Una casa para la memoria

El Plan de Barrios en la Barceloneta recupera la única finca que exhibe la arquitectura típica de la zona

CAMILO S. BAQUERO – Barcelona – 08/12/2011

La historia y el relato de la vida de barrio de la Barceloneta ya tienen un empaque para la memoria. Se trata de la Casa del Porró o, según el nombre que han escogido los vecinos, la Casa de la Barceloneta de 1761. Esta singular edificación, ubicada en el número 6 de la calle de Sant Carles, ya luce una nueva cara gracias a la inversión del Plan de Barrios aprobado en 2007 y que ahora encara su recta final. Ayer, la concejal de Ciutat Vella, Mercè Homs (CiU), presentó algunas de las obras finalizadas.
 La vivienda, original del siglo XVIII, fue salvada de la demodelora por el Ayuntamiento, a petición de los vecinos. Su destino era ser reducida a escombros para dar paso a un bloque de pisos. Desde el Consistorio se logró una permuta con la constructora dueña de la finca. A pesar de su mal estado, la casa tenía un gran valor arquitectónico. Exhibía el modelo de construcción que los militares eligieron para la zona, ganada al mar: dos pisos de poca altura, 70 metros cuadrados de planta, puerta y dos ventanas en el piso inferior y balcón y ventanas en el superior. (Véase EL PAÍS de 14/02/2011.) Hoy, tras 447.277 euros de inversión, el Porró luce una nueva cara, con dos espacios diáfanos unidos por un ascensor.

Históricamente los vecinos habían pedido que el local albergaran un centro cultural para “la interpretación histórica del barrio”. Ayer, la concejal Homs confirmó que será “un equipamiento de promoción para explicar el barrio desde sus inicios hasta el día de hoy”. El modelo de gestión y las actividades aún se están debatidos en el seno de una comisión conformada por la Oficina Técnica del Plan de Barrios.

Para la Asociación de Vecinos de L’Òstia, una de los participantes, lo más importante es que allí se dé cobijo al archivo de la Barceloneta. “El espacio es reducido, por ello hay que optar por la digitalización del material del archivo, y eso necesita inversión”, explicó la líder vecinal Gala Pin. Sin embargo, no son muy partidarios de la autogestión del local y proponen que la asuma la biblioteca próxima. Tampoco les gustan mucho los tonos pastel que han escogido los arquitectos. “¿Estamos seguros de que era así?”, ironizó Pin.

La inversión total del Plan de Barrios es de 16 millones de euros. Otras de las obras acabadas son la restauración de la fuente dedicada a Carmen Amaya, la renovación de tres plazas y la peatonalización de la calle de Andrea Dòria. Desde L’Òstia valoran estos resultados, aunque recuerdan una reivindicación pendiente: la entrega al barrio del edificio de la Cooperativa Popular Obrera El Siglo XX.

Notícia extreta de El Pais

Programa de salut del pla de barris

Estimats/des,

Estem iniciant un nou programa de salut als barris de Barcelona que està explicat als fulls adjunts. Aquest és un programa participatiu on ens agradaria comptar amb l’opinió de tots els veïns del barri. Actualment estem a la fase 1a del programa, en la qual es tracta de realitzar una detecció de necessitats i problemes de salut del barri.

Per aquest motiu ens agradaria convidar-vos a les properes sessions de diagnòstic de salut que es faran al Centre Cívic de la Barceloneta. Les dates dels grups de discussió són les següents:

  • Grup Joves (16-25 anys): dimecres 30 de juny a les 18:30. Sales D i E

  • Grup adults (26-60 anys): dijous 1 de juliol a les 18:00. Sales D i G.

És important que el màxim de persones que visquin o treballin al barri siguin representades per tenir una visió més àmplia i acurada dels problemes de salut.

Moltes gràcies,

Núria Calzada
Agència de Salut Pública de Barcelona
Telf: 34 932384566 / 932384545

616 06 52 48
ncalzada@aspb.es

hola Barceloneta!

El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col•locació de la primera pedra del que seria el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.

