La conquesta de l’asfalt

p { margin-bottom: 0.08in; }


Andrés Antebi, antropòleg.
Investigador del Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics (ICA)
A cop d’autobús, bicicleta, cotxe, moto, o d’enginys de difícil classificació com els Segways o els Go-cars. A través de noves estratègies comercials que tenen en l’adveniment del “turisme vial” un dels seus principals arguments, Barcelona consolida la seva posició com a marca al mercat global de les ciutats.
A l’absoluta colonització turística de les voreres de ciutat vella i d’altres espais públics barcelonins com el Park Güell o els voltants de la Sagrada Família, s’hi afegeix un element nou –l’asfalt- que comporta una progressiva ampliació de l’ocupació turística dels espais públics i que molt probablement acabarà per reconfigurar la vialitat del conjunt de la ciutat.
El salt de la vorera a l’asfalt ha estat promogut de manera preferent en els itineraris turístics al llarg dels darrers anys. El turista urbà és un consumidor conscient o inconscient d’itineraris, i els promotors –entre els que cal situar en primera línia el consistori barceloní- s’han adonat que sobre l’asfalt, en l’automobilitat, hi ha una nova veta de la mina. I estan decidits a explotar-la de valent.
Un cop esgotats tots els models possibles d’itineraris a peu, que per a una part dels visitants generen una sensació cada cop més estesa d’anquilosament i falta d’independència, va anar introduint-se progressivament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport preferencial entre els turistes. Així, en pocs anys, hem vist com el cor de la ciutat i els seus contorns, són solcats no només pels clàssics micro-ramats de transeünts rere una gran flor de plàstic, un paraigües llampant, o una banderola numerada, sinó també per nombrosos grupets d’alegres ciclistes de lloguer, ja sigui en itineraris guiats o bé circulant pel seu compte. Les empreses rent a bike, han crescut tan ràpidament com el caos circulatori i les aglomeracions que aquests ciclistes ocasionals generen per tot arreu, entre la vorera i la calçada. 
 
Amb tot, no va ser l’eclosió de la bici el primer pas en direcció a colonització de l’asfalt. Tot va començar amb l’èxit aclaparador del Bus Turístic, l’omnipresència del qual és un símbol de la nova petjada turística als carrers de la ciutat. Concebut pel Consorci Turisme de Barcelona al principi dels anys noranta, l’ús d’aquest servei ha batut rècords any rere any, fins els més de 2.000.000 d’usuaris anuals que comptabilitza actualment. El fenomen Bus Turístic comportà l’aparició esglaonada de noves línies públiques i privades, que s’orienten a facilitar el desplaçament dels turistes per la trama urbana i que han generat protestes –sobretot els autocars- entre els veïns de molts dels punts calents d’aquestes rutes.
L’ultima moda són determinats desplaçaments que es presenten al visitant com a una “aventura ubana”. En aquest sentit, és destacable com el lloguer de motocicletes o de Go-cars, uns petits sidecars de color groc amb àudio-guia, creix exponencialment. La clau és vendre autonomia i llibertat total de moviments. En el cas dels Go-cars, la publicitat és inequívoca: “(…)una experiència més divertida que l’avorrit bus turístic (…) que et permetrà marcar el teu propi ritme i seguir el teu propi itinerari”.
Sobre l’autonomia de moviments, el nou alcalde, Xavier Trias, aclaria a principis de juliol algunes de les línies mestres del seu mandat. D’una banda optava per reforçar la militarització dels carrers i les batudes policials que –de moment- semblen haver esborrat la presència de venedors ambulants a zones turístiques senceres com La Rambla, el Port Vell o la Barceloneta. De l’altra passejava cofoi pels estands a la inauguració de Barcelona Harley Days, un macroesdeveniment promocional de la marca nord americana de motocicletes. “Es un honor celebrar aquesta trobada –afirmava l’alcalde- amb una marca tan associada a la qualitat. És una manera de projectar Barcelona al món”.
L’acte central d’aquest espectacle del motor s’anomena Desfilada de Banderes i consisteix en un recorregut de 13 quilòmetres de més de 20.000 motards –un diumenge al mati!- pels principals carrers de Barcelona. La marxa recorda una sorollosa parada militar sobre dues rodes, amb milers de turistes motoritzats mostrant el seu orgull sobre la calçada. Mirant el fullet de la convocatòria trobem el gegant hoteler Husa com a un dels espònsors principals. El seu president, Joan Gaspart és casualment el Conseller Delegat de Turisme de Barcelona, ànima de les polítiques turístiques a la ciutat. I ja que parlem turisme, economia i mobilitat, val a dir que Gaspart, entre els molts càrrecs que acumula, figura també com a cònsol general honorari de les Illes Seychelles, un dels paradisos fiscals amb més historia . 
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s