada que es col·loca a la ciutat (en lones publicitàries, per exemple) s’inverteixen en el finançament de projectes de recuperació i restauració de petits espais que tenen valor paisatgístic, i alhora històric.

Un bocí de la història de la Barceloneta

El barri de la Barceloneta de Barcelona ha celebrat un fet important. La recuperació per a l’ús públic d’un edifici fonamental per comprendre els 260 anys d’història d’un barri que és un exemple destacat de l’urbanisme de l’època barroca.

Enllaç al video

La Barceloneta converteix la casa del porró en la Casa de la Barceloneta 1761 per recordar 260 anys d’història

Alonso Carnicer/Sara Grimal Actualitzat a les 08:10 h   06/02/2012La Barceloneta ha celebrat la seva primera festa barroca per recordar els orígens d’aquest barri mariner amb múltiples activitats culturals i amb visites guiades per descobrir els elements més destacats del seu patrimoni arquitectònic. A partir d’ara, l’estrella serà la Casa de la Barceloneta 1761, que s’ha de convertir en un equipament cultural per interpretar la història i l’evolució del barri.

Història d’un naixement

La Barceloneta és un barri densament poblat, amb una marcada personalitat i una singular traça urbana rectilínia que s’aboca al mar. Va néixer el segle XVIII, uns anys després de la destrucció d’una part del barri de la Ribera durant la Guerra de Successió.

Després de diversos projectes, el 1753 els enginyers militars dirigits per Juan Martín Cermeño van iniciar la construcció d’un eixample regular de carrers amb illes idèntiques de 100 metres per 10 metres. Les cases arribaven fins a la riba i tenien planta baixa i un pis seguint un model establert. Aviat, l’aleshores barri més nou de Barcelona, habitat per gent d’oficis del mar, va començar a transformar-se. Primer s’hi van afegir noves illes i a partir del segle XIX va començar un procés que va permetre aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals fins a una alçada de sis pisos. El barri es va fer cada cop més dens i se’n va multiplicar la població.

Viatge a través del temps a la Casa de la Barceloneta 1761

Els pocs edificis que han conservat l’estructura original han quedat arraconats pel progressiu creixement en alçada. En molts casos, les remuntes en van canviar la fesomia. Uns altres havien caigut en l’abandó. L’única casa supervivent amb façana a tres carrers, coneguda per la casa del porró, estava degradada i en perill. Historiadors i entitats del barri van protagonitzar una llarga lluita per salvar un valuós patrimoni no protegit. El programa d’equipament comunitari del Pla de Barris de la Barceloneta va permetre que l’Ajuntament de Barcelona adquirís l’edifici i en fes una acurada rehabilitació que li ha restituït la fesomia originària. Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, es convertirà en un equipament cultural que servirà per descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l’urbanisme barroc.

Mercè Tatjer, catedràtica Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, explica que la casa de la Barceloneta “és important perquè es l’única casa original del moment de construcció de la Barceloneta del segle XVIII que resta en peu al barri. Era un barri que tenia una fesomia molt particular respecte a la ciutat emmurallada. Tenia un traçat ortogonal, un únic model de casa, i, per tant, això li donava una uniformitat que el fa equiparable a molts dels barris d’aquest període barroc neoclàssic que es van construir a Europa.”

La rehabilitació de l’edifici posa en valor els elements arquitectònics de l’època barroca com el frontó triangular que corona l’edifici, les volutes que hi ha a les claus de portes i finestres, les marques d’illa a les cantonades i la coberta de teula. Per dins, la casa de la Barceloneta 1761 serà un equipament cultural modern que permetrà interpretar la història i l’evolució del barri. Durant la jornada de portes obertes, els visitants van poder veure-hi una reproducció de la primera pedra del barri, col·locada el 3 de febrer de 1753, i un conjunt de dibuixos obra de Jordi Ballonga, que permeten visualitzar com era el barri al segle XVIII, l’estructura interna de les cases i l’evolució de les alçades dels edificis al llarg del temps.