La nova població que naixia era un exemple de barri ordenat, uniforme, sortit dels traçats d’un enginyer militar: Juan Martín Cermeño. Va suposar l’enderrocament de les antigues barraques de la platja i l’inici de l’edificació d’illes de cases, unifamiliars, de planta baixa i un pis, que remataven la cornisa amb un característic frontó.

Al poc temps d’inaugurar-se, el 1755, hi varen arribar els primers habitants, i des del principi va ser un barri amb un marcat caràcter mariner, on es portaven a terme activitats i usos artesanals, sempre relacionats amb el port i el mar.

L’expansió de la Barceloneta ve marcada per la proximitat del port i del ferrocarril, que converteixen el barri en un lloc idoni per a les instal•lacions de tipus industrial, afegint així, a l’essència marinera, un marcat caràcter obrer. L’activitat en aquest sector va ser tan important que podem considerar la Barceloneta de l’època com el bressol de moltes indústries catalanes que encara avui continuen en actiu.

Així mateix, la Barceloneta no tardaria a convertir-se en un dels espais d’oci dels barcelonins. Els primers banys es varen començar a fer importants a principis del segle XIX, i l’èxit va ser tan gran que es varen continuar afegint-hi establiments, entre ells, els Banys Orientals, els banys El Astillero, els de Sant Miquel i els de Sant Sebastià, molts dels quals varen sobreviure fins a finals dels anys vuitanta del segle XX.

En aquesta època, també va prendre importància la gastronomia, amb els petits restaurants del Paseo Nacional i de l’interior de la Barceloneta, bàsicament per als treballadors del port i de les indústries, però que aviat es varen fer populars entre els barcelonins. A la platja hi havia molts merenderos, que van néixer perquè alguns homes de mar oferien cuina de pescador amb peix fresc acabat d’arribar a la platja, i varen sobreviure més endavant convertits en els xiringuitos de la Barceloneta, fins a la seva desaparició els anys noranta.

Ja al segle XX es va començar a difondre la pràctica d’esports marítims a les aigües del port: el Club Natació Atlètic Barceloneta i el Club Natació Barcelona eren els més actius. Aquest últim club va impulsar, juntament amb esportistes de Badalona i el Poble Nou, les regates de patí a vela català.

Amb una història tan intensa, i a mesura que el barri s’ha anat reinventant, la Barceloneta sempre s’ha sabut adaptar als nous temps, oferint als seus visitants aspectes nous per descobrir.

Text: M.J. Vidal

Amb aquesta pinzellada d’història per fi la web del Pla de Barris de la Barceloneta ja està activada

Doneu-li un cop d’ ull

Salut

AL·LEGACIONS LLEI DE BARRIS

EXCM. SR.

Emilia Llorca Martín, en la seva qualitat de Presidenta de l’Associació de Veïns de l’Òstia, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),

i Josefa Picas, en la seva qualitat de Presidenta de la Plataforma d’afectats en Defensa de La Barceloneta, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),compareixen i

E X P O S EN

  1. Que en el B.O.P. de data 3 d’abril de 2009, surt publicat l’anunci d’exposició al públic de l’aprovació inicial de les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d’intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d’Intervenció Integral d’aquests

barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

  1. Que dins el termini establert, es formulen les següents

A L . L E G A C I O N S

Primera.- La quantitat econòmica esmentada al B.O.P és de 3.330.000 euros, no obstant això, la quantitat econòmica destinada a la rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

(actuació 2.1 del Projecte d’Intervenció Integral del Barri de La Barceloneta) és de 3.825.000 €.

Hi ha 495.000€ dels que es desconeix la destinació. (A partir d’aquí, es posarà en cursiva i entre cometes les cites d’allò publicat al B.O.P i documents oficials del Pla de Barris de La Barceloneta)

Rehabilitació i equipament dels elements comuns dels edificis: 2.861.250 EUR.

Rehabilitació d’elements comuns dels edificis de valor històric: 468.750 EUR.

