Xerrada 4D: “Moviment Veïnal / Barris obrers: lluites d’ahir i d’avui”

Després de l’interès despertat per les xerrades a La Casa de la Barceloneta sobre el barraquisme al barri i sobre l’origen de les festes dels Cors, aquest dimarts 4 de desembre, en la tercera sessió del cicle de xerrades-debat: “La Barceloneta: quatre relats d’un barri amenaçat”, us proposem un repàs de la història del moviment veïnal a Barcelona i a la Barceloneta, des dels seus orígens als anys seixanta fins als nostres dies, amb la voluntat d’aprendre de les experiències passades per afrontar millor les lluites del present.

Comptarem amb la presència de l’Ivan Bordetas, coautor del llibre Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, i de la Muna Makhlouf, autora de la tesina (en vies de tesi doctoral) La construcción del movimiento de resistencia vecinal contra los planes de reforma urbana en la Barceloneta. Les ponències donaran pas al debat conjunt, perquè si el barri el fem els veïns, la seva història també la construïm entre tots i totes.

Us esperem aquest proper dimarts 4 de desembre a les 19:00 h a la Casa de la Barceloneta 1761 (C/Sant Carles, 6). No hi falteu!

Aquí l’esdeveniment al Facebook: LINK

El moviment veïnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transició, un dels àmbits més rellevants de mobilització d’amplis sectors de la població a les ciutats de Catalunya i, especialment, de les classes populars. Per aquesta mateixa raó, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformació i la dignificació de l’espai urbà.

Gràcies a la capacitat d’autoorganització de col·lectius locals, s’aconseguiren importants reivindicacions del moviment: escoles, habitatges, equipaments, sanitat pública, feminisme, urbanització dels barris, transport, ecologisme, etc. Les lluites veïnals, que es van desenvolupar en els seus inicis en una conjuntura de manca de llibertats, van confluir en un esclat de la política des de la base: el moviment veïnal com a subjecte polític transformador. Les seves victòries davant dels poders públics van transformar poc a poc Barcelona i els seus barris, superant la degradació i l’exclusió social a què semblaven condemnats.

En un context de formació de vastos nuclis suburbials de barraques, coves i cases d’autoconstrucció,  i enmig del model especulatiu de creixement urbà imposat pel règim franquista, s’anaren articulant unes xarxes socials als barris i suburbis de les diferents ciutats catalanes, que van acabar desembocant en la configuració del moviment veïnal en el trànsit dels seixanta als setanta, fins a dotar-se d’unes formes organitzatives autònomes, obertes i assembleàries com les Associacions de Veïns. Aquestes assumiren el conflicte al carrer com el seu espai natural d’acció política i, en última instància, van cimentar la seva identitat col·lectiva a partir de la condició (i consciència) de classe de la gran majoria dels seus activistes. També cal no oblidar els continguts de transformació social anticapitalista que, tot i no materialitzar-se, van formar part de projectes, de mobilitzacions i de la mateixa identitat del moviment.

La segona meitat dels anys setanta és el període de més àmplia mobilització urbana i de màxima fortalesa i incidència política i social de l’associacionisme veïnal, el temps del canvi polític, quan l’associacionisme veïnal va passar, definitivament, de la protesta a la proposta i de la desconfiança envers les autoritats de la dictadura a la seva directa i total deslegitimació.

La crisi del moviment veïnal va arribar amb la pèrdua de protagonisme de l’antifranquisme social en el procés d’institucionalització de la transició a la democràcia que, amb algunes excepcions, produí una desmobilització social generalitzada.

Després, durant els anys de la bombolla immobiliària, el moviment veïnal va tornar a agafar impuls a cops de plans urbanístics especulatius, mòbbing, desnonaments, sobreexplotació turística i en general com a reacció al model de ciutat neoliberal que es vol imposar. I avui en plena crisi, ara que ens estan retallant els drets aconseguits després de tants anys de lluita, és més urgent que mai posar-nos dempeus altra vegada i (re)aprendre a organitzar-nos col·lectivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s