Ara les entitats culturals de la Barceloneta, aplegades en un grup de treball, estan elaborantpropostes sobre els objectius, usos i gestió del futur equipament cultural del barri que adreçaran a l’Ajuntament per dotar de contingut l’edifici recuperat.

El representant de l’Associació La Fraternitat-Barceloneta i membre de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Emili Garcia, es planteja “si la manera de gestionar i de proposar-li a l’Ajuntament és una gestió ciutadana a partir de les pròpies entitats. Per primera vegada, les entitats del barri es reunirien en una mateixa plataforma per col·laborar i treballar unitàriament.” L’objectiu és obrir la casa per a activitats culturals que se sumin a les exposicions permanents i temporals, ubicar l’arxiu popular de la Barceloneta, amb nombrosos documents i fotografies, i fomentar la recerca, documentació i interpretació de la història del barri.

SOS Monuments li dóna una distinció a l’avv l’Òstia

SOS Monuments  ha decidit donar-li la distinció Admiracions Conservades 2011 que aquesta Associació Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, SOS Monuments atorga per la llarga trajectòria de defensa del Barri de la Barceloneta i del seu litoral, platges incloses, en diverses campanyes exemplars, des de la d’oposició aferrissada al Pla d’Ascensors fins a la de la construcció de l’Hotel Vela.

Un honor, és clar

I per això que és un honor, doncs cal seguir lluitant

Enllaç a BTV notícies parlant de la necessitat d’equipaments socials en temps de crisi.
O també podeu veure-ho a la pàgina per recuperar l’edifici del Segle XX

o als vostres carrers i places 😉

Col·locació de plaques a la “platja del Somosrrostro”

Us fem arribar aquesta convocatòria del grup ciutadà que ha impulsat la recuperació de la memòria del barraquisme a Barcelona:

Benvolguts amics 

Dimecres que ve a les 11.30 del matí es col·locaran les plaques de “Platja del Somorrostro”  i s’anunciarà la futura col·locació dels monòlits commemoratius dels barris de barraques. Serà en la rampa que baixa a la platja des del Passeig Marítim de la Barceloneta, prop de l’Hospital del Mar i enfront de l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica.  Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència. Adjuntem invitació. 
Hi haurà l’alcalde i esperem que moltes de les persones que van viure al Somorrostro.
Ja li direu a tota  les persones que creieu que els pot agradar assistir a aquest acte, que és el resultat de la petició ciutadana a la qual vau donar suport des de la vostra entitat.
Una abraçada
Mercè Tatjer, Alonso Carnicer, Sara GrimalOriol Granados, Custodia Moreno, José Molina, Jordi Giró, Rafel Usero   
Comissió ciutadana per la memòria dels barris de barraques de Barcelona

Barraques, la ciutat oblidada a TV3 
Mercè Tatjer explica el barraquisme

La ‘fille’ del milicià

PAS ENDAVANT EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Un historiador troba la filla del militant del POUM a qui la Barceloneta va dedicar un carrer durant la guerra i de qui s’ha pogut recuperar el rastre

El barri li ret avui homenatge

Divendres, 11 de març 

«La meva mare em parlava del meu pare, però només de les coses bones. M’explicava que era un home íntegre i valent», recorda Amada Pedrola en un català gairebé perfecte, amb marcat accent francès i una dolçor digna del seu nom. Així, Amada sabia des de nena que el seu «pare» havia estat milicià del POUM i que havia mort a la guerra, però no on, ni quan, ni com… Ha estat el jove historiador Dani Cortijo qui, 75 anys després, s’ha encarregat de tornar a Amada el seu passat: la història del seu pare, a qui mai va conèixer, i del seu país, on mai va viure -resideix a França des que la seva família es va veure obligada a travessar la frontera el 1939-, on aquesta tarda el barri del seu pare, la Barceloneta, li organitza un homenatge (biblioteca La Fraternitat, 18.30 hores).