Total: 3.330.000 EUR. ”

El projecte del Pla de Barris (pàg. 58) per la Barceloneta diu: (http://www.fomentciutatvella.net/pdf/barceloneta.pdf)

*g2. 1. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

Dotació econòmica prevista: Inversió total: 3.825.000 € Font de finançament: Ajuntament de Barcelona (25%), altres (25%) i subvenció Fons de Barris (50%). ”

Segona.- Respecte al article 1.b. es considera insuficient que el mínim de superfície útil de l’edifici per poder rebre l’ajut sigui d’un 50%, considerant necessari que el mínim de superfície útil sigui d’un 70%, com és habitual en altres projectes de Pll. i atès al gran nombre d’apartaments irregulars d’ús turístic que hi ha al barri de La Barceloneta i la situació d’emergència habitacional que viuen un gran nombre dels seus veïns, entre ells, persones grans amb pensions baixes i joves. D’apartaments d’ús turístic entenem que hi ha de tres tipus: els legals, els que es troben pendents de rebre permís i els que no han estat declarats mai, dels quals l’Ajuntament no en té constància.

Les ajudes a la rehabilitació procedents del PII han d’assolir una funció social i beneficiar als veïns amb menys recursos. En aquest sentit, que la superfície útil mínima sigui d’un 70% es considera important en la mesura en què s’entén com una forma d’evitar que les persones que destinen els seus habitatges en propietat a apartaments il·legals d’ús turístic haurien d’acreditar si aquest són residència habitual o no. Les ajudes no haurien de destinar-se a persones que fan servir l’habitatge com un negoci i no com un dret fonamental. La mesura ajudaria a fer emergir apartaments d’ús turístic irregulars alhora que suposaria que les ajudes es destinen veritablement a millorar la qualitat de vida dels residents.

Un dels edificis del c/Sòria [1] , on només queden 3 veïns i la resta es fan servir com apartaments d’ús turístic estaria un exemple.

Les plantes baixes destinades a habitatge han d’incloure’s en el càlcul del percentatge. A La Barceloneta hi ha moltes plantes baixes destinades a habitatge, moltes d’elles amb necessitat de rehabilitació per problemes d’humitat. Les ajudes del Pla de Barris han d’aconseguir que la gent que habita en plantes baixes vegi millorada la seva qualitat de vida.

Tercera.- Respecte a l’article 1.d., tot i no acceptar-se rehabilitacions estructurals dels edificis, en cas d’haver de reallotjar veïns per les obres, l’ajuntament es compromet al seu reallotjament en el plaç màxim d’un any, amb les mateixes condicions de lloguer.

Quarta.- Respecte a l’article 1.d es demana també, donat la caiguda de les vendes, l’augment dels preus de lloguer lliure i la ja esmentada emergència habitacional (el major nombre de demandes que reben els serveis socials és d’habitatge), que no es concedeixin ajuts a les promocions immobiliàries destinades al lloguer,com tampoc haurien de concedir-se als propietaris d’apartaments d’ús turístic.Aquesta mesura respon a la necessitat de garantir un dret fonamental com és l’habitatge per als residents en un context de crisi econòmica que afecta als col·lectius més vulnerables, que alhora són els que més pateixen de la situació d’especulació en que es troba el barri de La Barceloneta situat a la vora del mar. Les persones amb contractes de lloguer LAU que han gaudit d’una renovació continuada fins al començament del segle XXI, molts cops són persones grans amb un fort arrel al barri i immerses en xarxes socials que els permeten cobrir les seves necessitats i mancances. El preu lliure del lloguer fa que aquestes persones es vegin obligades a abandonar el barri, posant-se així en una situació de vulnerabilitat, i fins i tot de risc social, que el PII hauria d’intentar pal·liar en la mesura del seu abast.

Cinquena.- Respecte a l’article 1.3, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de comprometre’s per escrit a destinar l’habitatge a ús residencial, en el cas de que abans ho fos. En el cas de què els habitatges rehabilitats tinguéssim abans de rebre l’ajuda un ús turístic, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de treure l’habitatge al mercat del lloguer a preus assequibles.A més a més, els propietaris de més d’un habitatge beneficiaris han de comprometre’s a renovar els contractes de lloguer en els propers 10 anys amb una pujada màxima equivalent al preu de l’IPC.Aquesta mesura s’entén com una forma de què les propietaris que reben les ajudes mostrin que es tracta de millorar la vida dels veïns i residents i no tant de millorar les possibilitats de fer servir l’habitatge com un negoci.

