La requalificació contínua

És un plaer celebrar el 150 aniversari de l’Eixample de Barcelona, probablement el millor dels eixamples del XIX a Europa. Cerdà analitza la ciutat antiga, projecta una malla urbana fins als pobles de la perifèria i dibuixa els equipaments de les illes de l’Eixample. Amb el temps la ciutat es consolida, aprofita i lidera els esdeveniments. Ho fa amb l’Exposició Universal de 1888 ordenant l’antiga Ciutadella i l’any 1929 amb l’Exposició Internacional reforçant la muntanya de Montjuïc per a equipaments. El lideratge segueix fins als Jocs Olímpics del 1992 amb actuacions urbanes estratègiques i una millora substancial de les comunicacions. Però què passa als dos extrems de la Diagonal? Amb l’excepció de Diagonal Mar, el lideratge municipal es fa present en el Fòrum 2004, la connexió amb el barri de la Mina, el parc del Besòs, la depuradora, la placa fotovoltaica i les xarxes de comunicacions. Però a Ponent lidera el FC Barcelona i això s’inicia amb el Barça 2000, projecte que va ser àmpliament rebutjat pel moviment veïnal i un grup d’arquitectes, on es transformava l’àmbit en un parc temàtic al marge de les necessitats del barri de les Corts. El Barça 2000 utilitzava Ronaldinho com a força mediàtica, i el Portal del Coneixement, el 2002, utilitzava la universitat com a cobertura però seguien les requalificacions Ara el Barça canvia l’estratègia i encarrega la remodelació de l’estadi a Norman Foster, manllevant els colors de la senyera i el trencadís de Gaudí en un barret en forma d’olla.

Vaig quedar sorprès quan el president del Barça va dir: «Que el soci no es preocupi, el projecte Foster el pagarem requalificant terrenys del Barça», però vaig quedar més sorprès davant del silenci de l’Ajuntament de Barcelona, les escoles d’arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Advocats. Quina pedagogia transmetem a la societat? En plena crisi econòmica aquestes declaracions fan mal, ateses les dificultats econòmiques de molts ajuntaments, empreses, entitats i comunitats de veïns amb manca de recursos.

Al meu entendre, el conveni entre el FC Barcelona i els grups PSC, CIU i ERC de l’Ajuntament no s’ajusta al marc legal. El pla general metropolità PGM qualifica els terrenys com a equipament esportiu existent (art. 214.6) i diu: «Procedeix que les àrees qualificades d’equipament i que siguin innecessàries, es destinin a un nou ús com a parc públic o jardí públic.» El sentit del PGM és mantenir els terrenys al marge de l’especulació i altres usos que no siguin equipaments i espais lliures. La requalificació de terrenys que promou el Barça no s’ajusta ni a l’articulat ni al sentit de la llei i genera un procés en cascada a seguir pel Club de Polo, Laietà i la Universitat. El text refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2005 (art. 94.5) diu que les modificacions del planejament «han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents». Aquesta justificació és inexistent i és prioritza l’interès del Barça per pagar la remodelació de l’estadi. Pel que fa a la modificació del sistema d’equipaments esportius, el DL 1/2005 (art. 95.1) diu: «S’ha de garantir el manteniment de la superfície i la funcionalitat.» Com es pot garantir la funcionalitat del trasllat de 70.600 m² d’equipaments esportius de Barcelona (1.615.908 hab.) a Montcada (32.750 hab.)? El DL 1/2005 (art.65.3) obliga a una reserva d’equipaments de titularitat pública de 20 m² de sòl per cada 100 m² construïts. El Barça només cedeix 11.200 m², xifra molt inferior als 30.000 m² si parlem de 1.500 habitatges equivalents a una població de 4.200 habitants. Essent així, els equipaments que se cedeixen son insuficients i agreugen més el dèficit que ja existeix al barri de les Corts. La proposta de fer un ecobarri, que esmenta el conveni, sembla irrellevant, pel fet que la llei ja obliga a fer un projecte sostenible i la cessió del 50% de l’habitatge protegit a l’Ajuntament no altera la obligació de cedir els equipaments. Si el PGM l’any 1976 qualificava els terrenys del Barça com a equipament esportiu, avui el pla territorial metropolità de Barcelona fa una interessant aposta estratègica i els determina com a àrea especialitzada d’equipaments, en un àmbit definit per la travessera de les Corts, Cardenal Reig, carretera de Collblanc, ronda de Dalt, parc Cervantes, Universitat i Pedralbes.

Seria bo aturar el conveni i no anar de pressa, ja que els interessos del FC Barcelona no han d’hipotecar els interessos de la ciutat. M’agrada que en una ciutat altament densificada com Barcelona, el pla territorial metropolità PTMB, redactat el 2009 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, faci una aposta estratègica d’esponjament i d’equipaments urbans a l’extrem de Ponent de la Diagonal.

És el millor homenatge a Cerdà, en ple aniversari del seu Eixample de 1859

Publicat en el diari el Punt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s