La història de com Cortijo va desenterrar la memòria del jove milicià està plena de tantes casualitats com complicitats. «Potser és cosa del destí», apunta Pino Suárez, membre de l’Associació de Veïns L’Òstia de la Barceloneta i una altra de les artífexs del miracle. Tot va començar el 2008, quan Cortijo va tenir notícies de l’existència, en una façana llavors sense concretar de la Barceloneta, d’una pintada en honor a un milicià del POUM. Res més. Aquella pista va picar de tal manera la curiositat de l’historiador que va rastrejar el barri carrer a carrer fins a trobar la famosa pintada, ja gairebé esborrada, i en el moment precís en què la façana estava sent rehabilitada -primera casualitat-, amb el perill que això suposava per a la conservació de la vella inscripció, que recorda el nom que va rebre l’ara carrer de Sant Miquel durant la guerra civil, per rendir homenatge al milicià caigut al front.

El poble unit…

Al veure que el grafit corria perill, Cortijo va alertar el districte de Ciutat Vella, on no va rebre la resposta esperada. «Llavors vaig decidir contactar amb les entitats del barri, per fer pressió entre tots per salvar-la», explica l’historiador. Aquí és on entra en acció Pino, que en un cap de setmana va aconseguir reunir -i posar d’acord- la totalitat de les entitats del barri, tasca més que complicada en un moment de forta fractura veïnal. Però, fruit d’aquella pressió, historiador i veïns van aconseguir que l’Institut de Paisatge Urbà recuperés i protegís la pintada -a la cantonada amb el carrer d’Escuder- l’estiu passat.

Primer objectiu complert. Però Cortijo volia arribar més enllà. Ja sabia molt sobre qui havia estat Miquel Pedrola gràcies a hores de consultes en arxius i a entrevistes amb vells companys de batalla, però volia trobar, si n’hi havia, els familiars del marxista, «per tancar el cercle», recorda Cortijo, mentre mira extasiat Amada. «D’alguna manera és com si Miquel Pedrola també fos una mica el meu pare», se sincera emocionat.

Aquí va tornar a actuar la casualitat, si no la sort. «Em va trucar la meva cosina de Lleida dient-me que havien descobert la pintada del tiet i, per internet, vam contactar amb el Dani», explica Carmen Pedrola, neboda del milicià, que va aportar a Cortijo fotos i documentació sobre Miquel Pedrola, i una informació bàsica: que tenia una filla, Amada, i vivia a França.

En aquell moment, Cortijo, ajudat per Pino i per Carmen, es va posar en contacte amb l’ambaixada francesa per intentar contactar amb Amada, sense èxit, fins que el 28 de gener va rebre atònit el correu electrònic que més desitjava i que menys esperava. «Gràcies a una amiga vaig saber que a Barcelona estaven investigant sobre el meu pare. Vaig posar el seu nom a Google, vaig trobar el contacte del Dani i aquí em teniu», revela Amada, que fa una setmana que és a la Barceloneta i ja sembla una més del barri. Fins i tot es planteja llogar-se un pis vora la platja.

Aquesta tarda, en l’acte d’homenatge, no estarà sola. Miquel Pedrola també té dos néts: Elisabeth Michèle i Alain.

Notícia extreta de El Periodico 

La notícia al Avui 
La notícia al Punt
Noticias .com
I ABC

Trobada amb Amada Pedrola

Avui 11 de març ve a la Barceloneta Amada Pedrola i Valero, la filla pòstuma del milicià Miquel Pedrola, mort al front d’Aragó l’any 1936. La trobada d’Amada Pedrola amb la seva família paterna tindrà lloc a la Biblioteca de La Fraternitat a les 18.30 h. L’acte comptarà també amb Dani Cortijo, l’historiador que ha dut a terme la investigació del cas Pedrola juntament amb Pino Suárez i els veïns de la Barceloneta que s’han unit per conservar la pintada.