Sisena.- Respecte a l’article 3.1.c, es demana que facin públics tots els ajuts concedits (dins de la normativa de protecció de dades vigent), així com les empreses i administradors que portaran a terme les obres de rehabilitació, com la quantia econòmica concedida. Es considera això una mesura de ència cara als veïns, i alhora una mesura pal·liativa d’estafes. Així com que el control es porti a terme per part de l’administració i entitats veïnals. El cas de l’edifici del c/… és un exemple per il·lustrar la necessitat d’aquesta mesura. La majoria dels veïns residents de la finca no compten amb estudis i dipositen tota la seva confiança en l’administrador o la persona que se’ls hi presenta com una persona “autoritzada” i amb estudis. La possibilitat de que veïns amb aquestes característiques (també en el cas de petits propietaris) siguin víctimes d’enganys és molt alta. persones de les entitats veïnals coneixem d’a prop les dinàmiques i composicions socials del barri, per la qual cosa la publicació de les dades pot facilitar la possibilitat de donar avís al Districte en el cas de que hi hagi situacions de dubtosa transparència per part dels administradors o altres agents que no siguin els veïns.[2]

Setena.- Respecte a l’article 3.2 i 3.3, cas de desacord entre els tècnics de l’administració i els veïns i/o propietaris sol·licitants, es comptarà amb la intervenció i consulta d’entitats veïnals i veïns del barri per tal de poder explicitar i aclarir aspectes que potser els tècnics de l’administració no han pogut valorar.L’estudi de viabilitat ha d’incloure també una confirmació de que tots els veïns hi estan d’acord en portar a terme la rehabilitació, i que no hi ha cap que ha estat víctima d’un engany. Hi ha molta gent gran a La Barceloneta que diposita la seva confiança en gent més jove que sap llegir i escriure correctament, però que nos empre vetlla pels interessos de tots. La necessitat de comptar amb la opinió de les entitats veïnals en cas de desacord respon, com en l’apartat sisè, a la certesa de que els membres de les entitats veïnals poden donar dades i aclarir situacions que els tècnics, en no conèixer la situació concreta dels veïns, poden no haver valorat o no haver entès. La suma del coneixement tècnic i la sensibilitat veïnal es considera beneficiosa i una col·laboració que estem segurs que ajudarà a que el PII tingui la orientació social adequada i necessària que requereix la població de La Barceloneta en aquests moments.

Vuitena.- Respecte a l’article 3.4 es remet a la segona al·legació, necessària per poder evitar que els residents paguin els costos de la rehabilitació a propietaris que fan un ús comercial, en tant que negoci, de l’habitatge, com són els apartaments d’ús turístic; els quals -legal o il·legals-, al mateix temps, provoquen innumerables molèsties als veïns de l’escala.

Dins de la documentació requerida per sol·licitar l’ajut han de constar també els contractes de lloguer i/o -en cas de ser verbal- una declaració jurada d’un 60% de veïns de l’escala conforme la persona amb contracte verbal hi viu permanentment a l’escala. Aquesta mesura es considera necessària per evitar que hi hagi propietaris que facin constar com a pisos de residència habitual habitatges que en realitat són d’ús turístic.

Novena.- Respecte a l’article 3.4.d cal revisar el catàleg,en base als acords pres pel ex-Regidor Carles Martí el 22/02/07 i publicats el 23/02/2007 a les 13:18 h.
(“4. Estudiar la possibilitat de modificar el catàleg del patrimoni a la Barceloneta amb les associacions interessades.”
http://w3.bcn.es/V14/Serveis/Noticies/V14NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,2071881_2077063_1_216210220,00.html?accio=detall&home=).

El barri de La Barceloneta i la seva morfologia és d’un valor arquitectònic, urbanístic i etnológic incalculable, es tracta d’una estructura de barri únic en Europa, no obstant això, fa falta una revisió dels edificis que consten al catàleg i la seva classificació han quedat obsoletes i cal adaptar-los a la realitat actual.

