Els veïns desisteixen de viure al barri del Raval i en fugen

La Marta va venir a viure fa deu anys a la rambla del Raval amb la il·lusió de fer-te d’aquest barri, “de fer arrels aquí”. “La rambla és un carrer preciós, semblava que el barri havia de quedar molt bé, que seria un barri normalitzat”. Deu anys després, té el pis a la venda i es deleix per poder marxar com més aviat millor. Aquest és el camí que està fent molta gent que, com ella, van arribar fa una dècada, a punt per estrenar la gran actuació urbanística que havia de canviar i catapultar el Raval.

Alguns d’aquests veïns es van agrupar en la plataforma Rambla del Raval, creada cap al 2002, per fer sentir les seves queixes sobre la degradació que havien de suportar diàriament. I alguns dels que estaven actius en aquesta plataforma, l’han abandonat perquè ja han deixat el Raval. És el cas de la Mercè, que n’ha marxat per anar a viure al Born. Com la Marta, totes dues apareixen amb un nom fictici perquè han demanat mantenir l’anonimat. “Hem hagut de marxar perquè només ens hem trobat amb dificultats”, assegura la Mercè.

Una immobiliària que treballa al barri del Raval radiografia la situació d’una manera claríssima i inequívoca: “Els que van venir fa cinc i deu anys ja estan marxant, en cansar-se de problemes que no poden canviar, la inseguretat, la falta de civisme…”, explica un portaveu de la immobiliària. El pitjor, segons diu, és que el veí que va arribar al Raval fa cosa de dos o tres anys, s’ha cansat del barri molt abans i ara també mira de marxar-ne. “Van venir amb l’esperança que evolucionaria, que això seria com el Born o millor perquè urbanísticament estava més esponjat”. Cap a on van? Al Gòtic, al Born, també a Sant Antoni i al Poble Sec, “fugen del Raval pur i dur”, expliquen des de la immobiliària.

Quins són els motius d’aquesta fugida en massa dels barcelonins que s’hi havien instal·lat? Les enormes expectatives –reals o irreals, amb l’aura d’una suposada ultramodernitat multicultural– que es van posar en la rambla no s’han complert, i han quedat entelades pels problemes d’inseguretat, l’incivisme i la degradació del carrer. “Cada nit davant de casa, botellón; cada matí, pudor de pipí i brutícia, l’Ajuntament ho ha promogut com una zona d’oci”, denuncia la Mercè.

Si aquest veí català arribat de fa pocs anys en marxa, qui va al Raval? El sector immobiliari ha detectat un nou fenomen: vénen estrangers europeus (francesos, alemanys, anglesos, suïssos i holandesos, entre d’altres) que l’utilitzen com a segona residència. El perfil seria de persones d’entre 30 i 40 anys, usuaris dels vols de baix cost, que volen tenir un pis assequible al centre de Barcelona per poder bellugar-se amb comoditat i rapidesa cada cop que vénen a la ciutat.

4.349 euros per metre quadrat era el preu de venda de l’habitatge de segona mà el 2008. El 2000 eren 1.585

47.431 persones residien al Raval l’any 2008. El 2002, eren 40.968. El 1991, 37.109. I el 1970, 74.054 persones

45% dels edificis del Raval han estat rehabilitats, sencers o parcialment. El 50% al Raval nord, i el 41% al Raval sud.

4.630 pakistanesos vivien al Raval el 2008. El 2001 no figuren ni entre les cinc nacionalitats més nombroses del barri

47% dels residents són estrangers. La primera nacionalitat és la pakistanesa, seguida de la filipina i la marroquina

Article sencer en el diari El Punt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s