Amada Pedrola va ser localitzada a la ciutat de Limoges (França) el passat 28 de gener, quan Dani Cortijo va rebre un mail en què la mateixa Amada es mostrava impressionada per tot el que s’havia fet al barri per preservar les lletres de la pintada. La filla pòstuma de Miquel Pedrola, absolutament commoguda, ha mostrat molt d’interès per conèixer aquells que s’han mobilitzat per mantenir viva la memòria del seu pare: “vull tornar a Barcelona i espero trobar-me amb una part del meu passat”. Pedrola explica que la seva mare, Maria Valero, li havia parlat del seu pare, li deia que havia estat molt valent, “però mai hagués pensat que encara seguís viu el seu record”.
 

Segons Cortijo “trobar la filla de Miquel Pedrola ha estat una gran emoció per ambdues parts i el colofó perfecte per acabar de tancar la investigació” Recorda Dani Cortijo que “ha estat una llarga recerca en què es partia gairebé des de zero, no hi havia gaires dades de Miquel Pedrola ni molt menys es tenia constància que tingués cap fill o filla”. 

Ja feia un parell de mesos que Cortijo i Suárez juntament amb els veïns de la Barceloneta i la neboda de Pedrola, van posar-se en contacte amb l’ambaixada
francesa per tal de localitzar Amada Pedrola, amb qui mai havien tingut cap contacte. Finalment va ser una estudiant francesa que realitzava una tesi sobre les dones del POUM qui, a través del blog altresbarcelones.com, es va assabentar del rebombori ocasionat a la Barceloneta arran de la pintada. Aquesta va avisar Amada Pedrola de tot el que havia passat els darrers dos anys al voltant de la figura del seu pare. 


El cap de setmana del 5 i 6 de març Amada, serà acompanyada per Cortijo, Suárez i la seva cosina Carmen en un viatge de la Barceloneta al front d’Aragó per conèixer els escenaris dels últims dies de vida del seu pare.

TROBADA AMB AMADA PEDROLA I VALERO

 — >Divendres 11 de març 2011 18:30 Biblioteca La Fraternitat c/ Comte Santa Clara 8 (Barceloneta), BARCELONA
PARTICIPANTS:
– Ma. Pino Suárez (historiadora i veïna de la Barceloneta) 

– Dani Cortijo (historiador iniciador de la recerca) 
– Carmen Pedrola (neboda de Miquel Pedrola)
– Amada Pedrola (filla de Miquel Pedrola)

La trobada és oberta a tothom i comptem amb vosaltres, veïns. Es farà un passi de vídeos, hi haurà una exposició i finalitzarà amb un pica-pica.
Barcelona, 25 de febrer de 2011

:: 1937 Es fa un homenatge a Miquel Pedrola a la Plaça de la Barceloneta i es canvia el nom del carrer Sant Miquel pel de “carrer de Miquel Pedrola” en honor seu. 

:: 1939 En acabar la guerra civil, els franquistes cobreixen la pintada per tal d’esborrar qualsevol marca republicana.


:: 2008 Dani Cortijo redescobreix la pintada “carrer de Miquel Pedrola”. S’inicien les mobilitzacions per rehabilitar la pintada, ja que corre perill de perdre’s a causa de les obres de la façana del mateix edifici.


:: 2009 TV3 emet una peça sobre la pintada. Carmen Pedrola (neboda) s’assabenta de l’existència de la pintada i la mobilització veïnal i aporta nova informació al cas, com la de l’existència d’una filla. 


:: 2010 Rehabilitació de la pintada i acte d’homenatge a Miquel Pedrola.
 

:: 2011 Es localitza la filla de Miquel Pedrola, Amada Pedrola, que aporta nova informació al cas: Maria Valero, la mare i promesa de Miquel Pedrola va morir el maig de 2010.

:: 11/3/2011 LAFAMÍLIA PEDROLA ES RETROBA A LA BARCELONETA AMB LA FAMÍLIA I ELS VEÏNS QUE HAN RECUPERAT LA MEMÒRIA DE MIQUEL PEDROLA.