Desena.- que s’explicitin les normes del Consorci de l’Habitatge de Barcelona i es publiquin de manera clara i intel·ligible el procediment regulador.

Desena primera.-Que es vetlli per la màxima transparència en la informació i es posi, donat la situació d’especulació, especial atenció en el benefici dels veïns de lloguer i els petits propietaris.

Desena segona.- S’entén que la necessitat d’incloure La Barceloneta en el Pla de Barris 2009 va estar un compromís pres per Carles Martí, un cop aprovat el conegut com a “pla dels Ascensors”. Aquesta Modificació del PGM ha agreujat la situació d’especulació immobiliària en que es trobava el barri de La Barceloneta. El Pla de Barris es va concebre com una intervenció que hauria de pal·liar les conseqüències ja no de l’aplicació, sinó de l’aprovació del “pla dels ascensors, així com una intervenció que hauria de cobrir i satisfer les necessitats socials del barri que el “pla dels ascensors” no tan sols contemplava. Per això, les al·legacions aquí presentades responen a un enfocament purament social, pensat per cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables, alhora que crear les condicions per a què els diners invertits amb el Pla de Barris tinguin repercussions positives en la població no només durant els quatre anys que dura l’aplicació del Pla de Barris, sinó més enllà. Això es considera necessari ja que, tal i com s’ha demostrat en altres barris que han gaudit de les ajudes del Pla de Barris, sinó l’efecte a llarg termini que pot tenir aquesta inversió pot anar en contra dels veïns i residents, sobre tot d’aquells que es troben en una situació de risc d’exclusió social.

Pel que s’ha exposat a V.

D E M A N E N: Que es tingui per presentat aquest escrit, l’admeti, inclogui les al·legacions i en llurs mèrits es donin per presentades al·legacions a les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d’intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d’Intervenció Integral d’aquests barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 27 d’abril de 2009

Emilia Llorca,

Josefa Picas,

A efectes de notificació provisional: avlostia@hotmail.com, pdefensabarceloneta@yahoo.es

REUNIÓN DE LA AA.VV L’ÒSTIA Y LA PADB CON UN TÉCNICO SOBRE LA LEY DE BARRIOS

La Barceloneta, 21/02/2009

Se ha pedido a un técnico que asista a la reunión para aclarar algunos aspectos sobre las posibilidades y limitaciones de la Ley de Barrios.



TÉCNICO.- Antes de empezar con vuestro turno de preguntas, sería conveniente aclarar algunos puntos de la Ley de Barrios. En primer lugar, la Ley de Barrios es un fondo económico para subvencionar proyectos integrales, pero la ley no sustituye las leyes, reglamentos, ordenanzas etc. generales. En segundo lugar, la Ley de Barrios no financia aquellas actuaciones en las que el ayuntamiento pueda recuperar la inversión. Sin embargo, la Ley de Barrios no impide la concesión administrativa a la gestión privada de determinados servicios o espacios. . El Taller Barceloneta no implica recuperación de inversión. Desconozco como se gestionará l’Eplai del Mar y si el ayuntamiento recuperará la inversión, si fuera sí podría contradecir la Ley de Barrios.

Respecto a vuestras reivindicaciones de la pasarela para el acceso de disminuidos/as a la playa, he de deciros que en muchos de los proyectos de la Ley de Barrios se contemplan equipamientos para la ciudad. Otra cosa es que pidáis unos precios menores para el vecindario en el caso de algunos servicios básicos, reivindicación que podéis plantear.

Tenéis que tener en cuenta que partimos de una base, el proyecto de barrios de la Barceloneta está aprobado y los espacios donde se va a intervenir están determinados. Por lo tanto, muchas de vuestras reivindicaciones no serán posibles de atender con la Ley de Barrios (lo que no significa que no puedan atenderse por otros medios). No obstante, son modificables algunas actuaciones del proyecto -siempre que se aprueben, claro está-. Lo que no se puede modificar es el proyecto entero, puesto que ya ha sido aprobado.


-L’ÒSTIA Y PADB: Ahora nos gustaría tratar el tema de la urbanización de las calles transversales. Encontramos cierta polémica en el hecho de que con estas medidas no podremos aparcar nuestros vehículos en la calle.

