LES ARRELS DE LA BARCELONETA

La Barceloneta ja te una història, una història que tan sols els que han nascut a aquest barri poden escriure. No pas els que no han sabut on estava ni tan sols si existia el barri de “l’Ostia”. Bé, com dic, te la seva idiosincràsia. Començaré per fer memòria de la postguerra, que és la que jo conec. Quant van arribar els immigrants andalusos, gallecs, extremenys, etc. D’aquells que buscaven guanyar-se la vida al nostre país perquè d’allà on venien va quedar tot molt malament per culpa de la guerra. Uns es van dedicar a l’estraperlo, altres de paletes, de pescadors, etc. Les àvies cuidant dels nets nascuts al barri. Moltes d’elles es dedicaven a l’estraperlo per ajudar als fills i que van patir la persecució de la policia. Gràcies a aquest medi de vida ajudaven, ja que van haver viudes per culpa de la guerra i altres se’ls van carregar perquè havien sigut republicans i així es van anant regant els carrers de llàgrimes i patiments i es va anant formant el barri.

En una lluita ferotge per la supervivència, en tota mena de mancances que entre els veïns ens anaven donant recolzament i calor humà. Aquesta forma de viure es va anant fent tan forta que en sí, el barri es va anant enllaçant tan fins formar una gran família. Tothom s’ajudava i vivien junts els mateixos problemes. Les arrels son tan fortes que tot i per les circumstàncies de la vida, qui marxa a viure fora mai, mai es pot oblidar del barri de l’Ostia, de la casa a on va néixer i viure. Aquest és el meu cas, digueu-me, qui pot tenir més dret a ser amos de la Barceloneta? Qui pot sentir aquest sentiment a flor de pell que els que van néixer i van formar la seva família i fins i tot van morir a casa seva, al seu barri? Algú que no va viure aquesta història, pot arribar i disposar d’un barri obrer així per les bones i arrencar les arrels regades amb sang i llàgrimes? Si algú ho fa, li manca tota mena de sentiments humans. Respecteu la meva estimada Barceloneta i veïns.

AMPARO GARCÍA LOMEÑA publicat en la Vanguardia

Un pensament sobre “LES ARRELS DE LA BARCELONETA

  1. Barcelona HA MORT del seu propi èxit post-olímpic i per no haver sabut portar una política sostenible entre el turisme i la població autòctona. Altres desgràcies: Manu Chao fent crida als punkabèsties i perro-flautistes del món mundial, el disseny modernillo reemplaçant els comerços i els bars de tota la vida i la certesa absoluta que et manguin la cartera. Barcelona és “alternativa”, ok, però al preu de deixar de ser una ciutat autèntica. En fin, jo ja he emigrat. Felicitats a Amparo per expressar amb tanta precissió el que ERA aquell barri meravellós.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s