Cinisme i misèries del món del treball

L’hotel W, més conegut com Hotel Vela, que entrarà en funcionament el proper més d’octubre, fa un selecció de personal entre els veïns del barri de la Barceloneta a partir del dijous 13 d’agost. Però l’empresa no es conforma amb el concepte de selecció de personal, o de contractació, i ha batejat aquest procés amb el curiós nom de “Càsting de Talents”. I si en fas cas, del que diuen, sembla que en comptes d’anar a treballar t’estiguin invitant a viatjar a una mena de paradís de les relacions laborals. Si fem una ullada a la web que fan servir per a contractar personal, diuen coses d’aquest estil:

W és més que un hotel, és un destí. Una marca d’estil de vida contemporània infosa amb l’energia del luxe no tradicional… Allò que està de moda, és fresc i nou, sempre està equilibrat amb allò que és còmode i acollidor. Com a empleats de W “Talent”, vostè representa aquest estil de vida per als nostres hostes. Vostè és l’ànima darrere de la marca i vostè fa que cobri vida.

I afegeixen:

W té un equilibri entre estil i substància. És innovador. Creatiu… tan refrescant, accessible i còmode com la pròpia casa de cadascú, amb un èmfasi en el servei càlid i atent i en les cortesies excepcionals. Doblement càlid, meravellós, enginyós, acollidor. W és per doblement benvingut.

A on pot dur-lo la seva carrera? Des de Residències W a Miami fins a un Refugi W a les illes Maldives i a aparèixer a qualsevol indret en el camí, el portarem a la recerca d’un somni. On anem ara? Tanqui els ulls. Imagini el món dels seus somnis. W el portarà allà.

Cal recordar als lectors, per si l’han oblidat, que aquest discurs no és publicitat per atreure clientela a l’hotel, sinó per a cercar treballadors. A part de que no s’entén ben bé què vol dir això de “l’equilibri entre estil i substància”, sembla que, en comptes d’oferir una feina, estiguin venent un estil de vida d’aquests que la publicitat associa tradicionalment a begudes refrescants o a un cotxe esportiu. Gairebé sembla que, en comptes de cobrar diners per treballar-hi, hauria de ser el treballador qui pagués a l’empresa per aquesta fastuosa vida de somni que li prometen.

Qualsevol persona amb experiència laboral sap que tot això fa pudor; sap que el terreny de les relacions laborals és un terreny farcit d’hipocresies i de por. Per a contrastar amb una imatge una mica més realista, rescatem un article publicat el 19 de maig del 2009 en un blog del diari italià Il Manifesto.

Onada de suïcidis a France Telecom

En quinze mesos, vuit persones que treballaven a France Telecom s’han suïcidat i nou més ho han intentat. La notícia la recollia el diari France Soir. La direcció no pot desmentir-ho, però sí que intenta desempallegar-se’n, de la responsabilitat: es tracta “d’autèntica preocupació” per al director de relacions socials de la societat, Laurent Zylberberg. A la direcció admeten que “no és possible exonerar completament l’empresa” dels suïcidis i dels intents de suïcidi. Per als sindicats la responsabilitat és clara: són “gestos innegablement relacionats amb la feina”, afirmen. L’Observatori d’estrés i mobilitat forçosa de France Telecom denuncia “el silenci de l’empresa”, definit com a “terrible” i “repugnant”.

Algunes persones que s’han suïcidat han deixat cartes d’explicació a la família. Jean-Michel, de 54 anys, casat, amb tres fills, que es va llançar a sota d’un tren, va deixar escrit: “no podia continuar en aquest infern passant hores davant de la pantalla com un guinyol”. Els sindicats subratllen que les condicions de treball han empitjorat des que France Telecom ha estat privatitzada. El cas dels suïcidis de France Telecom va sortir a la llum a partir de que hom conegués en els darrers mesos un seguit de suïcidis que havien succeït a Renault, Peugeot i EDF. També en aquests casos, la responsabilitat va recaure en l’empitjorament de les condicions de treball, en les pressions creixents que la jerarquia exercia sobre els treballadors, ja fossin obrers o enginyers, amb tal d’assolir els objectius imposats des de dalt i augmentar la productivitat.

Augmentar la productivitat

El president Montilla, de visita a una fàbrica de gelats a Barcelona el passat dia 7 d’agost, deia que, per a combatre la crisi, les empreses han de “millorar la productivitat”. Cada vegada que visita una empresa o que en parla, d’aquestes qüestions, repeteix el mateix: cal augmentar la productivitat. L’augment de la productivitat vol dir que, amb els mateixos recursos, o sigui, amb els mateixos treballadors, s’obtingui més producte i en menys temps; aquest concepte també va lligat, en Economia, al que se’n diu “millora contínua” i “assoliment de l’excelència” (també en va parlar el president). O sigui, que cal augmentar contínuament la productivitat. Cosa que vol dir, a la pràctica, que el treballador ha d’intensificar la seva jornada laboral i produir cada vegada més en menys temps, o en el cas d’una empresa de serveis on es presta atenció al client per telèfon o davant d’un ordinador, que el treballador atengui cada vegada més gent i estigui més temps concentrat mentalment davant de la pantalla, cosa que, segons la nota explicativa que havia deixat un dels suïcides de France Telecom (que ara., després de la seva privatització és l’operadora de telefonia Orange), era un infern.

D’altra banda, en una entrevista concedida a TV3 durant les seves vacances d’estiu, el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joan Rosell, ha dit, un cop més, que cal abaratir l’acomiadament, perquè actualment s’està despatxant gent jove i formada degut a què els seus contractes són més precaris, i en canvi no es poden fer fora els treballadors més grans, que tenen contractes fixos i surt més car l’acomiadament. La idea seria que fos igual de barat despatxar tothom i, d’aquesta manera, quedar-se amb la gent jove, suposadament amb més formació, i fer fora de la feina els treballadors de més edat.

Desconeixem què en pensen, d’aquestes qüestions, els propietaris de l’hotel Vela, mentre continuen oferint una feina refrescant que, més que feina, és tot un estil de vida i un somni.

Publicat en Enfocant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s