TÉCNICO.- A nivel técnico hay varias posibilidades. Si la vía es muy estrecha, lo lógico es eliminar coches (es intolerable que las personas tengan dificultades para pasar por las aceras). En el caso de que la vía tuviera suficiente anchura se puede aumentar el espacio de las aceras, soterrando la mayoría de servicios públicos (por ejemplo, agua, teléfono, luz, etc) que todavía están en el exterior. Mi opinión personal sobre el aparcamiento es muy radical: si tú tienes vehículo, tú puedes pagarte un aparcamiento, y si no, que no se tenga coche (siempre ha sido un lujo, y todavía más en estos tiempos).


-L’ÒSTIA Y PADB: Sí, todo eso está muy bien, pero si se peatonalizan todas las calles y las alternativas para aparcar son demasiado caras para nuestros bolsillos, ¿dónde aparcaremos?

TÉCNICO.- Se pueden habilitar nuevos espacios públicos en el exterior, aunque en La Barceloneta creo que es un poco difícil encontrar espacios libres. Otra alternativa es maximizar el uso de los aparcamientos subterráneos existentes por ejemplo pudiendo ser sólo utilizados por gente del barrio a partir de determinadas horas. U ofrecer precios más baratos para aparcar por las noches para la gente del barrio, y quien quiera aparcar todo el día que pague precios de mercado.

Aunque yo pienso que, antes de empezar a hablar de soluciones, deberíais comprobar cuántos vehículos censados hay en el barrio, cuántas plazas libres quedan en los aparcamientos subterráneos del Paseo Nacional, Mercado y Hospital, y qué espacios quedan después de haber ensanchado la acera en algunas vías. Y si no existiera espacio en La Barceloneta, después de haber comprobado todos estos datos, se puede plantear utilizar espacios fuera del barrio.

El concepto de aparcamiento disuasorio también queda planteado en el proyecto de Barrios, pero no se especifica más. Habrá que esperar al 24 de Febrero para que se presente el plan de movilidad de Ciutat Vella y salgan reflejados dónde estarán estos lugares. Este concepto es parecido al facilitar aparcamiento en las estaciones de trenes para que los/as usuarios/as sólo utilicen el coche hasta la estación (pudiéndose utilizar estos aparcamientos para liberar calles dentro del barrio o pueblo, en todo caso).


– L’ÒSTIA Y PADB: Nos gustaría que nos aclarases el término “calles con prioridad invertida” y expliques cómo piensa combatir la Ley de Barrios la aparición de terrazas en las calles peatonales.

TÉCNICO.- Una calle con prioridad invertida es aquélla en la que se da prioridad al/la peatón y se pacifica el tráfico de vehículos -por ejemplo, utilizando bandas para frenar la velocidad, eliminando las aceras y haciendo una plataforma única, o pasando por esas calles sólo si eres residente/a-, pero la circulación no se elimina del todo, al contrario que en las calles peatonales.

Respecto al peligro de la proliferación de terrazas en las vías peatonales, sólo puedo deciros que se tienen que cumplir las ordenanzas municipales y conseguir los permisos, no pueden ponerse porque sí. Y sí que es cierto, en términos generales, que existe una relación entre vías peatonales y aumento de la actividad comercial en ese tipo de calles.. Sin embargo, existen alternativas para fomentar uno u otro tipo de actividad.. Por ejemplo en el centro histórico de Mataró se ha prohibido la apertura de más entidades financieras, inmobiliarias o locutorios en plantas bajas. La conversión de viviendas en planta baja en comercios se puede limitar también. Pero hay que recordar que la Ley de Barrios no regula los usos, y que este tipo de medidas dependen de las normativas municipales.


– L’ÒSTIA Y PADB: ¿El tema del Colegio Mediterrània cómo va?

TÉCNICO.- Desconozco el proyecto. Con la Ley de Barrios no se pueden financiar guarderías ni escuelas.. La Generalitat tiene otras líneas para financiarlos como el Plan de Equipamientos Educativos. Tendríais que comprobar que el colegio esté incluido en el plan.


