Fins quan ens deixarem torejar?

Aquesta convocatòria circula per internet…

“Fins quan simularem que tot va bé?

‘Fins aquí tot va bé, fins aquí tot va bé…’ murmurava el personatge de El Odio, mentre queía irremeiablement i fatal al buit.

I a nosaltres, ens va bé?

Ja ha passat gairebé mig any de la darrera vaga general (29-S), on milers de persones afectades per la crisi capitalista sortírem al carrer a lluitar, més enllà i en contra els sindicats majoritaris, per a expressar el malestar que ens crema per dintre. Malgrat aquella lluita, i d’altres que han vingut després, les mesures econòmiques i polítiques aplicades pels centres de poder internacional per a fer-nos pagar la seva crisi, continuen agreujant les nostres condicions de vida. A les reformes del mercat de treball, de les pensions, de la sanitat, se li sumen els milers d’acomiadaments diaris, els milers de desnonaments, les quotidianes situacions personals de no tenir recursos per a afrontar una vida que es converteix en problema col·lectiu.

Fins aquí, tot va bé?

En els darrers mesos, per tot Nord Àfrica i el món àrab, han esclatat revoltes que rebutgen les dictadures patrocinades per Occident, i que rebutgen a la vegada l’intervencionisme militar nordamericà i europeu, doncs els futur dels pobles en lluita ha d’estar en mans dels seus protagonistes. Centenars de milers de nosaltres, d’orígen magrebí o àrab, hem vist com les revoltes ens electritzaven, doncs els i les immigrants a Europa també tenim motius per a encendre la rebel·lió. El racisme institucional, els discursos xenòfobs de la dreta política en ascens, l’explotació laboral i la marginació a que som sotmesos, fan que ens bulli la sang –també aquí- contra la democràcia autoritària de mercat.

Fins aquí, tot va bé?

Avui, a les nostres condicions lamentables de vida, se li suma altra vegada l’amenaça nuclear, l’energia de la mort que alimenta un sistema econòmic basat en el malbaratament d’uns recursos expoliats a la majoria, i aprofitats corruptament per un pocs. El desastre ambiental i humà de Fukushima és la metàfora real i dolorosa d’un sistema econòmic que no dubta en dur a la mort de poblacions senceres per a seguir amb la lògica del benefici econòmic desbocat.

Fins aquí, tot va bé?

El proper 25 de març, s’inaugura un nou centre comercial a Barcelona, en l’antiga plaça de braus de les Arenes. En aquella plaça, el 1919, 20.000 obreres i obrers celebraven la victòria proletària en la vaga de la Canadenca, on s’aconseguiren les 8h de jornada laboral. Avui, s’inaugurarà –com una ofensa, com un insult- un nou centre on ens precaritzaran als qui hi treballem, i on intentaran vendre’ns mercaderies no necessitem, a canvi d’uns diners que no tenim. Ens va bé un simulacre de consum quan és la nostra vida la que es consumeix?

No, no ens va bé!

Fem una crida a aprofitar la inauguració de les Arenes per a expressar el malestar; a les que patim la precarietat i els acomidaments; a les que som desnonades i desallotjades; a les que patim la persecució pel nostre orígen i classe social; a les explotades pel nostre gènere; a les que ens sentim ofegades per la crisi; a les que ens solidarizem amb les revoltes d’altres pobles; a les que rebutgem el capitalisme de la catàstrofe i la por.

Totes i tots el 25 de març del 2011, a les 19h, a l’interior de les Arenes.
Juntes ho podem tot!”

I demà a la tarda, no us oblildeu:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s