Un nou pla urbanístic a la Barceloneta: cap pla sense els veïns, cap veí fora del barri

El passat 1 de febrer, gràcies als vots de CIU i del PP, va ser aprovada al Ple de l’Ajuntament la reforma del Port Vell per a convertir-lo en una marina de iots de luxe, malgrat el clam popular contra aquest projecte elitista. Mentrestant, la premsa immobiliària ja diu que la Barceloneta es convertirà en una zona residencial de luxe arran de la transformació del Port. Altres mitjans han constatat que les immobiliàries estan començant a fer maniobres al barri i que ja oferten pisos de luxe amb vistes al Port a preus astronòmics.

En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat l’esborrany d’un nou pla urbanístic per a la Barceloneta, que pretén refondre i actualitzar el planejament urbanístic vigent, que bàsicament és el PERI i la “MPGM a la Barceloneta”. El pla s’estava gestant com a mínim des de l’abril del 2010, quan l’administració va obrir un concurs per a la “modificació i refosa del planejament a la Barceloneta”, després que el “pla dels ascensors” quedés aturat gràcies a la lluita veïnal. Les entitats veïnals van constituir el gener del 2011 una “xarxa del barri” que reclamava una comissió de seguiment de la redacció del nou pla (i subratllem “redacció”). Des d’aleshores fins gairebé dos anys més tard, no hem tingut accés a cap mena d’informació ni s’ha obert cap espai a la participació en la seva fase de diagnòstic. Finalment, el 19 de desembre del 2012 les entitats del barri vam ser convocades a una reunió amb Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella i Urbaning, el despatx d’arquitectes encarregat de l’elaboració del planejament, amb l’objectiu de formar una comissió de seguiment del nou pla. El passat 1 de febrer ens van fer arribar l’esborrany del pla refós, ja molt concret i detallat, de manera que sembla quedar descartada la participació veïnal en la fase de diagnòstic i redacció.

La comissió de seguiment del pla refós estaria integrada per l’AVV Barceloneta, l’AVV l’Òstia/PADB, ACIB i ABA, amb un màxim de dos representants per entitat. Nosaltres creiem que les sessions de la comissió han de ser públiques i obertes a tothom, perquè el barri són els seus veïns i no només les seves entitats, i a més hi ha molts veïns que no són socis de cap entitat i també han de poder participar en les decisions que afecten el seu barri. Per això us convidem a venir a la primera reunió de constitució i treball de la comissió de seguiment del nou pla urbanístic, que serà el proper dijous 14 de febrer a les 18.30h al centre cívic.

Per tal de fer pública i accessible una informació que ens afecta a tots, en aquest enllaç podeu llegir, descarregar i imprimir l’Esborrany de la “Modificació del PERI i Modificació Puntual del PGM a la Barceloneta per a la refosa i actualització del planejament vigent“. També trobareu un annex gràfic amb els plànols. També podeu consultar el document de presentació de les línies generals del pla i de la comissió de seguiment, així com el document amb la proposta de Jornades de participació firmades per Urbaning.

A continuació recollim un seguit de requisits que entenem que són necessaris perquè la participació veïnal no sigui paper mullat. Després exposem unes primeres impressions pel que fa al contingut del nou pla.

1) Propostes per a una participació real:

• D’entrada, el procés de participació comença coix perquè les entitats i veïns no han tingut accés a la informació ni han pogut participar en les fases prèvies de diagnòstic de necessitats, definició d’objectius i actuacions i redacció de l’esborrany. Recordem que la comissió havia de fer el seguiment dels treballs previs i de redacció; així doncs, la part veïnal ha de poder fer esmenes i propostes referents a aquesta fase prèvia.
• Les sessions de participació han de ser públiques, obertes a tot el veïnat i no només a dos representants per entitat de només quatre entitats; el barri són tots els seus veïns, formin part o no d’una associació, i tots tenen dret a ser informats i a poder decidir sobre el planejament urbanístic que els afecta. Aquest caràcter obert de les reunions és compatible amb la coresponsabilitat i el compromís en el procés de seguiment per part de les entitats.
• Totes les fases del procés de participació he de ser suficientment publicitades per part de l’administració: cartells de convocatòria, mailing, diari del barri… Hi ha d’haver còpies en paper de l’esborrany del projecte a la biblioteca i al centre cívic i tota la documentació ha de ser consultable online.
• Els diagnòstics, esmenes i propostes acordades per part de les entitats veïnals seran vinculants i incloses en el nou planejament.
• No es podran considerar com acords el parlat en les sessions de participació, fins que no s’hagi fet el retorn per part dels assistents a les respectives entitats i al conjunt del barri, amb els temps que això requereix. Per tant, les actes de les sessions de participació no equivalen a acords presos, sinó que han de ser revisades i aprovades després del seu retorn al barri.
• Els acords seran provisionals fins que no hagi conclòs tot el procés de participació. Les jornades de participació proposades per Urbaning consten de tres sessions. Entenem que no es donarà per aprovat el planejament urbanístic de la primera sessió fins que no sapiguem quines implicacions pot tenir pel que fa als continguts de la segona i tercera sessió, que tractaran respectivament de “valors patrimonials i estat de les edificacions” i de “gestió pendent i estandards i necessitats veïnals”.

2) Pel que fa als continguts del nou planejament urbanístic:

Sense entrar encara a fer una valoració global del pla, que encara estem estudiant, sí que podem avançar algunes impressions a partir de la lectura de la documentació de què disposem:

• Pel que fa a la modificació del PERI, es posaran en marxa gestions pendents i que es reforçarà el valor patrimonial del barri amb actuacions de rehabilitació i recuperació; una nova Ordenança d’edificació regularà la “renovació del teixit residencial i edilici”. Respecte a això creiem que s’hauria d’anar amb molt de compte, per tal que la patrimonialització del barri no repercuteixi en un augment del preu de l’habitatge (lloguer o hipoteca) i en la proliferació d’apartaments turístics i hotels. Les rehabilitacions d’edificis han de poder ser assumibles econòmicament pels veïns de rendes més baixes.
• Pel que fa a la “MPGM en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical”—“el pla dels ascensors”— sí que diu clarament que “l’objecte de la modificació d’aquest document serà la seva derogació”. No oblidem que això és una victòria veïnal.
• Entre altres actuacions previstes pel nou planejament, destaca la intenció, gràcies a l’actualització de la línia de domini públic marítimo-terrestre (ZMT), modificada el 2010, d’edificar a primera línia de mar, a la zona que dóna al Passeig Marítim. Per lògica immobiliària, a primera línia de mar hi anirien habitatges de luxe… no sabem si el nou pla respondrà a aquesta lògica o mirarà de fer-hi front.
• No s’ha fet cap diagnòstic previ de necessitats dels veïns del barri.
• No ens consta cap estudi d’impacte social i ambiental, que tot pla urbanístic ha d’incloure.
• Tot pla urbanístic hauria de contemplar mesures preventives concretes per evitar generar dinàmiques de gentrificació i per garantir el dret a l’habitatge, a la ciutat i a l’arrelament al territori.
• El pla té un plantejament purament urbanístic i arquitectònic, i sembla oblidar que als edificis i barris hi viu gent.
• El pla no té en compte el context general de crisi i la situació de precarització i vulnerabilitat creixents dels veïns i veïnes del barri, combinada amb la pressió immobiliària per convertir-lo en una zona residencial de luxe arran de la transformació del Port Vell.

Seguirem aprofundint en l’estudi del nou pla refós. Estigueu atents a properes informacions i a les properes sessions de la comissió de seguiment.

Avui com sempre, cap pla sense els veïns i cap veí fora del barri.