-L’ÒSTIA Y PADB: Cambiando de tema, ¿querrías explicarnos en qué consiste la rehabilitación de los elementos colectivos de los edificios planteada en la Ley de Barrios?

TÉCNICO.- Tal como constan en el proyecto son ayudas para instalar ascensores, rehabilitar fachadas o instalaciones comunes.. Eso sí, las condiciones para recibir estas ayudas tienen que especificarse todavía en la ordenanza correspondiente. En la ordenanza se detallarán las condiciones para recibir las ayudas, por ejemplo se podria establecer si las personas mayores o con ingresos bajos tienen una subvención mayor, o si hay que estar empadronado en el barrio, etc.. Las ordenanzas también pueden fijar los parámetros para evitar los fraudes, como limitar el derecho de venta del edificio rehabilitado en cinco años, por ejemplo. En rehabilitación, lo habitual es sumar las ayudas a la rehabilitació de la Ley de Barrios con las del plan de rehabilitación de la Generalitat, pero habrá que esperar a la ordenanza correspondiente para ver a qué se dedican estos recursos.


-L’ÒSTIA Y PADB: ¿Qué se puede hacer en contra de los apartamentos turísticos con la Ley de Barrios en la mano?

TÉCNICO.- Con la Ley de Barrios poco. Se puede plantear recibir ayudas a la rehabilitación sólo si se destina la vivienda a uso residencial, como ejemplo. También se puede pactar no aumentar el alquiler si recibes ayudas para rehabilitar el edificio. O incluso condicionar la percepción de ayudas a la rehabilitación a incluir al edificio en una Bolsa pública de alquiler, si se trata de viviendas vacias. Pero lo que la Ley de Barrios no puede evitar es que el/la propietario/a no quiera renovar el contrato al llegar a los cinco años, eso corresponde a la LAU., o pase de recibir ayudas y así no asumir compromisos.


-L’ÒSTIA Y PADB: ¿Qué pasa si sólo hay contratos de 11 meses y a 1300 euros?

TÉCNICO.- La LAU regula los contratos de alquiler. Sólo se permiten contratos inferiores a 1 año + prorrogas hasta los 5 en la vivienda de uso temporal y en La Barceloneta hablamos de viviendas principales. Lo que si puede establecer la ordenanza que regule las ayudas a la rehabilitación del proyecto de barrios es exigir los contratos de alquiler y denegar las ayudas sin no son contratos legales.

Desconvocada la cacerolada


Veïns i veïnes del barri membres de la Plataforma en defensa de la Barceloneta i de la Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia s’han concentrat aquest matí a partir de les 11.30 hores enfront del solar on va estar situat el CSOA Miles de Viviendas (antiga casa caserna de la guàrdia civil) per a desconvocar “la cacerolada” que per a aquest matí del dissabte 26 de juliol s’havia convocat sota el títol de ”no a la participació de contenidor”

Mentre es repartien centenars de fulls informatives amb el text de la desconvocatòria, alguns veïns i veïnes decoraven la tanca que cobreix el perímetre del terreny amb frases com “en aquest solar habitatges social”, “ajuntament i Port serem el vostre malson”…



Se desconvoca la cacerolada “no a la participación de contenedor” prevista para este sábado 26

La AVV l’òstia y la plataforma d’afectats en defensa de La Barceloneta convocamos esta cacerolada principalmente por los siguientes motivos:

1. El proceso de participación impulsado por el Ayuntamiento para elaborar la llei de barris ha tenido como resultado muchas reuniones consultivas, pero no se ha incluido ninguna de las propuestas que velaban por los intereses y la defensa de los vecinos.

2. A la petición reiterada al Ayuntamiento de que bajara al barrio a explicarle a todo el mundo qué es la llei de barris (recordemos que es una de las mayores inversiones de dinero que se harán en el barrio en los últimos años), el ayuntamiento siempre ha contestado que lo haría en breve, pero nunca ha bajado a explicarlo. La Regidora se comprometió a hacerlo antes de Sant joan y la cita ha sido pospuesta de nuevo a septiembre.

