El cas dels desallotjaments a la ciutat de Barcelona.

La propietat privada està circumscrita en l’estat espanyol dins de l’article 33 de la constitució a un ús concret; sigui un o altre. El que no es permès és que aquests romanguin buits. Conjuntament l’article 47 ens diu que el poders públics vetllaran en contra de l’especulació.

Si això hagués succeït no tindríem un parc de 3.000.000 d’habitatges buits (uns 100.000 a Barcelona) ja que l’estat hagués regulat aquesta disfunció dels bens immobiliaris.
Així, una pràctica delictiva (tipificada en el codi penal, tot i que tipificada en el codi civil com a forma de prendre possessió, usucapió), la okupació, esdevé com a contrast la garantia constitucional que el nostre govern no ens ofereix.

Barcelona ha estat una ciutat amb un gran nombre d’okupacions, el que posa a sobre de la taula aquest contrast. Aixi farem un repàs el nombre d’okupacions i desallotjaments i que succeeix amb els espais un cop desallotjats. Per tal d’elaborar un nforme que serveixi com a defensa simbolica i legal de les cases okupades.

Aquest acte serà el primer d’una sèrie dedicada a mapejar Ciutat Vella, i els seus punts conflictius. Aquest dedicat als desallotjaments. En els propers hi apareixeran el pisos turístics, hotels, solars i altres espais abandonats, i en la mesura que sigui possible els casos de mobbing.

Espai Social Magdalenes

Un pensament sobre “El cas dels desallotjaments a la ciutat de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s