3. El proyecto presentado por el ayuntamiento dedica 910.000 euros (¡un 5% del presupuesto!) a “eines”. Una de estas “eines” es el Taller Barceloneta que ha sido vendido y publicitado como el proyecto estrella. Este Taller Barceloneta se instalará en el solar del Passeig Joan de Borbó 11, antiguo centro social okupado, que fue desalojado y derribado irregularmente bajo la excusa de que ahís e construiría vivienda social. La falta de vivienda y el grave problema de acceso a la vivienda que se vive en el barrio hace que resulte inadmisible que el Ayuntamiento falte a su compromiso de construir ahí vivienda social y que instale tres contenedores para promover la participación en el proyecto de la llei de barris, el cual, por otro lado, ya está plenamente definido y decidido.

4. La gran inversión de dinero que supondrá la llei de barris ha de ser acompañada por medidas claras y públicas que eviten que el dinero de la llei de barris beneficie a los inversores. Es decir, medidas que eviten que los inversores vean que el Ayuntamiento arreglará el espacio público de un barrio que tiene el “plan de los ascensores” (que les permite remodelar y disponer de las viviendas al antojo del libre mercado) y una ubicación óptima para especular. Así como medidas que eviten la gentrificación de un barrio cada vez más asediado por el turismo (pisos turísticos, comercio terciarizado y puestos de trabajo precarios, molestias de ruido…).

5. El problema principal del barrio de La Barceloneta es el “plan de los ascensorres” y la llei de barris no ha de servir como mecanismo de distracción frente a una modificación del PGM que permite la expulsión indiscriminada de vecinos y vela sólo por los intereses del sector inmobiliario.

Sin embargo, las declaraciones de la regidora Itziar González de la semana pasada y su anuncio de que se están elaborando medidas para evitar que los vecinos tengan que marcharse del barrio o que el plan permita derribar edificios son tomadas como un gesto hacia los vecinos. Estas declaraciones tienen que ser trasladas al papel (queremos compromisos por escrito) y a los hechos. La desconvocatoria de la cacerolada responde a la intención de darle tiempo a la regidora para parar, tal y como ella ha dicho, el “plan” y acabar de elaborar esas medidas que, según ella, lleva elaborando desde que tomó la regiduria de distrito.

La trayectoria del distrito de Ciutat Vella de no escuchar a los vecinos hace que resulte necesario que esas declaraciones se plasmen rápidamente en hechos concretos: la anulación del plan. Ya que, de otra manera, quedarán de nuevo en papel mojado como todas las declaraciones previas que hablaban de proteger a los vecinos, pero se han traducido en medidas adoptadas por el Ayuntamiento para potenciar el turismo masificado y al sector inmobiliario.

cap veí fora del barri!!

Avv l’òstia, Plataforma d’afectats en Defensa de La Barceloneta

Nos vemos en septiembre

pdefensabarceloneta@yahoo.es

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/

La Barceloneta rep la subvenció de la Llei de Barris

La Generalitat de Catalunya ha fet públics aquest dimarts, 8 de juliol, els projectes de rehabilitació urbans que rebran els ajuts econòmics de la cinquena convocatòria de la Llei de Barris. Un d’ells serà el barri de la Barceloneta, que rebrà una subvenció de 8’05 milions d’euros per tal d’afrontar el Projecte d’Intervenció Integral presentat per l’Ajuntament de Barcelona.

BARCELONETA

El Projecte d’Intervenció Integral de la Barceloneta contempla cinc grans àmbits de treball:

• millora de l’habitatge i creació de comunitats

• millora de l’espai públic

• dotació de nous equipaments comunitaris i redefinició dels ja existents

• millora ambiental

• dinamització social i econòmica

El pressupost total del projecte presentat és de 20 milions d’euros. Els 8’05 milions que aportarà la Llei de Barris representa, doncs, un 40’25 % del finançament global del projecte.

La Barceloneta és el segon barri de Ciutat Vella que es converteix en beneficiari dels ajuts econòmics de la Llei de Barris. El primer fou el conjunt dels barris de Santa Caterina i Sant Pere, que va formar part de la primera convocatòria el 2004.

La Barceloneta desconfía de la llei de barris

Més informació de la llei de barris:

El País

El Periódico